El Brasil acull a partir d'aquest dijous una nova edició de la cimera de l'Organització de les Nacions Unides (ONU) per abordar la lluita contra el canvi climàtic. L'edició passada, celebrada a l'Azerbaidjan, es va tancar amb un acord in extremis perquè els països rics paguin 300.000 milions de dòlars anuals en ajudes pels països pobres per combatre l'escalfament global. En la COP30, la primera celebrada a l'Amazònia, els estats estan cridats a presentar els nous compromisos de reducció d'emissions pel 2035, coincidint amb el desè aniversari de l'Acord de París. La cimera és també la primera després del retorn de Donald Trump a la Casa Blanca que, per segona vegada, ha retirat els Estats Units del tractat internacional sobre canvi climàtic.

La COP30 se celebrarà del 10 al 21 de novembre de 2025 a la ciutat de Belém, serà la primera vegada que la regió de l’Amazònia acull una cimera climàtica de l’ONU. Prèviament, entre aquest dijous i divendres, tindrà lloc una cimera de líders mundials en què hi ha assistiran caps d'estat i de govern d'arreu del món, entre els quals el primer ministre del Regne Unit, Keir Starmer, el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, o la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, i el president del Consell Europeu, António Costa.

A hores d'ara, l'administració de Donald Trump no ha confirmat si enviarà alguna delegació a la conferència. Trump va tornar a retirar els Estats Units de l'Acord de París el gener passat, malgrat que, juntament amb la Xina, és un dels països més contaminants del món. En la seva intervenció durant la 80a Assemblea General de l'ONU, el president nord-americà va afirmar que la crisi climàtica és "la major estafa perpetrada contra el món".

"Hi ha grans expectatives per aquesta COP30. No només perquè se celebra deu anys després de l’Acord de París, sinó també en un context en què el canvi climàtic s’està accelerant. Cal intensificar els esforços. Tot i això, la situació geopolítica actual no és la més favorable per garantir l’èxit de la cimera. Cal gestionar bé les expectatives", admet un alt càrrec de la UE.

"Per part dels Estats Units, esperem que no obstaculitzin el progrés mundial en l’acció climàtica. Confiem que no interferiran amb la resta del món. Hi haurà representants d’estats i ciutats, i esperem que aportin un to diferent en nom dels Estats Units", afegeix la mateixa font sobre el paper de l'administració Trump. La UE s'ha compromès aquest mateix dimecres a reduir un 90% les emissions de CO2 el 2040 respecte dels nivells de 1990. Des de Brussel·les indiquen que el bloc comunitari vol "reforçar el valor del multilateralisme", demostrar que l'Acord de París "funciona" i enviar el missatge que "la transició neta és irreversible".

Nous compromisos per 2035

L’objectiu principal de la COP30 és accelerar l’acció per fer front al canvi climàtic, especialment per aconseguir els objectius de l’Acord de París de limitar l’augment de la temperatura global a 1,5 °C. Una de les principals qüestions que s'abordaran durant la cimera serà la presentació de les anomenades contribucions determinades en l'àmbit nacional (NDC, per les sigles en anglès) pel 2035, una part fonamental de l'Acord de París, que exigeix que cada membre de la convenció actualitzi els seus objectius cada cinc anys.

A la pràctica, és el percentatge d'emissions que els estats es comprometen a retallar en els pròxims deu anys. "Els compromisos actuals encara apunten al col·lapse climàtic. La pròxima COP30 ha de ser el punt d'inflexió on el món presenti un pla de resposta audaç i creïble", ha alertat el secretari general de l'ONU, António Guterres, en un missatge a X en les últimes hores.

 A finals de setembre, prop d'un centenar de membres del tractat internacional sobre el clima, entre els quals grans potències com la Xina, havien presentat els seus compromisos per 2035. La UE ha acordat in extremis aquest dimecres comprometre's a reduir entre el 66,25% i el 72,5% de les emissions de CO2 els pròxims deu anys. Així, el bloc comunitari anirà a la COP30 amb una forquilla de percentatges, en lloc de presentar una xifra única per la manca d'acord entre els estats membres que busquen incrementar l'ambició de la UE, com Espanya, Suècia o els Països Baixos, i els que demanen rebaixar les expectatives com Polònia o Hongria.

Mercats de carboni: principal aposta

Entre les accions que el govern de Lula da Silva, amfitrió de l'edició d'enguany, promourà durant la cimera hi ha la creació d'una aliança per integrar els mercats de carboni a escala mundial amb l'objectiu de vincular-los i harmonitzar-los. Precisament, un dels objectius de la UE per aquesta cita és promoure aquests sistemes, que serveixen per gravar les emissions de diòxid de carboni. Des de fa dues dècades, Brussel·les obliga els contaminadors -actualment unes 10.000 instal·lacions energètiques i industrials- a pagar per cada tona de CO2 que emeten amb la seva activitat.

L'objectiu d'aquests anomenats mercats de carboni és contribuir a reduir les emissions totals de la UE alhora que generar ingressos per finançar la transició ecològica. Ara com ara s'aplica a sectors com el de la generació d'electricitat i calor, la indústria manufacturera i la d'aviació, així com al sector del transport marítim, i el bloc comunitari es troba en negociacions per ampliar el sistema i començar a gravar les emissions procedents d'edificis i transport rodat.

Des de Brussel·les defensen l'elevat benefici dels sistemes de mercat de carboni -40.000 milions d'euros el 2024, segons dades de la Comissió Europea- i, en aquest sentit, esperen que l'aliança proposada pel president brasiler tiri endavant amb la participació de grans estats com el Japó, Canadà o Mèxic, que ja treballen en els seus propis mercats de carboni.

La COP30 també avaluarà la implementació dels compromisos de finançament climàtic assumits en l'anterior edició. Entre d'altres, una de les iniciatives de la presidència brasilera és el fons anomenat Tropical Forests Forever Fund (TFFF), que busca mobilitzar milers de milions de dòlars per recompensar països que conservin masses forestals tropicals. El Brasil hi destinarà mil milions de dòlars inicialment.

Les ONG demanen justícia climàtica

Des de Greenpeace han avisat que la COP30 arriba en un "moment crític" per a l'acció climàtica en l'àmbit mundial. "És la primera edició de la cimera des que les temperatures mitjanes globals van superar el límit del 1,5 °C el 2024, un indicador alarmant de l'acceleració de la crisi climàtica i la insuficiència de les accions realitzades fins ara", ha defensat l'organització en un comunicat.

En aquest sentit, demana als líders mundials un "pla de resposta global" per tancar la "bretxa" que separa el que els governs estan fent i el que "haurien d'estar fent" per limitar l'escalfament global i accelerar la reducció d'emissions. A més, Greenpeace també exigeix un "augment significatiu" del finançament internacional per lluitar contra el canvi climàtic, especialment pels països més pobres. L'organització també reclama "avenços decisius per detenir i revertir la desforestació i la degradació de la biodiversitat a escala mundial".

"Esperem que aquesta COP30 contribueixi a regenerar el multilateralisme a través de la cooperació i a aturar líders tan nocius per al món com Donald Trump, que està duent a terme una guerra contra la vida. Volem un acord contundent que suposi un fre a la desforestació i que estableixi una data definitiva per abandonar els combustibles fòssils", ha declarat Eva Saldaña, directora executiva de Greenpeace a Espanya. Per a l'organització, el lloc on se celebra la cimera, al cor de l'Amazònia, està "carregat de simbolisme".