L'enquesta de l'institut Gesop encarregada pels Comuns que avui publiquem en exclusiva és reveladora. El 75% dels catalans, especialment els que tenen idees progressistes i sobiranistes, aposten per la implantació de les energies renovables en detriment de la nuclear. La crisi climàtica no només l'hem generada nosaltres, no només ens afecta a nosaltres i no només la resoldrem nosaltres. Però és evident que, des del racó del Mediterrani que habitem, hi hem de posar un gra de sorra. I fins ara no ho hem fet com calia: es va assumir el compromís que la meitat de l'energia elèctrica consumida el 2030 provingués de les renovables, però la data s'atansa i només hem arribat al 25%. Encara som totalment dependents dels combustibles fòssils i de l'energia nuclear.

El debat és envitricollat, és clar. La Catalunya dels vuit milions, que debat si ha d'arribar als deu i que és potència industrial i turística del sud d'Europa consumeix molta energia (no es planteja consumir-ne menys) i no tot el nostre territori està format per serres i planúries que puguin ser emmoquetades amb molins de vent i plaques solars. No ens plantegem decréixer, però no totes les comarques tenen terrenys a disposició de les empreses o donen el vistiplau climàtic a la seva implantació atès l'impacte paisatgístic i sobre la fauna i els conreus. I els tràmits burocràtics tampoc són fàcils.

Hi ha, tal com mostra l'enquesta, un consens amplíssim sobre la necessitat d'avançar en la seva implantació. Però això té lletra petita quan es passa de l'enunciat. Bàsicament perquè les renovables s'han concentrat fins ara en poques comarques: les Terres de l'Ebre, el sud de Lleida i el nord de Tarragona. S'ha creat un cert efecte bola de neu i de crida per la passivitat dels alcaldes i part de la població, la voluntat de les empreses -moltes d'elles grans energètiques o foranes- per concentrar les línies elèctriques d'evacuació i instal·lacions per abaratir costos, i el baix preu i ocupació dels terrenys. Les mesures imaginatives i positives, com ara la cobertura de basses de reg agrícola o les comunitats energètiques, no són encara rellevants.

Tot això conviu amb el fort rebuig que, per exemple, troba la instal·lació d'uns pocs molins de vent a l'Empordà, el país de la tramuntana. La Generalitat presenta aquestes setmanes als alcaldes el Pla Territorial Sectorial per a la Implantació de les Energies Renovables (PLATER), que en busca un repartiment equilibrat. Al Baix Empordà, els assigna 784 megawatts (MW) solars i 568 MW eòlics, però, amb l'existent i si s'autoritza el que està en tràmit, estan previstos només 12 de solar i cap d'eòlica. A l'Alt Empordà, hi ha previstos 1.526 MW de solar i 1.400 MW de fotovoltaica. La suma de potència instal·lada i en tràmit és ara només de 98 i 80 MW, respectivament.

Per contra, l'eòlica a la Terra Alta ja produeix 571 MW, el 22% de tot el país. El Pla assigna, entre edificis, terrenys artificialitzats i rústics, 5.271 MW per als pròxims anys a l'Anoia, l'Urgell, l'Alt Urgell, el Gironès i el Pla de l'Estany. Entre totes elles, ara només preveien 501 MW.

Els debats territorials es poden enverinar i és fàcil que aflori el greuge, especialment en territoris que ja acumulen indústries brutes i paguen amb el despoblament la profunda crisi del sector primari i la manca d'alternatives. Tots tenim dret al paisatge i tots tenim dret a aspirar a indústries d'impacte positiu que fixin la població als entorns rurals i generin progrés, però en aquesta transformació tots hi hem de posar el coll. De forma solidària, sí, i de forma equilibrada, també. L'equilibri territorial no pot ser només un eslògan de campanya electoral, i la Generalitat i la resta d'administracions han de garantir, més enllà dels plans i amb un lideratge fort, una transició energètica tan efectiva com justa i harmònica.

