La contaminació per plàstic és un problema en qualsevol racó del planeta. També al litoral de Barcelona on, un estudi de la UB i la UPC, xifra en 7 tones de residus els que anualment s'hi aboquen. D'aquests, més d'un 60% procedeixen del Llobregat i, majoritàriament, retornen a les platges al cap d'un mes.

Concentracions de microplàstics molt elevades

Un grup d’investigadors de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i la Universitat de Barcelona (UB) ha monitorat durant dos anys i mig la costa de Barcelona per quantificar la presència deixalles marines flotants i identificar els fluxos de transport i les zones d’acumulació dels residus plàstics. Les conclusions mostren la magnitud del problema: 7 tones anuals de residus plàstics abocats i una concentració de microplàstics flotants de 44 fragments per metre quadrat. Segons els científics, és superior a zones amb gran acumulació de deixalles marines com el Gir del Pacífic Sud.

I d'on surten totes aquestes deixalles? La principal font d'abocament és el riu Llobregat amb 28 bilions de tones anuals, que sumen 4,4 tones. El riu Besòs, per la seva banda, n'aporta 11 bilions més (1,7 tones) mentre que la resta arriben al litoral a través dels denominats punts de descàrregues de sistemes unitaris, emissaris conjunts d'aigües residuals i pluvials.

La gran majoria d'aquestes deixalles -aproximadament el 90%- acaben retornant a les platges al cap de 28 dies. Els corrents, l'onatge i l'orientació de la costa determinen que arribin a una zona o una altra. Evidentment, la presència d'escombraries flotants augmenta després d'episodis de pluges intenses quan els cabals de rius i d'emissaris augmenten.

Els tipus de plàstic més freqüents són fragments i films de color transparent, majoritàriament compostos de polietilè i polipropilè. També destaquen les tovalloletes humides i fibres de gespa artificial, els quals representen unes entrades anuals de 12 milions.

Un projecte amb ciència ciutadana

Les dades presentades aquest dijous en una jornada són fruit d'un projecte liderat per José Alsina Torrent, del Laboratori d’Enginyeria Marítima (LIM) de la UPC, i Anna Sánchez Vidal, del grup de recerca Geociències Marines de la UB. Durant dos anys i mig, els investigadors han fet campanyes de mostreig a les costes de Barcelona, amb boies de deriva, i han pres mostres de terbolesa de l'aigua i captura de micro i macro plàstics mitjançant xarxes de pesca dissenyades especialment. També s'han pres mostres a la desembocadura dels rius Llobregat i Besòs i a la sortida de diversos emissaris.

El projecte també ha inclòs un vessant de ciència ciutadana. En aquest sentit, diversos voluntaris han pres mostres de microplàstics a diferents platges de Barcelona, tant directament de la sorra de la platja com també arrossegant una xarxa de pesca de microplàstics des de taules de pàdel surf o caiacs. Les mostres recollides s’han analitzat als laboratoris de la UB, on s’han caracteritzat les escombraries per tipus de plàstic, color i forma, i poder així determinar-ne l'origen.

A partir de les dades obtingudes i de l’anàlisi de variables com l’onatge, els corrents o el tipus de platja, els investigadors de la UPC han desenvolupat una eina de modelatge numèric que permet simular el recorregut d’aquests residus des de les desembocadures dels rius i els punts d’abocaments d’aigües fins al mar, així com determinar les zones on es produeixen les majors concentracions.