El Govern ja ha tancat l’avantprojecte de llei de residus. Es tracta d’un text que ha de substituir la pionera normativa del 1993 i que es va començar a redactar el 2018. Des d’aleshores, han passat tres presidents i quatre consellers, en un camí que està lluny d’acabar: exposició pública fins al 15 d’octubre, sol·licitud d’informes i dictàmens, aprovació per part del consell executiu i tramitació parlamentària.
La norma obliga els ajuntaments a disposar de sistemes eficients de recollida -porta a porta o contenidors tancats- abans del 2030, prohibeix la venda o repartiment de gots als festivals o sabons d’un sol ús als hotels com també augmentar fins al 10% la quota d’àrids reciclats a les obres a partir del 2035.
Ara bé, com ha pogut constatar Nació, bona part de les obligacions incloses en els projectes redactats per les dues anteriors direccions de l’Agència de Residus han desaparegut o s’han aigualit en forma de recomanacions i de mesures voluntàries.
Una llei amb moltes versions
Catalunya només recicla el 40% dels residus municipals que genera mentre que el 30% van a parar a abocadors. La Unió Europea reclama que d'aquí a una dècada aquests percentatges canviïn de manera radical: la valorització de materials s'ha d'enfilar fins al 60% mentre que la brossa que es dipositi en residus controlats només pot ser el 10%. Per aconseguir-ho, el Govern ja va presentar fa un any un pla que aposta per augmentar la incineració de l’actual 19% fins al 25.
Precisament, l’avantprojecte al qual ha tingut accés Nació situa aquest límit per la incineració de residus. El text de la futura normativa -oficialment llei de prevenció i gestió dels residus i d’ús eficient dels recursos per a una economia circular- estarà a exposició pública fins al 15 d’octubre i caldrà veure després quins són els terminis de l’executiu per aprovar-les.
És un text objectivament molt més curt que els anteriors: l’avantprojecte presentat el 2021 amb Josep Maria Tost com a director i Damià Calvet com a conseller tenia 214 articles i l’actual en té 138. Ara bé, més enllà de la complexitat normativa, sigui pel canvi de context de les polítiques ambientals, per la voluntat política del PSC o per adaptar-se a la llei espanyola del 2022, és clarament menys ambiciosa que les diverses propostes presentades en els darrers anys. En aquest sentit, la majoria de les mesures estrella del text que el republicà Isaac Peraire va plantejar han desaparegut o s’han convertit en recomanacions.
Les mesures més importants de la nova llei
La llei, entre altres, modifica el nom de l’Agència de Residus, obliga els municipis a implantar sistemes de recollida eficients abans del 2030 -poden ser porta a porta o amb contenidors tancats-, prohibeix que els festivals reparteixen gots d’un sòl ús que no es puguin retornar -es vol acabar amb l’actual estafa verda- o que els hotels reparteixin sabons i altres elements d’ús individual.
A continuació, els punts clau del text:
- Nou nom: l'Agència de Residus de Catalunya passa a anomenar-se Agència d'Economia Circular de Catalunya.
- Sistemes de recollida eficients: tots els ajuntaments han de tenir en funcionament el 31 de desembre de 2030 sistemes de recollida d’alta eficiència, basats en la individualització de la prestació del servei i la identificació de l'usuari. Es tracta del porta a porta o de contenidors intel·ligents -obertura amb targeta o mòbil-. A més, són necessaris mecanismes de limitació de les aportacions de la fracció rebuig.
- Begudes i gots d'un sol ús en esdeveniments: es prohibeix la venda i distribució de begudes en gots i envasos d'un sol ús en esdeveniments festius, culturals o esportius a partir del 2030. Els promotors hauran d'implantar gots reutilitzables amb un sistema de dipòsit, devolució i retorn.
- Articles de gentilesa turística (amenities): els allotjaments turístics no podran posar a disposició dels clients productes de bany d'un sol ús, excepte a petició individual i quan siguin reutilitzables.
- Prohibició de destruir excedents no venuts: queda prohibida la destrucció o eliminació en abocador/incineradora d'excedents no venuts de productes no peribles (tèxtil, joguines, aparells elèctrics, perfumeria, mobles), que s'hauran de destinar obligatòriament a canals de donació o reutilització.
- Microplàstics i pèl·lets: es prohibeix la producció, comercialització i introducció al mercat de productes -com ara cosmètics, productes d'higiene o de neteja- amb microplàstics afegits intencionadament. Les empreses del sector hauran de complir protocols de prevenció de pèrdues de gransa o pèl·lets de plàstic.
- Prohibició de pneumàtics reciclats en espais infantils i esportius: es prohibeix l'ús de pneumàtics reciclats com a material per elaborar terres o paviments en parcs infantils, escoles, espais d'esbarjo i centres esportius.
- Limit a la incineració: es fixa un sostre límit a la valorització energètica a Catalunya, que no podrà superar el 25% de la generació dels residus municipals -actualment a les incineradores hi arriben un 19%-.
- Residus de tabac: es prohibeix l'abandonament de residus de tabac a platges, parcs urbans, jardins, espais naturals i qualsevol espai públic.
- Lliurament de bosses de plàstic: es prohibeix el lliurament gratuït tant de les bosses de plàstic d’un mínim de 50 micres com de les bosses compostables lleugeres.
- Compensacions per infraestructures: els municipis amb instal·lacions de residus -o a menys de 2 quilòmetres- rebran una compensació econòmica directa per a fons socials, ambientals i serveis ciutadans.
- Taxa opcional per comportament i identificació d'usuaris: es regula la taxa per comportament -pagament per generació o bonificació per recollida selectiva- amb identificació de la llar o comerç. Premiar el bon comportament dels veïns serà opcional -cau l’obligatorietat- i, a partir de 2030, s'exclou la possibilitat de fer la individualització fiscal a escala de barri per als municipis que no assoleixin els objectius legalment fixats de reciclatge.
- Autofinançament obligatori: les taxes municipals de residus han de cobrir el cost real del servei i no poden ser deficitàries.
- Fons de prevenció i gestió de residus: es crea i regula aquest fons públic destinat a finançar infraestructures de recollida selectiva, inversions de circularitat i campanyes municipals.
- Foment de l'intercanvi i de la reutilització: creació d'una xarxa de Centres de Recursos, establiments o plataformes digitals-d'àmbit local perquè la ciutadania pugui lliurar, intercanviar, utilitzar temporalment o adquirir productes de segona mà per allargar-ne la vida útil.
- Punts d'aigua potable gratuïta: les administracions públiques estan obligades a instal·lar i mantenir fonts d'aigua potable gratuïta en espais i edificis públics per reduir l’ús d’envasos d’un sòl ús -però no es prohibeix-.
- Quota d'àrids reciclats en obres: es manté un mínim del 5% i un increment obligatori fins al 10% a partir del 2035.