Avui no et perdis

• La ressaca de la desfeta extremenya: Sánchez vol creure que no hi haurà contagi; per Bernat Surroca Albet.
• Presoner d'una victòria: Feijóo després d'Extremadura; per Pep Martí i Vallverdú. 
• Crònica: L’administració de Sant Boi amb la sort desbocada: promoció amb calbs i gent del barri; per David Cobo.
• El Papa visitarà Catalunya el juny vinent; per Pep Martí i Vallverdú.
• Branded content: Una cistella de Nadal econòmica amb productes de qualitat.

El passadís

El "CIS de Tezanos" rep de valent, sobretot per part del que Xabier Arzalluz va definir, quan liderava el PNB, com "la Brunete mediàtica". Les enquestes, sempre cal recordar-ho, no són un pronòstic, són una foto del moment. I això, a banda dels errors o els biaixos excessius a la cuina, ajuda a entendre que el resultat sigui sovint diferent del que es va detectar mentre es feia el treball de camp. El CIS, però, va encertar el resultat de les generals de juliol de 2023 i fa uns dies també va quadrar el que passaria aquest diumenge a Extremadura. 

Segons l'ens estatal, el PP es mouria en una forquilla d’entre 25 i 29 escons (van ser 29) i Vox entre 10 i 12 (va ser 11), mentre que el PSOE quedaria entre 19 i 22 (van ser 18), i Podemos-IU-AV entre sis i set (van ser set). El resultat confirma l’escenari de governabilitat previst, amb el PP com a força dominant i Vox com a soci necessari i fa que José Félix Tezanos, director del CIS, fos ahir l'únic socialista que treia pit.  

Vist i llegit

"Betlem, Gaza, Badalona" es titula l'article que, a Público, signa l'escriptor David Torres denunciant la hipocresia moral de les nostres societats en període nadalenc quan som insensibles a situacions de guerra, com a la Franja, o de penúries socials, com ha passat amb el desallotjament a Badalona i la negativa d'alguns veïns a facilitar reallotjaments dels afectats. "No em deixa de sorprendre que els qui més presumeixen de cristians, més van a missa i més fort es donen cops al pit, siguin també els qui se salten més alegrament totes les ensenyances de Jesucrist", escriu. 

Recordem

Tal dia com avui de l'any 1938 l'exèrcit rebel comandat pel general Franco començava l'anomenada Ofensiva de Catalunya, que acabaria el 13 de febrer de l'any 1939 amb la seva ocupació total. Al novembre havia acabat la batalla de l'Ebre amb derrota republicana i era qüestió de mesos que el bàndol feixista s'imposés del tot. Abans i després de la batalla de l'Ebre ja hi havia hagut forts combats al front del Segre, des dels Pirineus fins a Mequinensa. L'ofensiva final sobre el Principat va acabar fent caure el front del Segre i les tropes franquistes i italianes van ocupar amb facilitat una Catalunya ja molt delmada militarment i deixant pas a un temps d'escassedat, repressió i liquidació de les institucions.

Amb la ciutat de Lleida conquerida feia uns mesos, el 23 de desembre l'ofensiva es va concentrar en obrir bretxa a Seròs i a Tremp. Barcelona va ser ocupada el 26 de gener de 1939 i l'exili cap a França i altres punts va ser massiu. Algunes caigudes, com ara la de Borges Blanques, el feu de Francesc Macià, la nit de reis van ser especialment celebrades per la premsa franquista. El 1987 TVE va emetre una llarga sèrie documental que va dedicar un capítol a l'ocupació de Catalunya: el podeu recuperar aquí. I així van recrear aquells combats el 2014 a la Granadella, un dels pobles bombardejats per l'aviació feixista alemanya i italiana aquell gèlid i penós Nadal del 38 a les Garrigues.

[Si t'ha interessat El Despertador i no hi estàs subscrit, fes-ho aquí i el rebràs cada matí]