No és normal que a la primavera caiguin pedres de 3 o 5 centímetres, com ha passat enguany a Vila-sana i a Santa Pau. I encara menys que les boles de gel arribin o superin els 10 centímetres, com el 2023 a la Sénia i el 2022 a la Bisbal d'Empordà. Aquell episodi, el primer amb pedres gegants registrat mai a Catalunya, va suposar un “abans i un després”. En aquest sentit, el Meteocat treballa per millorar la predicció de les grans pedregades, un fenomen que s'ha disparat el nostre país coincidint amb el període anormalment càlid que patim des del 2022.

Les pitjors pedregades, des del 2022

El Servei Meteorològic de Catalunya va iniciar a inicis del segle XXI un recompte de les principals pedregades al nostre país. De fet, es considera pedra quan la mida del granís supera els 5 mil·límetres, mentre que per sota es parla de calamarsa.

Els pitjors episodis s'havien produït el juliol de 2012 a Mollerussa i el setembre de 2014 a Torelló, amb pedres de fins a 7 centímetres. Tanmateix, ara fa tres anys es va viure un episodi a la Bisbal que, en paraules de Carme Farnell, especialista en pedregades del Meteocat, va esdevenir “un abans i un després”.

Pedres gegants de fins a 10-12 centímetres -mai registrades a Catalunya- van produir danys materials per valor de 5 milions d'euros només en construccions, però sobretot humans: quasi 70 ferits i la mort d'una nena de vint mesos. Es considera, per cert, la primera víctima mortal directa per calamarsa a Europa des del 1997. Un estudi científic ho va relacionar directament amb el canvi climàtic: sense l'escalfament anòmal del Mediterrani no s'haurien pogut formar pedres d'aquelles dimensions.

També van arribar als 10 centímetres la pedregada que va patir la Sénia un any després. Aleshores, sortosament, els danys només van ser materials, tant en edificis com en vehicles, però no es van haver de lamentar ferits, així com en conreus d'oliveres i arròs. Enguany, quan encara no ha arribat l'època més complicada, també s'han registrat dues pedregades importants: Vila-sana a l'abril i més recentment Santa Pau. En aquesta localitat de la Garrotxa, el granís va arribar als 5 centímetres i va rebentar sostres de coberts de granges -bàsicament d'uralita-, però també cotxes.

El meteoròleg que va viure en directe la gran pedregada de Sant Pere de Torelló

Martí Oliveras és meteoròleg de RAC1. Fill de la Garriga, fa uns anys que viu a Torelló i l'any 2023 va pujar fins a cent vegades al santuari de Bellmunt. El 2 d'agost passat, el Versió estiu de Pere Mas feia el programa en directe des de Sant Pere de Torelló i van voler comptar amb el seu testimoni.

El que havia de ser una conversa sobre muntanya es va convertir en una connexió en directe sobre meteorologia extrema. Hi havia tots els ingredients -una onada de calor havia disparat els termòmetres a Osona fins als 40 graus i aire fred en altura-, però la realitat va superar els avisos del Meteocat de tempestes amb calamarsa o pedra. “Em va sorprendre molt veure una tonalitat de cel quasi morada”, rememora Oliveras a Nació.

La tempesta es va formar cap a la serra de Milany, al límit del Ripollès, Osona i la Garrotxa. El vent la va canalitzar cap a la vall del Ges i quan es va trobar amb la calor en superfície, encara va augmentar la intensitat. “Va començar a ploure i al cap d'un minut ja queia calamarsa. Però en poca estona eren pedres de més de 7 centímetres”, recorda el meteoròleg de RAC1. En aquest sentit, el fet de gaudir en directe d'un fenomen extrem es va convertir ràpidament en preocupació pels danys que podia produir.

Va afectar les teulades del 95% dels edificis-l'Ajuntament va estimar 50 milions en danys- i fins a 300 cotxes. Un va ser el del mateix Oliveras: “El vidre el vaig poder canviar, però encara el porto abonyegat”, lamenta. De fet, és fàcil detectar els vehicles de Sant Pere pels desperfectes que encara arrosseguen. “Cada cop serà més habitual veure cotxes així. És probable que a finals d'agost o inicis de setembre en algun punt de Catalunya tornem a patir una pedregada de gran intensitat”, pronostica.

Un 2025 intens de calamarsades i pedregades

Que enguany per primera vegada caiguessin pedres de 3 centímetres un mes d'abril i de 5 en un juny mostra que el 2025 és una temporada complicada. De fet, el Meteocat ha registrat un bon nombre de calamarsades tant el juny com a inicis de juliol, especialment a les comarques de Ponent, una de les tradicionalment més afectades i amb un impacte molt notable per al sector agrari.

I això per què passa? “La temperatura tan elevada en la superfície afavoreix que es formin núvols tempestuosos i la temperatura càlida del mar que hi hagi aigua disponible a l'atmosfera perquè es formi la pedra d’una mida considerable”, apunta Carme Farnell a Nació. En aquest sentit, la combinació d’una atmosfera i un mar càlids “també augmenta la intensitat dels corrents ascendents dins del núvol, així que les pedres que s’hi formen poden ser més grans”.

De fet, Catalunya és un dels “punts calents” d'Europa en pedregades, juntament amb Suïssa i el nord d'Itàlia. A escala mundial destaquen punts del centre dels Estats Units com Texas i algunes regions de l'Argentina, on han arribat a pedres de 22 i 20 centímetres, respectivament. Al nostre país, el mateix pla de Lleida, el Prepirineu i l'interior del nord-est són les zones tradicionalment afectades, però els darrers anys es comencen a produir pedregades al litoral, un fet que des del Meteocat relacionen amb l'escalfament anòmal de la Mediterrània.

TAC a les pedres per millorar-ne la predicció

En quin moment exacte hi haurà una gran pedregada? El Meteocat admet que és difícil precisar-ho. En aquest sentit, la probabilitat comença a partir d'abril i la temporada de major incidència es produeix entre finals de juny i mitjans de setembre.

“Un cop detectem les descàrregues elèctriques o bé un augment sobtat de llamps, la franja de temps perquè es materialitzi el temps violent és des del minut 0 a 2 hores”, explica Santi Segalà, cap de predicció del Meteocat. Si la tempesta és molt ràpida, els avisos tenen poc efecte, però si donen un marge d'una o dues hores és factible avisar Protecció Civil i la població.

Ara bé, l'episodi del 2022 els “obliga a anar més enllà”. En aquest sentit, han iniciat una sèrie d'estudis pioners d'analitzar les pedres recollides -a través de la campanya de ciència ciutadana meteocatpedra- i, a partir d'un aparell mèdic per fer TAC, aconseguir imatges en 3D de les pedres. L'estudi pioner, per cert, es va publicar a la revista científica Frontiers in Environmental Science.

L'objectiu, explica Carme Farnell, és relacionar l'estructura dels grans amb la disposició de l'atmosfera del dia de l'episodi. D'aquesta manera, quan es prediguin situacions similars, seria possible avisar amb “fins a 24 hores d'antelació” de possibles episodis de pedra gran o gegant. “Som pioners en estudis en aquest camp”, afegeix Segalà.