La Fiscalia General de l’Estat (FGE) ha sol·licitat al Govern informació sobre l'aplicació de les polítiques Zones de Baixes Emissions (ZBE) als ajuntaments dels municipis de més de 50.000 habitants, segons ha avançat El Periódico. El Ministeri Fiscal sospita que “una gran quantitat” de localitats no estan acatant la normativa vigent i vol determinar l'estat de la situació de les Zones de Baixes Emissions. Aquest pas de la Fiscalia, que ha sol·licitat la col·laboració de les administracions autonòmiques, és el previ a iniciar unes eventuals diligències d’investigació.
Analitzen “possibles incompliments”
El Ministeri Fiscal vol analitzar “possibles incompliments” per part dels ajuntaments, així com si estan sancionant als vehicles que entren a les zones ZBE sense el corresponent segell mediambiental. El Govern treballa per recopilar la informació sol·licitada a través de la Direcció General del Canvi Climàtic i Qualitat Mediambiental, però, segons han avançat fonts de la Generalitat a l’ACN, l’informe encara no s’ha enviat al Ministeri Fiscal.
El pròxim 1 de gener del 2026 és una data clau per les administracions catalanes en relació amb les polítiques ZBE. L’aplicació del decret català sobre qualitat de l'aire exigeix als ajuntaments tenir les seves ordenances aprovades quan s’apliqui. En aquesta línia van les aprovacions recents que estan succeint-se en els darrers mesos a l'Hospitalet de Llobregat, Cornellà o Mataró.
La correcta aplicació de les sancions és un dels requisits que el Ministeri de Transport exigeix a les administracions per atorgar els corresponents ajuts estatals. Aquesta condició també ha empès a ciutats com Reus o Sabadell a activar la seva ordenança de sancions.
Polítiques municipals contràries
El moviment del Ministeri Fiscal es contraposa amb les polítiques d’alguns ajuntaments catalans, que s’estan desmarcant d’alguns consensos mediambientals. L’alcalde de Badalona, Xavier Garcia Albiol, defensa una ZBE que funcioni sense un distintiu mediambiental. Albiol justifica com a Zona de Baixes Emissions el centre històric de la ciutat, que vol pacificar i restringir el trànsit només als residents.
Manu Reyes, alcalde de Castelldefels i també del Partit Popular, s’ha desmarcat per complet de les polítiques aplicades a l’Àrea Metropolitana de Barcelona, i ha aprovat una moratòria que eximeix de pagar les multes als residents fins al 2030, quatre anys més tard de la vigència que estipula la normativa catalana.
Els ajuntaments de Reus i Tarragona, ambdós del PSC, també han optat per aplicar moratòries als seus residents, fins al 2028 en el primer cas i, fins al 2026, a la capital de la província. Per contra, Antonio Balmón Arévalo, alcalde socialista de Cornellà, ha ampliat a tot el municipi el perímetre que prohibeix la circulació dels vehicles més contaminants.
