Aquesta setmana s'ha produït una notícia de pes. La Unió Europea (UE) ha confirmat que en plena època de turbulències globals posa el fre en l'acció climàtica. Considerada tradicionalment com un líder en aquest àmbit, ha estat incapaç de ratificar un nou objectiu de reducció d'emissions per al 2040 (ni per al 2035).
Ara fa poques setmanes, la Comissió Europea va mantenir la fita del 90% per d'aquí a quinze anys, com a pas previ a assolir la neutralitat climàtica a mitjan segle. Per intentar seduir els estats més reticents, es van introduir mecanismes de flexibilitat com la introducció de crèdits climàtics comprats per finançar projectes fora d'Europa.
Tanmateix, de moment, això no ha estat suficient. Al bloc de països contraris -entre els quals destaquen governs ultraconservadors com Itàlia i Hongria- s'hi sumen motors d'Europa com França i Alemanya que han reclamat ajornar-ho fins a l'octubre -en una reunió de caps d'estat i de govern-. Ho resumia Politico en aquest contundent titular: How Macron joined the climate bad guys club. A la reunió d'aquest dijous tampoc es va poder fixar un objectiu per al 2035 -només una declaració d'intencions- i la UE fallarà a la cita amb la resta de signants de l'Acord de París que tenia la setmana vinent a Nova York.
“És un molt mal senyal per a la COP30 del Brasil”, m'explica l'ambientòloga Anna Pérez Català, experta en negociacions de canvi climàtic. De fet, en un context en què els Estats Units s'han autoexclòs, Europa i l'Índia poden ser els dos grans actors del G-20 que no presentin un objectiu de reducció d'emissions clar.
Més enllà de negacionistes i extrema dreta, el temor que una acció climàtica ambiciosa afecti l'economia n'impulsa la frenada. Tanmateix, el preu de la inacció no només és inassumible sinó creixent. Ho demostra un estudi recent -amb participació d'experts acadèmics i analistes del Banc Central Europeu- que quantifica la factura de fenòmens extrems com onades de calor, sequeres i inundacions .
En el cas de Catalunya -sense comptabilitzar els incendis- l'impacte sobre l'economia és de 1.000 milions d'euros a curt termini i 6.000 a mitjà -fins al 2029-. De fet, es pretén més enllà de les dades oficials -basades en les reasseguradores- que només tenen en compte els danys físics i no pas la pèrdua de productivitat de sectors com l'hostaleria i la construcció així com pèrdues indirectes com la interrupció de les cadenes de subministrament.
Tot i tractar-se d'estimacions “probablement conservadores”, els resultats tornen a evidenciar un fet que ja va demostrar el famós Informe Stern del 2006. Encarregat pel govern britànic i coordinat per l'execonomista en cap del Banc Mundial, estimava que l'acció climàtica requeria una inversió equivalent a l'1% del PIB mundial -malgrat que després es va recalcular fins al 2%-, per evitar una pèrdua permanent d'almenys el 5% i que en el pitjor dels escenaris podria arribar al 20. En definitiva, ja fa dues dècades que sabem el preu de no fer res.
Sí, els embassaments perden capacitat
Les darreres pluges han permès millorar les reserves dels embassaments, que no només superen les que hi havia el 2022, 2023 i 2024 en aquesta mateixa època de l'any, sinó també les del 2021. Tanmateix, tal com hem pogut avançar a Nació, els pantans catalans han perdut capacitat. Hi posem xifres:
- Els pantans de les conques internes han reduït la seva capacitat màxima en 28,4 hm3 -equivalent a 11.300 piscines olímpiques- a causa dels sediments.
- La Llosa del Cavall és el que ha perdut més capacitat -un 10%-, tot i que es va inaugurar el 1998.
- Hi ha embassaments com Sau que pràcticament no en perden o que fins i tot en guanyen com Darnius. Cada riu té una realitat molt específica.
Aquesta setmana també és notícia
- Energia | El primer moll elèctric del port de Barcelona estalvia 2.300 tones de CO2
- Inundacions | El pla Inuncat fa sis anys que hauria hagut de ser revisat: Protecció Civil vol aprovar-lo de manera imminent
- Mobilitat | Com es distribueixen les bicis a Barcelona? Consulta-ho carrer per carrer
La volta al món en quatre notícies
- L'administració Trump vol anul·lar la llei de l'estat de Vermont que obliga les grans petrolieres a pagar pels danys climàtics (llegit a The Guardian).
- Acord per valor de 100.000 milions de dòlars entre els Estats Units i el Regne Unit per accelerar la indústria nuclear amb l'aposta pels “minireactors” (llegit a The New York Times).
- Per què el valor dels boscos francesos està subestimat? Presenten un mètode per estimar el valor de nombrosos serveis com l'embornal de carboni o la protecció de la biodiversitat (llegit a Le Monde)
- La mineria a l'Àrtic per explotar terres rares amenaça els rens i la cultura sami a l'extrem nord de Suècia (llegit a Euronews).
