Amb l’arribada de l’estiu, les meduses tornen a ser habituals a les platges i amb elles també augmenta la preocupació per les seves picades. Tanmateix, aquests animals són molt més que una molèstia per als banyistes: existeixen des de fa més de 500 milions d’anys, abans fins i tot que els dinosaures, i tenen un paper rellevant en l’equilibri dels ecosistemes marins.
La seva presència, però, també pot tenir conseqüències més enllà de la salut pública. Les picades poden generar afectacions entre els banyistes, mentre que una elevada presència de meduses pot repercutir en activitats econòmiques vinculades al mar, especialment el turisme i la pesca. Així, entendre aquests animals permet abordar el fenomen des d’una perspectiva més àmplia que la simple molèstia que poden provocar durant el bany.
Llums: depredadores, refugi i terapèutiques
Les meduses són un component clau en l'ecosistema marí. Formen part de les xarxes tròfiques tant com a depredadores com a preses: s'alimenten de zooplàncton, peixos petits i altres meduses, i són consumides per tortugues marines, peixos de major grandària i ocells marins.
A més, proporcionen refugi entre els seus tentacles a peixos juvenils i contribueixen al cicle del carboni oceànic transportant material orgànic a capes més profundes quan moren i s'enfonsen, en un procés conegut com a jelly-falls. Actualment també se n'obtenen compostos nutracèutics: aliments o ingredients amb propietats beneficioses per a la salut, que inclouen efectes terapèutics o preventius, cosmètics i farmacològics.
En l'àmbit de la medicina, gràcies a les meduses, també disposem de la proteïna fluorescent verda (Green Fluorescent Protein, GFP) i els seus derivats. Aïllada inicialment de l'espècie Aequorea victoria, el descobriment i desenvolupament d'aquesta proteïna va revolucionar la recerca biomèdica, en permetre visualitzar processos biològics en cèl·lules vives en temps real, i estudiar malalties com el càncer o neurodegeneratives. Per donar-li un cert context, val a dir que als seus descobridors els van donar el premi Nobel per aquest fet al 2008!
Ombres: urticants i massives
En la part més obscura de les meduses, a banda de les picades que provoquen als humans, algunes de les quals poden arribar a ser molt doloroses, provocar problemes crònics i, fins i tot, defuncions en alguns casos extrems, són animals que també ens afecten a escala socioeconòmica.
El turisme, per raons òbvies, rep un gran perjudici, però hi ha sectors, com la pesca, que també es poden veure damnificats. La presència de meduses a les xarxes pot afectar de dues maneres diferents aquesta activitat: per una banda, poden fer malbé el peix, ja que si apareixen moltes meduses en una calada no es pot comercialitzar per la gran quantitat de cèl·lules urticants presents. Per altra banda, poden danyar les mateixes xarxes, obstruint-les i comprometent l'estabilitat del vaixell, com va passar a l'any 2009, quan un banc de meduses va enfonsar una barca d'arrossegament de 10 tones al Japó.
A l'aqüicultura, les meduses també poden provocar danys a les xarxes o als peixos. Però també pateixen el mal que poden fer activitats industrials tant dispars com dessaladores, centrals tèrmiques o nuclears. Aquestes indústries necessiten captar aigua per a la refrigeració i correcte funcionament de les seves instal·lacions. Les meduses poden taponar els conductes refrigeradors.
Què pot fer la ciència
En aquest context d'ombres, la Universitat d'Alacant, en col·laboració amb la Universitat Politècnica de València, ha desenvolupat un dispositiu antimeduses. El seu objectiu és allunyar les meduses de les zones susceptibles de causar danys mitjançant l'ús de camps electromagnètics, sense malmetre-les.
Els estudis preliminars es van dur a terme amb les especies Catostylus mosaicus i Rhizostoma pulmo, procedents de cultius de l'Oceanogràfic de València. Es van realitzar en diferents aquaris del Laboratori Marí UA-Dénia. En ell, es va generar un camp electromagnètic mitjançant una bobina submergida i es va observar com variava el ritme de pulsació de les meduses, que és el moviment que els permet nadar… sí, les meduses no només es mouen en funció de les corrents, sinó que naden, fins i tot contracorrent!
Els resultats van mostrar que aproximadament la meitat dels exemplars canviaven significativament la seva activitat natatòria quan estaven exposats al camp electromagnètic. En alguns casos, les meduses deixaven gairebé de contreure el seu cos i, en perdre la capacitat de mantenir-se a la columna d'aigua, descendien cap al fons.
Aquest efecte era completament reversible, és a dir, quan el camp electromagnètic s'apagava, les meduses recuperaven ràpidament el seu ritme normal de pulsació. No es van observar ni lesions ni mortalitat. Així doncs, aquest dispositiu, instal·lat en una boia flotant, en lloc d'eliminar les meduses, simplement els modificaria temporalment el comportament perquè s'allunyessin de les zones que es volen protegir, aprofitant per tant les corrents marines presents per arrossegar-les fora de les àrees en qüestió.
Altres solucions: xarxes o cortines
Les solucions actuals per tractar aquesta problemàtica es basen en barreres físiques, incloent principalment xarxes antimeduses o cortines de bombolles. Aquests, però, apart de tenir un cost de manteniment elevat, presenten certs inconvenients. En el primer cas, meduses i altres animals poden quedar enganxades a les xarxes. En el segon, la cortina pot minimitzar l'intercanvi d'aigua i promoure la hipòxia en la zona. A més a més, en el cas dels blooms o eixams de meduses (on es poden ajuntar milers de meduses en una mateixa zona), tenen una eficàcia limitada.
Tot i caldre més experiments per confirmar-ne l'eficàcia en condicions reals, aquesta tecnologia espera convertir-se en una eina respectuosa amb el medi ambient per protegir platges, piscifactories i zones de captació subaquàtica d'aigua, sense comprometre la supervivència ni la funció ecològica d'aquests animals.
Aquest article va ser publicat originalment a The Conversation.
