Hi ha molts factors que expliquen la formació d'un megaincendi com el de Castella. Des de la gestió del combustible vegetal i del paisatge als sistemes de prevenció i d'extinció, però n'hi ha un que s'ha accelerat en pocs anys: la crisi climàtica. En aquest sentit, l'escalfament global d'origen humà va multiplicar per 20 les probabilitats d'un episodi com el que s'ha viscut aquest juliol a Àvila, Madrid i Toledo i que ha calcinat quasi 80.000 hectàrees, segons un estudi dels científics de la World Weather Attribution (WWA).
Atribuir un episodi al canvi climàtic
El consorci científic World Weather Attribution és un dels grans referents mundials en la ciència de l'atribució, és a dir, estimar la relació entre un episodi concret -uns incendis, unes inundacions o una sequera- i la crisi climàtica.
Concretament, calcula la probabilitat que les condicions meteorològiques que van afavorir el fenomen extrem s'haguessin pogut produir sense el forçament actual del sistema climàtic. A més, estima que -si el clima no canviés més-, d'aquí a quants anys podríem tenir un escenari similar.
Malgrat que els estudis més acurats tarden mesos o anys, el WWA ha desenvolupat una metodologia per fer-los amb pocs dies, els denominats estudis exprés -que posteriorment es poden afinar-. En aquest cas, les conclusions són tan clares com impactants: el megaincendi de Castella -que va calcinar unes 1.600 hectàrees- va ser 20 vegades més probable a causa del canvi climàtic. Greenpeace -com va fer l'any passat a Galícia i Lleó- ha documentat els incendis amb imatges des de l'aire.
“Els nostres estudis demostren una vegada i una altra que el clima d'Europa està canviant més de pressa que les polítiques d'adaptació dels governs”, assegura Friederike Otto, professora de Ciències del Clima a l'Imperial College de Londres i coordinadora de la xarxa WWA. “Que la humanitat continuï cremant quantitats colossals de carbó, petroli i gas provoca que els megaincendis siguin més mortífers i destructius”, afegeix Simon Stiell, secretari executiu de la convenció de l'ONU pel canvi climàtic.
Estimacions conservadores
La probabilitat per tal que es produeixin condicions meteorològiques com les que van afavorir el megaincendi de Castella -que només a Àvila va cremar 50.000 hectàrees i es va convertir en el pitjor d'ençà que hi ha dades a l'Estat- es van multiplicar per 20. En canvi, a la Gironda, només ho va fer per dos.
Com s'explica que al sud-oest de França cremessin més de 40.000 hectàrees? Més enllà de les condicions meteorològiques -eren també extremes- també cal tenir en compte altres factors. Per exemple, el fet de tractar-se de plantacions de pins sobre antigues dunes, la manca de discontinuïtats en el paisatge -més enllà dels tallafocs clàssics- així com un sistema d'extinció poc preparat per aquesta mena d'incendis.
Els científics del WWA qualifiquen els resultats “d'estimacions deliberadament conservadores” i no serà fins a estudis d'atribució d'aquí a uns mesos quan es podrà afinar. Això sí, tenen clar que amb les actuals condicions, fenòmens com el d'aquest juliol “han deixat de ser anomalies extraordinàries per integrar-se en la dinàmica habitual del clima regional”.
En aquest sentit, la “tempesta perfecta” que va facilitar el megaincendi de Castella es podrien repetir d'aquí a només sis anys mentre que el de la Gironda d'aquí a 20, fet que redueix els marges de recuperació dels ecosistemes.
De fet, un dels elements que ja es van produir en els grans incendis de Galícia i el Bierzo del 2025, és la successió d'un hivern i un inici de primavera molt plujosos, seguit de setmanes extremadament seques i càlides. Es produeix una acceleració del creixement de la massa vegetal i un sobtat assecament. És el fenomen que a Califòrnia s'ha batejat com a climate whiplash i que en català es podria traduir com a fuet hidroclimàtic. En aquell cas, segons la WWA, la crisi climàtica va arribar a multiplicar per 40 les probabilitats de les condicions d'una onada de focs que va cremar unes 230.000 hectàrees entre Galícia, Zamora i Lleó.
De fet, la península Ibèrica va batre l'any passat el rècord de superfície calcinada amb quasi 700.000 hectàrees cremades. Enguany, segons el Sistema d'Informació Europeu d'Incendis Forestals (EFFIS), França ja ha superat el seu rècord històric, en un 2026 on fins ara la situació havia estat més tranquil·la en països com Grècia, però que els darrers dies s'ha complicat. En aquest sentit, una onada de focs ha provocat almenys la mort de tres bombers.
