Els terribles incendis a Los Angeles o al nord-oest de la península Ibèrica, les inundacions a la Xina i a l'Índia-Pakistan, la sequera al Brasil, les onades de calor al centre i al sud d'Europa o l'impacte de l'huracà Melissa al Carib són alguns dels fenòmens meteorològics extrems més destructius d'enguany. De fet, el 2025 es tanca amb 157 esdeveniments crítics pel seu impacte econòmic i humanitari, dels quals es calcula que almenys tres quarts parts han estat més intensos i més probables a causa del canvi climàtic.
Milions de persones als “límits de l'adaptació”
Ja fa anys que hi ha consens que un dels impactes del canvi climàtic és l'augment dels fenòmens extrems. La tasca de la ciència de l'atribució és determinar com l'escalfament global ha agreujat cada esdeveniment concret, sigui una onada de calor, inundacions o incendis. En aquest sentit, destaca la tasca de la World Weather Attribution, una xarxa internacional de referència en aquest àmbit.
Aquest 2025 han identificat fins a 157 fenòmens meteorològics extrems amb un impacte crític econòmic o humanitari, dels quals un centenar van ser inundacions i onades de calor. Els científics han realitzat estudis d'atribució en un total de 22 casos. D'aquests, han conclòs que més de tres quartes parts han estat més intensos i més probables a causa del canvi climàtic mentre que a la resta els resultats no han estat concloents.
Per tot plegat, l'informe conclou que “milions de persones estan al límit de l'adaptació”. “Els riscos climàtics són cada vegada menys hipotètics i més una realitat brutal”, assegura la climatòloga Friederike Otto, professora de l'Imperial College de Londres i cofundadora de la xarxa WWA.
Tot plegat en un any que se situarà entre els tres més càlids de la història -només superat pel 2024 i en un empat tècnic amb el 2023-. De fet, tal com ja va anunciar el projecte europeu Copèrnicus, per primera vegada la mitjana d'un període de tres anys quedarà per sobre del temut llindar d'1,5 graus. “Malgrat els esforços per reduir les emissions de carboni, no han estat suficients. Cal prendre consciència que la dependència dels combustibles fòssils està costant milers de vides”, afegeix Otto.
Els 10 pitjors fenòmens extrems
Els megaincendis, les onades de calor, les sequeres i les inundacions suposen uns elevats costos socials i humans, però també econòmics. En aquest sentit, l'estudi Counting the Cost 2025 de l'entitat britànica Christian Aid ha identificat els 10 pitjors fenòmens meteorològics, amb una factura mínima de 1.000 milions de dòlars.
Destaquen els incendis de Los Angeles amb més de 60.000 milions en pèrdues, seguit dels ciclons al sud-est asiàtic amb uns costos totals de 25.000 milions i les inundacions a la Xina (11.000 milions de dòlars). De fet, amb només deu desastres se suma un total de 122.000 de dòlars, una xifra que els mateixos autors consideren molt conservadora ja que només es tenen en compte els elements assegurats.
Aquest segon estudi també identifica deu casos devastadors però amb un cost econòmic menor, entre els quals els incendis al nord-oest de la península Ibèrica, un 30% més intensos i 40 vegades més probables a causa del canvi climàtic. Menys transcendència va tenir l'onada de calor a Escòcia que va provocar que, en una zona tradicionalment humida, cremessin fins a 47.000 hectàrees de les Terres Altes, amb un impacte molt greu sobre la biodiversitat i les emissions de carboni, ja que les torberes actuen com a embornal natural de CO2.
- Incendis a Los Angeles, Estats Units d'Amèrica (gener): 60.000 milions de dòlars.
- Ciclons al sud i sud-est asiàtic (novembre): 25.000 milions de dòlars.
- Inundacions a la Xina (juny-agost): 11.700 milions de dòlars.
- Huracà Melissa al Carib (octubre-novembre): 8.000 milions de dòlars.
- Inundacions a l'Índia i Pakistan (juny-setembre): 5.600 milions de dòlars.
- Tifons a les Filipines (setembre-novembre): 5.000 milions de dòlars.
- Sequera al Brasil (gener-juny): 4.750 milions de dòlars.
- Excicló Alfred a Austràlia (febrer): 1.200 milions de dòlars.
- Cicló Garance a les illes de l'Índic (febrer): 1.050 milions de dòlars.
- Inundacions a Texas, Estats Units (juliol): 1.000 milions de dòlars.
“El patiment humà que estem veient arran de la crisi climàtica no és una fatalitat inevitable, sinó una elecció política. Els líders mundials estan decidint mantenir el consum de combustibles fòssils i això té un cost directe en vides i mitjans de subsistència. El 2026 ha de ser l'any en què es passi de les paraules a l'acció per protegir les comunitats que ja estan al límit”, conclou Patrick Watt, director general de l'ONG.
