Mentre es treballava per controlar definitivament l'incendi de les Gavarres, Catalunya ha afrontat una onada de focs simultanis que ha obligat els Bombers de la Generalitat a activar un centre de comandament únic per “evitar el col·lapse operatiu”.

En les darreres 48 hores s'han produït desenes de conats, però també incendis importants com el de Carme -quasi 500 hectàrees i un inèdit impacte sobre una zona industrial, el de Sentmenat -159 hectàrees i el cap de Bombers admetent que no podien garantir la protecció d'una urbanització-, el d'Artesa de Segre (32,9 ha) i aquest dimarts el de Torrefeta i Florejacs, a la Segarra, amb unes 113 hectàrees de terreny bàsicament agrícola, en altres.

Malgrat que els Bombers han aconseguit superar la fase més crítica, una onada de calor sense fi provocarà que els pròxims dies continuïn sent molt complicats. De fet, aquest 2026 ja es freguen les 3.600 calcinades, un fet que sumades a les 8.640 de l'any passat, provoca que Catalunya encadeni el pitjor bienni de les dues darreres dècades.

En aquest sentit, més enllà del 2012 -un any marcat pel tràgic incendi de l'Alt Empordà-, cal retrocedir al 2005-2006 per trobar dos anys seguits tan difícils. Sigui com sigui, les xifres actuals no tenen res a veure amb anys negres com el 1986, el 1994 -amb 75.500 hectàrees cremades- o el 1998, amb grans afectacions especialment a la Catalunya Central.

A continuació, un interactiu elaborat per Nació a partir de les dades dels Agents Rurals que mostra tots els incendis superiors a 1 hectàrea que s'han produït a Catalunya des del 2011.

Cartografiar els incendis, competència dels Agents Rurals

En un incendi hi intervenen molts cossos i agències. Malgrat que sovint els Bombers avancen una àrea d'afectació, la dada definitiva -i oficial- la transmeten els Agents Rurals. Més enllà que sigui una competència legal, per què sovint les xifres no coincideixen?

Els primers parlen de l'àrea d'actuació -per on distribueixen les dotacions- i no deixa de ser una superfície aproximada, mentre que els segons calculen l'àrea realment calcinada. En el cas dels petits incendis, el càlcul es fa sobre el terreny sigui caminant o amb vehicle. “Tenir GPS als telèfons mòbils va suposar una revolució”, explica Josep Antoni Mur, inspector en cap de la policia ambiental. En aquest sentit, en declaracions a Nació, recorda que fa quatre dècades havien de treballar amb els mapes 1:50.000 de l'exèrcit i unes quadrícules per marcar afectacions d'una o cent hectàrees.

Ara bé, en episodis com les Gavarres o Carme -tècnicament els dos primers grans incendis forestals de la temporada- determinar la superfície ja és més complex. Des d'un helicòpter es realitzen fotografies aèries que permeten a la unitat GIS -sistemes d'informació geogràfica- interpretar la zona cremada a partir d'ortofotomapes.

La dada ja acostuma a ser força aproximada, però és cert que el fum sovint impedeix determinar les illes de bosc o conreus que han quedat sense cremar. Aquesta qüestió s'acostuma a revisar posteriorment -això provoca que la xifra es redueixi- i s'acabi de validar amb les imatges que facilita el satèl·lit Sentinel.

La importància d'analitzar les dades

Els Agents Rurals han de determinar la superfície i també la causa que els provoca. L'anàlisi de les dades, segons explica Josep Antoni Mur, permet entendre com influeixen factors com la meteorologia, l'estat de la vegetació o els horaris a l'hora de modular el risc, fet que pot ser clau a l'hora de limitar o, fins i tot prohibir, algunes activitats.

Tenir una cartografia exacta també és clau en l'àmbit legal. El cos dependent del Departament d'Interior facilita els informes als jutjats per tal de determinar tots els propietaris afectats, un fet que va molt més enllà de la pura estadística.