Les rates han sigut, històricament, un animal associat a algunes de les grans epidèmies que han afectat la humanitat, especialment a través de paràsits i altres agents infecciosos. Un dels exemples més coneguts és la pesta, que es va propagar en diverses epidèmies a través de les puces dels rosegadors. Però aquests animals també poden actuar com a reservori d’altres patògens menys coneguts. És el cas d’Angiostrongylus cantonensis, un paràsit que viu als pulmons de les rates i que pot causar una infecció greu del sistema nerviós en humans.
El paràsit es va descriure per primera vegada en rates del sud de la Xina, concretament a Canton, l’any 1933, i des d’aleshores s’ha estès a diverses regions del món. Aquest paràsit no tindria més importància si només afectara les artèries pulmonars de les rates més comunes, com la de claveguera, Rattus norvegicus, i la rata negra, Rattus rattus. Tanmateix, pot afectar l'ésser humà i produir inflamació del cervell i de les membranes que el protegeixen.
Un cicle biològic entre rates i caragols, però no únicament
El paràsit té com a hoste definitiu (aquell que allotja els estadis adults de l'helmint) diverses espècies de rates del gènere Rattus, i com a hoste intermediari (aquell que allotja els estadis larvaris de l'helmint) caragols terrestres, entre els quals destaca el caragol gegant africà (Lissachatina fulica), però també altres caragols tant terrestres com aquàtics, com ara el caragol poma acanalat (Pomacea canaliculata), i també bavoses.
Les rates parasitades tenen els adults del nematode a les artèries pulmonars, i les femelles d'aquests ponen ous d'on eixirà una larva de primer estadi, L1; aquesta larva arribarà al medi extern a través de les dejeccions de la rata. Els caragols i bavoses s'infestaran a l'ingerir aquesta L1 i, a l'interior d'aquests, es desenvoluparà tant la larva L2 com la larva L3, la qual pot quedar dins del caragol o arribar al medi extern amb la bava del caragol parasitat, i contaminar vegetals i aigua, entre altres.
Aquest cicle biològic, indirecte o heteroxen, continua quan una rata ingereix un caragol o bavosa parasitats. La larva L3 inicia una migració fins al cervell del rosegador, hàbitat en què es desenvolupa l'helmint fins a les formes subadultes, les quals migraran fins als pulmons, on s'establiran ja com a adults.
Si el caragol o la bavosa infestats —o la L3 que contamina vegetals, aigua o altres productes— és ingerida per un hoste que no és el definitiu, la L3 arribarà al cervell però, encara que hi poguera evolucionar un poc, mai o quasi mai no podrà eixir del sistema nerviós central, i provocarà una meningoencefalitis eosinofílica. Aquests hostes accidentals, en què el cicle s'atura, s'anomenen hostes paratènics, i entre aquests hi ha l'ésser humà, però també hi pot haver altres mamífers, aus, amfibis, rèptils i invertebrats com crustacis d'aigua dolça. Aquests hostes paratènics que contenen la larva L3 són també font d'infecció tant per a les rates —hoste definitiu— com per a altres hostes paratènics, com l'hoste humà.
Com pot arribar el paràsit al consumidor
La parasitació humana es pot produir per diverses vies, sempre per transmissió alimentària:
- Menjant els hostes intermediaris (caragols o bavoses) crus o poc cuinats (per exemple, a la brasa).
- Menjant altres hostes paratènics, també crus o poc cuinats, com ara carrancs, crustacis d'aigua dolça, amfibis, rèptils, aus i mamífers.
- Menjant vegetals crus, en amanida o en altres preparats culinaris, que hagen estat contaminats amb la L3 alliberada per caragols o bavoses, directament sobre el vegetal o l'aigua en què s'han rentat.
- Mitjançant l'aigua de beguda contaminada amb larves L3 emeses per caragols aquàtics o bavoses.
- Mitjançant la manipulació alimentària de recol·lectors de caragols.
El viatge del paràsit fins a Europa
Els casos de meningoencefalitis eosinofílica que s'han reportat a Europa són tots importats per persones viatgeres als llocs on el paràsit és endèmic (continents asiàtic, africà i americà —incloent-hi alguns estats dels Estats Units d'Amèrica, Austràlia i les illes del Pacífic, especialment Hawaii). Només un cas, mai no resolt, reportat a París, correspon a una persona que no havia viatjat fora de França durant els darrers anys. No obstant això, l'any 2010 es va reportar la presència del nematode paràsit en rates de l'illa canària de Tenerife, i en l'actualitat se sap que està present arreu de l'arxipèlag. L'any 2019, se'n va reportar la presència a l'illa de Mallorca.
Arribada a l'Europa continental
L'any 2021, el Grup d'Investigació Paràsits i Salut de la Universitat de València, en el context d'un projecte sobre paràsits zoonòtics de rates urbanes (actualment subvencionat per la Generalitat Valenciana), el va reportar per primera vegada a l'Europa continental en diversos districtes de la ciutat de València, on parasita la rata de claveguera i la rata negra. Més recentment, el paràsit ha estat també reportat a la ciutat italiana de Nàpols.
