Catalunya té el 33% del seu territori protegit. No són només els parcs naturals. El 1992 el país va ser pioner amb la creació del Pla d'Espais d'Interès Natural (PEIN) per delimitar totes aquelles zones amb valors de biodiversitat o paisatge a conservar. Un mapa que va servir com a base per aplicar-hi més endavant la Xarxa Natura 2000 impulsada per Europa. Tanmateix, massa sovint la protecció no deixa de ser una línia marcada en un mapa. En aquest sentit, el 2025 només se'n gestionaven de manera efectiva el 45%. La consellera Sílvia Paneque, en un article a Nació, anuncia que el Govern pretén arribar al 80% a finals de la dècada, a partir de la combinació de diverses estratègies.
Iniciativa 30x30
A la COP de biodiversitat del 2022 es va signar l'Acord de Kumming-Montreal. Conegut com a iniciativa 30x30, tots els estats de la convenció es comprometien a protegir el 30% de la superfície terrestre i marina l'any 2030.
Ara bé, un dels elements interessants del text -l'equivalent en biodiversitat de l'Acord de París- va ser que es demanava explícitament que aquelles zones protegides havien de tenir una gestió efectiva.
- Article d'opinió de Sílvia Paneque i Sureda, consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica: "Un gran repte: els espais naturals protegits a Catalunya"
Malgrat que Catalunya compleix sobradament la delimitació d'espais d'interès natural -un 33% de la seva superfície terrestre-, no ho fa en la segona part de l'enunciat. Concretament, segons dades del Departament de Territori, l'any 2025 aquest indicador se situava en un 45% dels espais protegits.
Arribar al 80%
Una de les estratègies innovadores per augmentar aquesta xifra ha estat la implicació d'entitats i ajuntaments. En aquest sentit, a inicis de la legislatura es van atorgar les primeres subvencions per fomentar aquests acords en un total de 114.000 hectàrees. Sílvia Paneque, en un article a Nació, explica que aquesta acció -9,3 milions per al període 2024-2027- es preveu repetir per augmentar-ne l'abast territorial.
Ara bé, com es pot arribar al 80% que la consellera anuncia? La titular de Territori assegura que es pretén combinar diverses estratègies. Per una banda, la creació de nous parcs naturals -el de les Muntanyes de Prades està a la recta final i aquesta setmana ha arrencat la tramitació de l'Albera i Montsec- ja incorporaran els corresponents plans de gestió.
Per altra banda, enguany està previst que el Consorci de les Gavarres també incorpori el massís de Cadiretes. Finalment, les ampliacions ja iniciades dels Aiguamolls de l'Empordà i el Montgrí -i la petició de fer-ho amb l'Alt Pirineu- també suposarà que més superfície ja protegida, passi a ser administrada per les respectives juntes rectores. Amb totes aquestes línies, Paneque assegura que es podrà fer "una accelerada molt substancial per situar-se en una posició capdavantera en l’àmbit de protecció dels paisatges".
Tot plegat, ha d'anar acompanyat d'un increment del pressupost i de personal així com la constitució de l'Agència de la Natura, encallada d'ençà que se'n va aprovar la llei el 2020. En aquest sentit, els pressupostos reserven una partida de 100 milions d'euros, però no en preveu el desplegament immediat. A més, el procés per augmentar i estabilitzar la plantilla dels parcs -amb la creació de 38 places estructurals-, està generant força controvèrsia entre els treballadors.
