Quan un incendi comença a cremar amb intensitat necessitem immediatament causes i culpables. En els darrers anys un comodí per satisfer aquesta necessitat és la gestió forestal. Crema un incendi agrícola a la Segarra? Manca gestió forestal. Crema un incendi de pastures a l'Alt Pirineu? Manca gestió forestal. Crema un incendi en masses boscoses a les Terres de l'Ebre? Manca gestió forestal.
Una cosa és interessant. Sembla que finalment hem pres consciència d'un canvi en el paisatge que fa dècades que es produeix. El que eren antics conreus i pastures han anat evolucionant cap a boscos joves a causa de l'abandonament d'activitats primàries siguin agràries, ramaderes o silvícoles. Les forests no només guanyen espai -ja freguen el 64% del país- sinó densitat. Els boscos no estan bruts -excepte que localment algú hi hagi tirat deixalles- sinó que esdevenen un continu impenetrable. Els efectes, en la majoria dels casos, són força coneguts: menys captació de CO2, menys generació d'aigua blava i un augment del risc d'incendis.
Ara bé, la realitat dels incendis és complexa. Aquest estiu ja vivim la pitjor temporada des del 2012: per pèrdues de vides humanes -un bomber i dos pagesos- i per superfície afectada -unes 10.000 hectàrees-. Més enllà del foc del Baix Ebre, la majoria d'incendis importants han estat agrícoles, alguns dels quals vinculats a la sega de cereal.
Fa molts anys que es treballa per reduir-ne l'impacte, però en una activitat així el risc zero no existeix. Però enguany, a més, s'ha produït una circumstància molt singular: una campanya extraordinàriament bona -la primavera va ser molt plujosa- amb unes temperatures extremes el juny. Ara bé, també és cert que els paisatges agraris s'han anat uniformitzant -els experts també veuen camí per augmentar-ne la resiliència- i en una situació com la que hem patit es converteix en una bomba de rellotgeria.
L'incendi de Paüls -un dels pitjors a les Terres de l'Ebre dels darrers anys- ens ha recordat el fatídic d'Horta de Sant Joan, on van morir sis bombers del GRAF. “Des d'aleshores no s'ha avançat prou en l'àmbit de la gestió forestal”, apuntava aquesta setmana Óscar Saladié, degà de la Facultat de Turisme i Geografia de la URV. Té una certa lògica: es tracta d'intentar recuperar amb l'ajuda de recursos públics, les formes de paisatge resilients al foc que fa unes dècades constituïen el nostre país -en algunes zones s'està avançant en aquest sentit-.
Ara bé, els que en cada incendi clamen per la manca de gestió forestal, també han de tenir clara una cosa. Simplificant molt -hi ha diverses menes de gestió i estratègies- suposa tallar arbres, eliminar els peus que no interessen, obrir pistes i, en algunes zones, fer grans aclarides per aconseguir discontinuïtats que redueixin la intensitat d'un incendi o permetre als Bombers treballar de manera segura. Hi ha massa gent que ho reclama, però que després no vol sentir les motoserres o els camions treballant quan surt a passejar pels boscos.
Catalunya pot patir una megasequera
Malgrat que els embassaments estan poc per sota del 80%, l'escassetat hídrica és una qüestió que ens ha d'ocupar i preocupar. El Servei Meteorològic de Catalunya ha publicat aquesta setmana un estudi molt interessant coordinat per Vicent Altava, doctor en Física, amb qui he pogut conversar per entendre'n els detalls.
- La sequera 2021-2024 va ser la pitjor del període instrumental (des del 1910): va tenir un període de desenvolupament de 44 mesos i una gravetat de 4,91 sobre 5.
- El dèficit hídric acumulat el segle XXI al Garraf-Penedès ja ha tingut capacitat per transformar el paisatge.
- “És molt plausible” que Catalunya pateixi una megasequera en les pròximes dècades, un fet que no succeïx des del 1810-1840.
Aquesta setmana també és notícia
- Meteorologia | El Meteocat adverteix que les grans pedregades es disparen a Catalunya
- Mobilitat | Nous ajuts per comprar cotxes elèctrics a Catalunya: com funcionen i quines novetats incorporen?
- Contaminació | Barcelona consolida la millora de la qualitat de l'aire, però lluny de complir els futurs límits
La volta al món en quatre notícies
- El papa Lleó XIV aprova la “missa per a la cura de la creació” per impulsar la consciència ambiental global (llegit a EFE).
- La troballa de dues espècies de ratpenats mai vistes a Guatemala redescobreix la gran biodiversitat de les selves nebuloses (llegit a El Deber).
- La mítica glacera Perito Moreno, a la Patagònia argentina, podria estar en declivi irreversible (llegit a The Guardian).
- Els Estats Units viu una de les pitjors temporades de les inundacions: el canvi climàtic ho està empitjorant? (llegit a la CNN).
