Almenys 11 morts en un incendi a Almeria. Moltes persones s'han despertat aquest divendres al matí amb aquesta notificació al telèfon mòbil. Una notícia que torna a mostrar com els incendis forestals poden passar d'un problema paisatgístic i de gestió del territori a una tragèdia social i personal. L'atrapament de diversos cotxes en una carretera de la localitat andalusa de los Gallardos encara pot empitjorar el balanç, ja que hi ha un total de 19 persones “no localitzades” i vuit ferits, quatre de molt greus.
Les informacions inicials, difoses per la Junta d'Andalusia, és que les víctimes van sortir “per una ruta diferent de la d'evacuació”. En aquest sentit, la zona afectada era de cases disseminades per la muntanya i se sospita que la majoria d'atrapats són turistes estrangers -en bona part del Regne Unit-.
La tragèdia d'Andalusia -que recorda la de Portugal del juny de 2017 amb 62 morts en una carretera- reforça un missatge que aquests dies els Bombers de la Generalitat no s'han cansat de repetir. Hi insistia aquest divendres Tamara Garcia de la Calle, directora general de Prevenció, Extinció d'Incendis i Salvaments: “Si us plau, no us autoevacueu”.
L'aposta dels Bombers pels confinaments
En l'incendi de les Gavarres, el pitjor fins ara a Catalunya, diversos veïns de les urbanitzacions amenaçades de Calonge van marxar de les cases malgrat les ordres de confinament. Els comandaments dels Bombers de la Generalitat, encapçalats per l'inspector en cap David Borrell, va insistir en la necessitat d'evitar-ho pel risc d'atrapaments.
Al foc de Sentmenat, de fet, es va optar per una estratègia intermèdia anomenada “confinament horitzontal”. Es tracta de concentrar els veïns de les cases més amenaçades en d'altres que es puguin protegir amb dotacions dels Bombers o un equipament de la urbanització.
🔴 #IFLosGallardos (#Almería). Estas imágenes nos ayudan a entender la magnitud de este incendio y las condiciones en las que han trabajado los bomberos forestales. pic.twitter.com/YCUFZ39OQt
— EMA INFOCA (@Plan_INFOCA) July 10, 2026
“Teníem clar que hi havia una sèrie de cases de la urbanització del Farell que no podíem protegir i per això vam fer aquesta estratègia”, explica Garcia de la Calle. En aquest sentit, recorda que hi havia una sola carretera de sortida i que “si el foc s'hagués escapat” hauria pogut provocar víctimes mortals.
De fet, el missatge dels Bombers és que la protecció de les vides urbanes és la prioritat. A continuació, les cases i altres edificacions i, finalment, els ecosistemes. “No deixarem ningú sol”, assegura la directora general. “Cal fer cas: si els Bombers diuen que ens confinament, és que realment estem protegits”, conclou.
La importància de les franges
Jaume Minguell, director general de Boscos, destaca la importància d'executar les mesures preventives. Actualment, només s'han fet el 50% de les franges per protegir nuclis de població i urbanitzacions, fet que el Govern vol solucionar en cinc anys passant de dotacions anuals d'1,5 milions als 15.
En aquest sentit, subratlla la diferència en dos incendis recents: a Carme estaven fetes -i els danys van ser reduïts- mentre que a Sentmenat -malgrat que finalment no es van produir-, els mateixos Bombers van renunciar a protegir algunes de les cases perquè no hi havia cap element per evitar que les flames hi arribessin.
