Fa més de 25 anys la Universitat Autònoma de Barcelona va presentar una iniciativa innovadora: gots reutilitzables i retornables per a la popular festa major del campus. Progressivament, es va estendre arreu del país fins a arribar també als macrofestivals. Tanmateix, malgrat passar a ser una obligació legal, el sistema s'ha desvirtuat tant que des de les entitats que aposten per reduir la generació de residus ja ho qualifiquen d'estafa.

Un redactat legal massa ambigu

L'any 1998 la Festa Major de la UAB es va convertir en la primera dels Països Catalans en estrenar un sistema de got reutilitzable. Els gots es venien a 100 pessetes -encara no hi havia l'euro- i, en acabar, es podien retornar pel mateix preu. Un rentaplats portàtil servia per netejar-los i fomentar la reutilització tant durant la jornada com per esdeveniments posteriors.

La iniciativa, tal com recorda Rosa Garcia, directora de Rezero, provenia d'Alemanya i la va importar l'entitat Centre d'Ecologia i Projectes Alternatius (CEPA). També es va implantar en festes majors com les de Molins de Rei, Rubí i les barraques de Girona o Palafrugell fins que va passar de ser una excepció a la normalitat.

Precisament, la llei 7/2022 de residus i el reial decret d'envasos del 2022 havia de convertir-ho en mainstream arreu de l'Estat. Tanmateix, un redactat ambigu -“si va ser per ignorància o per manca de voluntat política és la pregunta del milió”, admet Garcia- va obrir la porta a convertir una alternativa sostenible en una estafa verda.

• Cada llar malgasta 330 euros a l'any amb aliments que acaba llençant
• El Llobregat aboca el 60% dels residus plàstics que arriben a la costa de Barcelona
• Canvi històric: tornarà el sistema de retorn d'envasos als supermercats

Concretament, el text només obliga a retornar els diners en cas d'implantar un sistema de dipòsit -hi ha organitzadors que ho esquiven amb l'argument que no el tenen- i no inclou cap referència al rentat. Tot plegat provoca que els gots -en el millor dels gasos- s'acumulin a les cuines dels assistents i que no s'aconsegueixi una notable reducció en la generació dels residus.

Les cinc trampes dels gots reutilitzables

Un got reutilitzable és, per definició, el que es pot continuar usant de manera permanent. Ara bé, tant alguns dels grans festivals com també està passant en festes majors, s'ha aprofitat el redactat legal per esquivar l'objectiu real de la mesura. “Els anomenats gots reutilitzables, perquè realment gairebé ningú no els reutilitza, s’han convertit en un element de màrqueting i una font d’ingressos addicionals per als festivals”, assegura el periodista Nando Cruz, conegut per la seva posició crítica respecte als macrofestivals. “Estem davant d’un greenwashing de manual”, afegeix.

En aquest sentit, l'entitat Rezero, centrada a aportar alternatives per reduir la producció de residus, en denuncia cinc trampes coincidint amb la temporada de grans cites musicals.

1. Gots més gruixuts, però d’un sol ús

Si no hi ha un sistema real de reutilització, el got no deixa de ser de plàstic, però més gruixut. Això és el que passa si l'organització no es responsabilitza ni de la recollida ni del rentat. D'aquesta manera, en el millor dels casos els assistents se l'enduen a casa, però el més habitual és que acabi al terra del recinte o del seu entorn. En aquest darrer cas acaba sent un residu que no es pot gestionar de cap manera i, al mateix temps, un malbaratament de recursos respecte a l'alternativa original.

2. Gots que es paguen, però no es retornen

La majoria d'organitzacions de festivals no tenen un sistema de retorn i un circuit de rentatge i, per tant, no tenen gens d'interès a recuperar els gots. Una vegada cobrats -amb preus que oscil·len entre 1 i 4 euros- no deixa de ser un ingrés extra, malgrat que alguns casos s'assegura que tenen finalitats solidàries. Per Rezero, es tracta d'una burla al reglament, ja que el redactat obliga a retornar els diners del got sí s'ha cobrat en concepte de dipòsit, sense explicitar -malgrat que quan es va fer es donava per fet-, que aquest sistema era obligatori.

3. Un disseny que no facilita la reutilització

Quan la UAB va introduir el got reutilitzable el disseny era molt senzill i permetia utilitzar-lo en qualsevol activitat vinculada a la universitat. Tanmateix, cada vegada els dissenys són més elaborats i específics -el logo del festival i l'any o les marques patrocinadores-, i pràcticament n'impedeix la reutilització.

4. Col·leccionar gots no és reutilitzar-los

Els gots -com les tote bags- s'han convertit en un element més de marxandatge i n'ha acabat incentivant el col·leccionisme. Malgrat que inicialment pot acabar reduint la generació de residus -en una festa major és millor fer totes les consumicions en un sol got-, a la llarga acaba suposant una acumulació de plàstic als armaris de les cuines o als menjadors. De fet, poca gent porta un got de casa i, en alguns casos, hi ha esdeveniment que ho impedeixen. 

5. Recollir gots per reciclar-los tampoc és reutilitzar

Hi ha festivals que han convertit el got reutilitzable en reciclable. Sense un sistema de neteja i retorn, dediquen els esforços a recollir els gots com si fos un residu, per tal de destruir-los i, en el millor dels casos, produir de nou plàstic que permeti tornar a fabricar-los. “Dir que estem recollint els gots per tenir l'any vinent, en cap cas és reutilitzar”, aclareix Rosa Garcia.

Quines opcions legals hi ha per solucionar l'actual situació?

Per què els gots reutilitzables han passat d'alternativa sostenible a estafa verda? “S'introdueixen mesures innovadores molt interessants que s'acaben pervertint. Hi ha poca voluntat política i els sectors que aposten per la cultura d'usar i llençar aprofitant marcs legals febles”, explica Rosa Garcia, directora de Prezero.

En aquest sentit, sembla que sortir de l'actual carreró sense sortida implica superar l'ambigüitat del redactat del 2022. El mateix Ministeri de Transició Ecològica pretén actualitzar el reial decret d'envasos a finals de l'any vinent o inicis del 2027.

Ara bé, les entitats que aposten per reduir la generació de residus consideren que això és molt temps, suposant que abans no hi hagi un canvi polític a l'Estat. En aquest sentit, insten la Generalitat a moure fitxa i obligar a establir l'obligatorietat d'un circuit de retorn dels gots.

Segons Rezero, l'Agència de Residus té voluntat d'estudiar-ho. Però les fonts d'aquest organisme consultades per Nació ho limiten a la possibilitat d'una guia de bones pràctiques de residus als festivals a partir d'un estudi realitzat al Cruïlla, un dels pocs on funciona un sistema de recuperació i rentat. En aquell cas, no posen el logo per facilitar una reutilització que xifren en un potencial de 200 usos. A més, per a facilitar el retorn, no només hi ha punts fixos sinó una desena de mòbils.