El canvi climàtic no és l'únic desequilibri que afronta el planeta. Ja fa anys que un grup de científics internacionals va establir un model que establia fins a nou elements clau i n'analitzava el grau de superació. Es tracta dels límits planetaris i en la revisió d'enguany s'ha constatat que ja se n'han superat set. El darrer és l'acidificació de l'oceà i els investigadors adverteixen que “sense mars sans, no pot haver-hi un planeta sa”.
De tres a set límits superats
Quan el 2009 es van presentar el model de límits planetaris, els científics ja consideraven que n'hi havia tres que havien superat la zona segura: canvi climàtic, biodiversitat i els cicles biogeoquímics, especialment el nitrogen. En la revisió del 2015 s'hi va incorporar els usos del sòl mentre que a la del 2023 la xifra va pujar fins a sis, amb el cicle de l'aigua dolça i la contaminació química.
Enguany, l'actualització dels límits planetaris per part del Planetary Boundaries Science Lab de l'Institut Potsdam per a la Investigació de l'Impacte Climàtic constata que ja s'ha superat un setè aspecte: l'acidificació dels oceans.
D'aquesta manera, només dos aspectes continuen a la zona segura. Es tracta de la destrucció de la capa d'ozó estratosfèrica -el Protocol de Montreal de 1987 va ser una fita que ha permès una evolució molt positiva del forat de la capa d'ozó- així com la concentració atmosfèrica d'aerosols. En aquest sentit, també es considera clau la implantació el 2020 de la reducció de la concentració de sofre en el fueloil que utilitzen els grans vaixells.
“Estem assistint a una disminució generalitzada de la salut del nostre planeta. Però aquest no és un resultat inevitable. La caiguda de la contaminació d'aerosols i la capa d'ozó demostren que és possible capgirar tendències”, assegura Johan Rockström, director de l'Institut de Potsdam per a la Investigació de l'Impacte Climàtic. Tanmateix, la realitat és que els set elements evolucionen negativament i tant el canvi climàtic com els úsos del sòl -bàsicament la desforestació- freguen la línia d'alt risc.
Per què és tan important l'acidificació dels oceans?
L'examen de salut planetària de 2025 revela que el límit de l'acidificació de l'oceà s'ha incomplert per primera vegada. Aquest canvi, impulsat principalment per la crema de combustibles fòssils i empitjorat per la desforestació i el canvi d'ús del sòl, està degradant la capacitat dels oceans d'actuar com a estabilitzador de la Terra, segons els investigadors.
En aquest sentit, la revisió mostra que l'acidificació dels oceans -entre el 30 i el 40% respecte a l'era preindustrial- ha anat més enllà del que es considera segur per a la vida marina. Per exemple, els petits caragols anomenats pteròpodes pateixen danys a la closca i el descens a les seves poblacions afecta “cadenes alimentàries senceres” i amb conseqüències per a la pesca i les societats humanes.
L'acidificació de l'oceà suposa una disminució de la capacitat de captar CO2 -juntament amb els boscos són els dos grans embornals del planeta-. De fet, és un procés que es retroalimenta: com més combustibles es cremin i més augmenten les emissions, més baixa el pH i menys capacitat ha de retenir-ne.
“Durant milers de milions d'anys, l'oceà ha estat el gran estabilitzador de la Terra: genera oxigen, modela el clima i dona suport a la diversitat de la vida”, explica la prestigiosa oceanògrafa Sylvia Earle. “L'oceà és el sistema de suport de la vida del nostre planeta. Sense mars sans, no hi ha un planeta sa”, conclou.
