Fa anys que els experts en prevenció i extinció d'incendis adverteixen de la possibilitat que Catalunya pateixi un megaincendi. En aquest sentit, recentment s'ha presentat una nova estratègia, els denominats eixos de contenció, per evitar que el foc pugui saltar de massís a massís i cremar desenes de milers d'hectàrees. No és una previsió apocalíptica: ha passat els darrers anys a la pràctica totalitat de països amb clima mediterrani i es viu actualment al centre d'Espanya i a la regió occitana de la Girona.
Un megaincendi a Castella
Dimecres es va declarar el primer incendi al nord de la Comunitat de Madrid a Almorox. L'endemà se'n van declarar a Villa del Prado i San Martín de Valdeiglesias. La fusió dels tres focs en un de sol va provocar que Isabel Díaz Ayuso invoqués la declaració d'emergència nacional per tal que se'n fes càrrec el govern espanyol.
Paral·lelament, dijous també va arrencar un incendi a la província castellana d'Àvila. Avança en direcció sud-est i, per aquest motiu, amenaça de fusionar-se amb el que afecta la comunitat madrilenya i que s'ha reanomenat com a serra Oest.
De moment, la Unitat Militar d'Emergència ha anunciat aquest matí que passava a gestionar els dos incendis com un de sol, malgrat que els fronts continuen separats per pocs quilòmetres. Globalment, han cremat unes 25.000 hectàrees, fet que es considera el pitjor de la història en aquesta zona. A la zona, s'hi ha desplaçat un grup d'analistes de la unitat GRAF dels Bombers, encapçalats per Marc Castellnou.
Dos grans incendis a la Gironda
Si la situació és crítica a Castella, no és millor a la Gironda. Aquesta regió occitana -amb Bordeus com a capital- és un popular destí turístic pels francesos i té un paisatge-com les Landes- per una successió quasi infinita de pinedes.
El foc envolta la badia d'Arcaishon, un “mar tancat” a tocar de la popular duna de Pilat. El principal incendi afecta el nord d'aquesta regió i avança cap a Bordeus. Ha cremat unes 20.000 hectàrees -segons el darrer balanç dels Bombers- i ha obligat a evacuar 110.000 persones. A la zona turística del cap Ferret, de fet, van haver de sortir en vaixell ja que l'istme havia quedat totalment bloquejat per l'incendi.
- L'incendi de la badia d'Arcaishon, a la Gironda
- Jan Athmann / dpa
Pocs quilòmetres al sud d'Arcaishon hi ha un segon incendi -que es podria controlar avui- que afecta 3.500 hectàrees més i ha obligat a evacuar unes 36.000 persones. De moment, no s'han de lamentar danys personals, malgrat que dimarts passat van morir dos bombers en un petit incendi a la regió, a tocar de l'aeroport de Bordeus. De fet, aquest dissabte ha calgut tancar la instal·lació per l'arribada de fum. A la ciutat de Madrid, per cert, han reaparegut les mascaretes a causa de la baixada de la qualitat de l'aire.
Per tot plegat, segons el Sistema Europeu d'Informació sobre Incendis Forestals, l'estat francès ja ha superat el rècord històric d'hectàrees cremades quan encara no s'ha arribat a l'agost. Concretament, s'han calcinat un total de 69.473, per sobre de les 66.300 de tot el 2022. A l'estat espanyol, per la seva banda, ja són 100.000, poc per sota de la mitjana de l'última dècada, segons ha assegurat aquest dissabte el president Pedro Sánchez des del centre de comandament.
Milers d'evacuats i confinats
Només a la Gironda hi ha unes 150.000 evacuades. En el cas de Madrid i Àvila la xifra entre persones desallotjades i confinades puja a 80.000. Són xifres excepcionals, però mostren una tendència creixent. En un context de canvi climàtic i d'abandonament rural, hi ha menys incendis, però els que assoleixen una magnitud important provoquen un impacte major, tant sobre els paisatges com en les comunitats.
A Catalunya, de fet, malgrat que “només” han cremat 4.600 hectàrees en tot l'any -s'encadenen els dos pitjors anys en 20 anys-, els confinaments han afectat unes 140.000 persones en una trentena d'incendis. En aquest sentit, els Bombers de la Generalitat prioritzen aquesta estratègia -fins i tot a vegades concentrant els veïns en edificacions segures- mentre que només aposten pel desallotjament en casos molt necessaris.
“Dins de casa és on estàs més segur”, explica l’inspector Miquel López en declaracions a l'ACN. El confinament no és una estratègia nova, però enguany ha tingut més ressò tant pels episodis de simultaneïtat com pel fet que s'enviïn avisos ES-alert als mòbils.
A més, la mort de 13 persones a Almeria que es van autoevacuar va donar més força al missatge. Ara bé, els Bombers alerten de la dificultat de protegir les zones residencials disseminades: “Viure a la natura té riscos, i n’hem de ser conscients”.
En aquest sentit, en l'incendi de Sentmenat, van admetre públicament que no tenien capacitat per defensar una urbanització amb diverses cases de fusta i sense franges de protecció. Actualment, només el 50% dels nuclis habitats tenen executades aquest element obligatori des de l'any 2003.
