Aquest dimarts 28 d'abril al migdia farà un any exacte de la gran apagada que va deixar tota la península Ibèrica a les fosques. “El pitjor incident de les dues darreres dècades a Europa” ens va mostrar la vulnerabilitat de les persones, les empreses i les administracions quan ens quedem sense electricitat. Dotze mesos després, les causes estan força clares, però tot just es comencen a dirimir responsabilitats -en els darrers dies la CNMC ha obert un total de 55 expedients-. S'han fet millores tècniques per prevenir nous incidents, però també és cert que s'ha avançat poc en aconseguir una xarxa més robusta, un escenari que, amb zero energètic o sense, passa per les bateries, les centrals reversibles i les interconnexions.
1. Per què es va produir l'apagada?
Ja fa mesos que es va determinar -i recentment ho ha confirmat l'informe del grup d'experts europeu- que l'apagada total es va provocar per un augment ràpid i descontrolat de la tensió. I què la va causar? Fins a 17 qüestions, entre les quals destaquen oscil·lacions prèvies, la desconnexió de diverses plantes de generació -especialment fotovoltaiques-, la reduïda capacitat d'interconnexió, així com sobretot que les grans centrals convencionals no van complir amb els compromisos de control de la tensió.
2. La culpa va ser de les renovables?
No, l'informe ho descarta explícitament. En ser una causa multifactorial, hi ha elements vinculats a les renovables. Per exemple, el fet que la manca de telemesura de les instal·lacions fotovoltaiques de potències inferiors a 1 MW dificulten la gestió de la xarxa. En tot cas, el problema precisament va ser de gestió originant, en paraules dels experts europeus, l'incident “més greu en més de dues dècades a Europa”.
3. Les nuclears haurien evitat l'apagada?
No, les nuclears no van tenir en principi un paper ni en provocar l'apagada -malgrat que el consorci encarregat d'operar Ascó i Vandellòs té un expedient obert- ni en ajudar-la a superar. De fet, quan es va produir només hi havia connectades quatre de les set, fos per decisió de les mateixes companyies -perquè no els hi era rendible- o per l'operador de sistema. Per altra banda, no va ser fins tres dies després que es van començar a reconnectar i, en cap cas, van ajudar a recuperar la normalitat.
4. Estem pagant més cara l'electricitat?
Sí. Arran de l'apagada, Red Eléctrica va posar en marxa el denominat procediment reforçat. Aquest fet, suposa bàsicament augmentar l'aportació dels cicles combinats (gas) per sobre dels necessaris per assegurar el control de la tensió del sistema. Aquest servei cal pagar-lo a les companyies -ja que el preu de l'electricitat no ho cobreix- i també suposa que part de la generació renovable s'acabi desaprofitant. En aquest sentit, els denominats curtailment van arribar a l'estiu a pics superiors del 7%, més del doble que els màxims anteriors a l'apagada. El cost de l'operació reforçada ja puja a 666 milions d'euros, uns quatre cèntims diaris per consumidor.
5. Han canviat coses un any després?
Sí, en els darrers mesos s'han aprovat canvis legislatius tant per afavorir accelerar la transició energètica i avançar cap a una xarxa més robusta, com sobretot per millorar-ne la gestió. En aquest sentit, un dels elements claus és permetre a les plantes renovables controlar la tensió. Es tracta d'una possibilitat tècnicament força senzilla i que REE ja havia demanat el 2020. Tanmateix, la Comissió Nacional de la Competència no ho va autoritzar fins a l'octubre passat. Actualment, ja hi ha 75 plantes habilitades que sumen 4.592 MW de potència (i representen el 36% de la capacitat total de control de tensió). Està previst que a curt i mitjà termini aquesta quantitat es dispari i augmenti la robustesa del sistema.
6. És probable una nova apagada?
Malgrat tots els problemes previs detectats a la xarxa, una apagada total com la del 28 d'abril de 2025 es continua considerant que era molt improbable. Un any després, tant amb l'experiència dels fets -i la prudència que comporta-, així com les millores implementades i pendents, la probabilitat encara s'ha reduït més.
7. Què cal per tenir un sistema més resilient?
Més enllà de millores de gestió -també s'ha alentit la corba d'entrada i sortida de les plantes renovables al sistema-, abans i després de l'apagada, tots els experts tenien clara la recepta. Més emmagatzematge -fos amb bateries o amb centrals hidràuliques reversibles- i major interconnexió. En el primer cas, tant el conjunt de l'Estat com Catalunya acumulen molt retard -tot just hi ha 200 MW connectats a la xarxa dels 12.000 que haurien de ser una realitat el 2030-, mentre que en el segon cal duplicar l'actual potència amb instal·lacions com la projectada a la Baells. Respecte a la interconnexió, la xarxa ibèrica no passa del 3 -lluny del 15% que Europa marca per a finals de dècada-, i només augmentarà fins al 5 una vegada entri en servei, el 2028 o 2029, el projecte submarí del golf de Biscaia.
8. Com acabaran els expedients sancionadors?
És impossible de dir a hores d'ara. La CNMC va obrir fa dues setmanes una vintena d'expedients -les principals companyies i també REE- i aquest divendres en va comunicar 35 més. En cas que acabin en sanció, no hi ha cap dubte que la batalla es traslladarà als tribunals, no només per evitar haver de pagar, sinó sobretot, per estalviar-se reclamacions patrimonials de tercers.
9. L'apagada farà endarrerir el calendari del tancament de les nuclears?
L'apagada és un element de pressió més per un govern espanyol feble parlamentàriament i amb molts fronts oberts. En aquest sentit, és difícil de preveure que puguin mantenir la voluntat política de complir al 100% el calendari pactat amb les mateixes elèctriques el 2019. Sigui com sigui, la línia vermella que fins ara han assenyalat per acceptar les possibles pròrrogues és mantenir el règim impositiu. Cal recordar que les companyies pretenien allargar la vida de les nuclears pagant menys impostos.
10. Els ciutadans hi podem fer res?
Sí i no. És evident que fins i tot amb una xarxa ibèrica molt més descentralitzada arran de la implantació de parcs solars i eòlics, la responsabilitat de la seva gestió correspon a REE i a REN a Portugal així com de les grans companyies amb actius elèctrics. Ara bé, l'apagada va mostrar que els ciutadans no només poden contribuir-hi en la gestió de la demanda, sinó que directament poden tenir un paper si tenen sistemes no només de generació d'energia, sinó d'emmagatzmatge, dotats de la possibilitat d'aïllar-se de la xarxa. És un canvi de paradigma, de consumidor convencional, al concepte de prosumidor.
