Les fulles del faig (Fagus sylvatica) que tenyeixen Catalunya dels colors de la tardor maduren entre dos i quatre dies més tard cada decenni, segons una analítica recent del Servei Meteorològic de Catalunya (Meteocat). Per culpa del canvi climàtic, els paisatges de tardor arriben cada vegada més tard i també ho fa la floració d'algunes espècies vegetals i la maduració dels fruits, per exemple, la qual cosa té un impacte directe en l'ecosistema.
Concretament, el Meteocat estudia aquest canvi a la fageda de la Roca de Tiraval (Bagà), on la tendència apunta a un endarreriment de 4,1 dies per dècada de la fenofase, i a Castellterçol (+3 dies). És en la fenofase quan el 50% de les fulles de l'arbre queden grogues o rogenques. Les dades es basen en més de 2.000 observacions durant 13 anys en aquests indrets i la mitjana a Catalunya és de 2,1 dies d'endarreriment per decenni.
Les dades han estat preses per la Xarxa Fenològica de Catalunya (Fenocat), que coordina el Meteocat fa més de 10 anys i compta amb 80 observadors que monitoren la flora i fauna del país. Els tècnics encarregats mesuren també l'evolució de les fagedes al Montseny i a altres zones del país, però encara és aviat per treure conclusions, ja que només hi ha sis anys d'observacions.
El seguiment del Meteocat dels colors de la tardor
En aquest sentit, es fa seguiment de la floració d'algunes espècies vegetals, la maduració dels fruits, la caiguda de les fulles, el període de vol de papallones o la migració dels ocells. En total, el Fenocat recull més d'1,5 d'observacions, de les quals 15.201 són de faig per al període 2013-2025. Pel que fa a les zones de seguiment, es monitora el faig a les comarques del Vallès Oriental, el Berguedà, la Vall d'Aran, Osona i el Ripollès. "Això permet avaluar com aquests arbres estan canviant el seu ritme de vida en funció de les noves condicions meteorològiques i climàtiques", segons el tècnic del Meteocat i coordinador de la xarxa, Xavier De Yzaguirre.