Pel que fa al percentatge de parasitació de rates a la ciutat de València, actualment, analitzades unes 200 rates, és de l'11 % en R. norvegicus i del 10 % en R. rattus. S'ha trobat el paràsit tant en rates de claveguera com en rates de jardins, parcs i zones d'horta de la ciutat.
De moment, no podem saber quant de temps porta el paràsit a València, tot i que hi ha alguns fets que indiquen que l'arribada i l'establiment del nematode no és recent. Per exemple, s'han trobat rates parasitades des del port de la ciutat fins a 10 km, en línia recta, terra endins. A més, el paràsit s'ha establit en espècies de caragols autòctons, com ara el caragol bover o moro, l'avellanenc i la caragolina, tots típics tant de la cuina valenciana com de l'Estat espanyol.
Per altra banda, l'anàlisi inicial va revelar diferències clares entre les soques d’Angiostrongylus cantonensis trobades a València, i va agrupar les seqüències d'aquest estudi en dos grups d'orígens geogràfics ben diferenciats. I a més, en dues rates capturades als horts (una rata de claveguera i una rata negra), es van trobar dues seqüències diferents d’Angiostrongylus cantonensis en un mateix individu: una pròxima a les dels EUA i l'altra més propera a les soques del Brasil, fet que indica vies de colonització parasitària distintes procedents de diverses zones endèmiques.
Condicions favorables a València
El paràsit podria haver arribat a la ciutat de València a través dels seus hostes definitius, Rattus spp., o dels seus hostes intermediaris, fonamentalment caragols terrestres. Alguns d'aquests caragols, com el caragol gegant africà, han estat introduïts deliberadament per al seu cultiu, no controlat, i han aconseguit expandir-se i establir-se, cosa que ha pogut haver permès l'establiment del cicle d’Angiostrongylus cantonensis per primera vegada a l'Europa continental.
Aquests fets es podrien vincular a la tropicalització incipient d'aquesta àrea mediterrània. A més, cal tenir en compte que les condicions climàtiques per a l'establiment del cicle semblen molt més idònies que en altres ciutats espanyoles on el nostre grup de recerca ha dut a terme l'estudi de rates urbanes, com a Barcelona i a Madrid, i en les quals, fins ara, no s'hi ha trobat la presència d’Angiostrongylus cantonensis.
València és el segon port marítim de l'Estat espanyol en trànsit de mercaderies amb connexions directes amb països endèmics d’Angiostrongylus cantonensis, i l'arribada de rates parasitades amb els vaixells de mercaderies procedents de països endèmics ha de ser considerada com una ruta d'entrada del paràsit molt probable.
A més, que Angiostrongylus cantonensis està establit també entre la fauna malacològica autòctona podria restar rellevància a l'entrada potencial d'exemplars del caragol gegant africà parasitats. Aquests fets es podrien vincular directament al continu i creixent procés de globalització. Es pot concloure que tant el procés de globalització com el de tropicalització han pogut contribuir a l'arribada del paràsit a l'Europa continental, sense que de moment es puga conèixer quin dels dos factors ha tingut més importància o si ha estat la conjunció de tots dos la que ho ha permès.
Mesures preventives a l'hora de parar taula
La transmissió alimentària és la via més habitual per poder infestar-nos amb el paràsit i, per tant, cal prendre mesures profilàctiques individuals a l'hora de preparar els menjars que servirem en parar la taula:
- Consum de caragols terrestres i dulciaqüícoles, carrancs i altres crustacis d'aigua dolça ben cuinats (a més de 60 °C) o prèviament congelats (a menys de 15 °C durant més de 12 hores).
- Inspeccionar i netejar les verdures que es consumeixen crues o cuinades per sota d'una temperatura de 60 °C, de manera conscienciosa durant diversos minuts.
- Evitar beure aigua no potabilitzada, on poden mantenir-se viables fins a 60 hores.
- Bona higiene personal (mans ben rentades amb sabó) dels manipuladors alimentaris, especialment si han estat en contacte amb caragols, bavoses o verdures.
Importància de la troballa en salut pública
La troballa d’Angiostrongilus cantonensis en rates a la ciutat de València és un problema de salut pública. No obstant això, si es prenen les precaucions adequades, el risc de patir neuroangiostrongilosi hauria de ser mínim. La Conselleria de Sanitat de la Generalitat Valenciana va ser degudament informada de la troballa i, en conseqüència, s'hauria de dur a terme una vigilància més exhaustiva de les rates, no només a la ciutat sinó també a l'horta.
Així mateix, la comunitat mèdica de l'Estat espanyol (en particular, la de València) ha de ser conscient de l'existència de la neuroangiostrongilosi i, incloure també l’Angiostrongylus cantonensis en el diagnòstic diferencial dels pacients amb símptomes compatibles amb meningitis, no només en aquells amb antecedents de viatges a països endèmics, sinó també en aquells que no han eixit de l'Estat espanyol.
Aquest article va ser publicat originalment a The Conversation.
