Moviment sorpresa. Junts per Catalunya s'ha abstingut en la votació de l'esmena del PP a la llei de mobilitat sostenible, i sense el seu suport la mesura no ha tirat endavant. Així doncs, el calendari del govern espanyol de tancament de les centrals nuclears tira endavant, i l'ajornament que buscaven els populars s'esvaeix. En clau política, els juntaires salven els socialistes tot i el trencament que van fer efectiu fa unes setmanes.
En concret, el Congrés ha rebutjat per 172 vots en contra i 171 a favor l’esmena que el PP havia introduït a la llei de mobilitat sostenible per prorrogar la vida útil de les centrals nuclears. L’abstenció dels set diputats de Junts ha estat clau perquè el ‘no’ s’imposés per un sol vot de diferència.
La mesura venia del Senat on es va aprovar una proposició no de llei del PP -i, per tant, sense conseqüències jurídiques- per frenar el tancament. Llavors, els populars van tenir el suport de Vox i l'abstenció d'ERC i Junts. Mentre els postconvergents ho van justificar per la manca d'alternatives al subministrament elèctric en cas de desconnexió, els republicans van considerar que les compensacions als territoris afectats era insuficient. Ara, al Congrés, i amb el suport garantit de VOX, la posició de Junts ha sigut clau pel fracàs de l'esmena.
Els populars volien frenar el calendari de tancament de les centrals nuclears -pactat entre el govern espanyol i les elèctriques el 2019- i allargar-ne la vida útil. En concret, ajornar sine die la data de tancament d'Almaraz (Extremadura), Ascó I (la Ribera d'Ebre) i Cofrents (País Valencià), les tres primeres centrals que s'haurien d'aturar segons el calendari del govern espanyol. La mesura afectaria directament Catalunya, on hi ha tres centrals nuclears: Ascó I -té prevista la finalització de la seva vida útil l'octubre del 2030-; Ascó II l'octubre del 2032 i Vandellós II el febrer del 2035. L'energia nuclear cobreix gairebé el 60% de la demanda elèctrica a Catalunya.
Una mesura que afecta Catalunya
Al conjunt de l'Estat hi ha set reactors nuclears, tres dels quals a Catalunya (Ascó 1, Ascó 2 i Vandellòs) i un quart al País Valencià (Cofrents). Del conjunt de la península Ibèrica, Catalunya és el territori més nuclearitzat. L'any passat, per exemple, el 50% de l'electricitat consumida procedia dels tres reactors nuclears existents i, malgrat això, encara va ser necessari importar-ne un 14% per satisfer la demanda.
En contraposició, mentre que Catalunya només produeix un 18,12% d'electricitat renovable -de la qual més de la meitat és hidràulica-, a l'Estat espanyol la xifra es va disparar l'any passat fins al 52,5%. Cal tenir en compte que l'objectiu de la Generalitat és arribar a la meitat d'electricitat produïda amb fonts renovables per al 2030.
