Ara fa pocs mesos el Govern va destacar la forta reducció d'emissions de gasos d'efecte hivernacle. Es tractaven de les dades del 2023 -les últimes oficials- i no només suposaven una caiguda d'un 5,5% respecte a l'any anterior sinó que, per primera vegada, baixava dels valors de referència de 1990.
Tanmateix, tot apunta que aquesta tendència no s'ha mantingut. De fet, segons el Monitor Públic d'Emissions -un projecte que estima l'evolució del CO2 produït a Catalunya-, el 2024 i el 2025 es va produir una frenada en sec, amb caigudes de només un 0,2 i un 1%, respectivament.
La resposta a la guerra d'Ucraïna
L'estimació del 2025 indica que Catalunya va emetre 37,9 milions de tones de CO2 equivalent. L'última dada oficial sobre la contribució del nostre país a l'escalfament global és la del 2023 que se situava en 38,3 milions.
Ara bé, per què aquell any van baixar tant? Jordi Vilardell, un dels quatre experts que impulsen aquest projecte, considera que és fruit de "la resposta a la guerra d'Ucraïna". "Empreses i particulars van començar a instal·lar plaques solars i això es va notar", apunta. En aquest sentit, sectors com el residencial, la indústria i l'energia van tenir caigudes entre el 8 i el 10%.
Més enllà que el boom de l'autoconsum es va aturar amb el final dels ajuts i l'increment dels tipus d'interès, hi ha altres factors que expliquen la frenada. L'apagada de l'abril del 2025, per exemple, va provocar que Red Eléctrica apliqués un model d'operació reforçada amb una presència més gran de centrals tèrmiques de cicle combinat. El sector de l'energia, segons les estimacions del Monitor, va créixer un 4,5%.
Per altra banda, tot i l'acceleració en la venda de vehicles elèctrics i híbrids endollables, el transport continua sent la gran pedra a la sabata. Representa el 35% dels gasos d'efecte hivernacle i cada any, de mitjana, creix un 2%. "La indústria, en canvi, continua amb les reduccions", apunta Vilardell. En aquest sentit, eines com els certificats d'estalvi energètic (CAE), permeten monetitzar les millores en eficiència, fet que moltes empreses utilitzen.
Lluny dels pressupostos de carboni
El 2025, després d'anys de retard, es van aprovar els pressupostos de carboni. El Govern, abans de portar-los al Parlament, va reduir l'ambició de la proposta del comitè d'experts. Finalment, preveu que amb el canvi de dècada Catalunya pugui emetre 26,5 milions de tones de CO2, fet que suposa un 30,7% menys respecte a la darrera dada oficial.
Per fer-ho, caldria que, de manera sostinguda, s'encadenessin reduccions del 7%, fet que les dades calculades pel Monitor d'Emissions queden molt lluny i fan molt difícil el compliment. "Per fer-ho caldrien canvis estructurals profunds", apunten els responsables del projecte. De fet, pronostiquen que es podria situar en 35 milions de tones.
Per què és important la tasca del Monitor Públic d'Emissions?
Les dades oficials d'emissions a Catalunya es publiquen amb molt retard, ja que primer cal tenir les europees i, posteriorment, les del conjunt de l'Estat. Les darreres són les del 2023 i no es van comunicar fins al desembre passat.
En aquest context va néixer el Monitor Públic d'Emissions de Catalunya, es defineix com una "iniciativa social de transferència d’informació científica". Els tècnics i científics que l'impulsen, modelitzen les emissions de l'any anterior, quasi 18 mesos abans de tenir les dades oficials. "Tant per a l'àmbit polític, com per la societat i els mitjans calen indicadors immediats", explica Marta Torres Gunfaus, una de les impulsores.
L'estimació es calcula mitjançant la modelització dels set àmbits de l'inventari de gasos d'efecte hivernacle de Catalunya: sector energètic (generació d'electricitat i refineries), indústria, transport, residencial, terciari, agricultura i ramaderia i residus. Enguany, s'ha estrenat una metodologia que combina dos models i que també estima els valors fins al 2030.
Els seus promotors adverteixen que només es tenen en compte les emissions produïdes a Catalunya, però no s’inclouen les emissions de la fabricació i transport dels productes i serveis consumits aquí, però que es produeixen fora, ni tampoc les de l’aviació o el transport marítim no domèstic –és a dir, el que té origen o destí fora de l'estat espanyol.
El Monitor Públic d’Emissions de Catalunya està format per aquest grup de professionals:
- Marta Torres i Gunfaus. Investigadora sobre energia i clima a l’IDDRI de París
- Jordi Vilardell Gómez. Periodista especialitzat en crisi climàtica i de biodiversitat
- Sílvia Cañellas Boltà. Ambientòloga
- Miquel Ortega Cerdà. Físic i doctor en Ciències Ambientals
