Aquest dijous es preveu un fort temporal de vent a tot el país. Les ràfegues podrien superar els 100 quilòmetres i posar en risc la seguretat de les persones. Davant aquesta circumstància, el Govern va optar per una solució expeditiva: classes suspeses, activitat esportiva suspesa, només activitat sanitària urgent, i recomanació d'evitar la mobilitat. En cascada, s'hi van sumar ajuntaments, actes públics, centres de salut de tota mena reprogramant visites i operacions, i moltes empreses van optar per oferir teletreball als empleats que poguessin fer-ne.

[Si vols rebre El Despertador i no hi estàs subscrit, fes-ho aquí i el rebràs cada matí]

S'atura l'activitat lectiva i lúdica, però no l'econòmica. L'anunci, ahir al migdia, va permetre a les famílies i als implicats actuar amb certa previsió, i també va ajudar a desviar el focus d'una exitosa vaga dels professors que demostra fins a quin punt la gestió dels serveis públics se li complica més del previst al Govern del PSC. La setmana que ve serà el torn dels metges i els trens segueixen a mig gas malgrat que avui no s'aturaran com va passar amb la pluja.

No hi ha dubte que la mesura de reduir al mínim l'activitat i la mobilitat està justificada i que es pren seguint la recomanació dels tècnics de protecció civil. Aquesta realitat conviu amb una altra. Des de la tragèdia de la dana al País Valencià de la tardor del 2024 -i les responsabilitats polítiques i penals que se n'han derivat per la deixadesa i l'actuació negligent de Carlos Mazón i el seu govern- hi ha, en els polítics, siguin del color que siguin, una certa síndrome del Ventorro. 

Tothom sap que el risc zero no existeix (ni tan sols aplicant la màxima restricció perquè hi ha un component incontrolable lligat a la llibertat individual o a l'atzar) i és evident que els responsables de protecció civil han d'actuar amb el màxim zel. I els governs també han de preservar, informadament i responsablement, cert equilibri a l'hora de dictar restriccions o enviar alertes i ser conscients del que suposa, més encara quan el risc no és el mateix a tot el país. No seria aconsellable parapetar-se per sistema en mesures de màxims, entre altres coses perquè es correria el risc que perdessin eficàcia.

En el cas de l'alerta per temporal de vent és del grau sis, el màxim, a l'àrea metropolitana, no a altres zones de l'interior i el sud del país. Les mesures han estat, però, homogènies i no quirúrgiques com ha passat altres vegades amb l'argument d'evitar els desplaçaments. Avui no hi haurà classes, ahir no n'hi va haver a la majoria dels centres per una vaga que va tenir un ampli seguiment, demà moltes escoles celebraran carnestoltes i dilluns han agafat dia de lliure disposició. Es perden hores lectives i moltes famílies han de fer una autèntica gimcana.

Ningú vol passar per poc prudent ni carregar a l'esquena danys personals, però és evident que, més enllà del que passi avui, cal modular la gestió d'emergències i necessitem acostumar-nos-hi. Patim els efectes de la crisi climàtica i això es tradueix en fenòmens meteorològics extrems i sovintejats. Aquests conviuen amb la demanda col·lectiva de reduir riscos en tots els aspectes de les nostres vides. És inevitable un canvi d'hàbits i aquest també ha de fer que, individualment, aprenguem a gestionar els perills desenvolupant una mica més el sentit comú per fer compatibles les nostres rutines i obligacions i la seguretat.

Avui no et perdis

• Catalunya s'atura per reduir l'impacte d'una ventada extrema; per Arnau Urgell Vidal.
• Vaga contundent a l'escola catalana: què ha de passar a partir d'ara?; per David Cobo.
• La Fiscalia i l'Advocacia de l'Estat demanen l'amnistia de Puigdemont i carreguen contra el Suprem.
• Memòria nacional: Coses del febrer; per Josep-Lluís Carod-Rovira.
• Així ha mort la Superlliga, el gran fracàs de Florentino Pérez; per Guillem Delso.

El passadís

L'audiència que el papa va donar aquest dilluns a l'arquebisbe de Pamplona, Florencio Roselló, ha despertat interès a l'arxidiòcesi de Barcelona. El nom de Roselló ha circulat darrerament com un dels candidats a succeir el cardenal Juan José Omella a Barcelona, que farà vuitanta anys el 21 d'abril i la sortida del qual es considera cosa de mesos. Roselló té una edat ideal per un arquebisbe, seixanta-quatre anys, és un religiós mercedari en un moment en què els religiosos tenen vara alta a Roma (Lleó XIV és de l'orde dels agustins), i és considerat, dins dels paràmetres de l'Església, un prelat "progressista". Com a mercedari, ha treballat amb presos i coneix bé Catalunya, ja que hi ha viscut i estudiat. Però el seu nom també genera dubtes. Roselló va ser designat per Francesc a Pamplona a finals del 2023. És poc habitual que un arquebisbe sigui desplaçat del seu lloc quan han passat poc més de dos anys de la seva designació.  

Vist i llegit

Una de les conseqüències de la intervenció dels Estats Units a Veneçuela a principis d'any és que l'administració Trump va prohibir al govern de Delcy Rodríguez vendre petroli a Cuba. Tancant l'aixeta Washington espera el col·lapse de la castigada economia cubana i que això porti a un canvi de règim que seria tota una victòria pels republicans, que han promès al sector turístic estatunidenc que podrà explotar Cuba com va fer fins al 1959. Els cubans no els preocupen gens. A l'illa hi ha molts empresaris espanyols que viuen amb preocupació la crisi elèctrica i de combustible mentre els exportadors reclamen deutes per valor de 350 milions. A El País, Carlos Molina ha parlat amb alguns empresaris que, de forma anònima, expliquen quina és la situació al "carreró sense sortida" cubà. Ho podeu llegir aquí. 

La cançó

Acaba de néixer Llengua Morta, un projecte de rap i fusió que arriba des de l’Espluga de Francolí (la Conca de Barberà) i que aposta per una lírica punyent i una mirada crítica i compromesa molt necessària. El trio espluguí presenta aquest semestre l'àlbum "Plorant roselles, cantant desastres", deu cançons amb lletres socials, introspectives i narratives generacionals. El formen Joan Bergadà (ex de Bredda), i Eduard i Joan Vilalta. La primera cançó és Nascut entre Lleida i Tarragona, gravada a l'Espluga , és ben reivindicativa i exhibeix la riquesa de la parla de transició. S'enganxa!

[Si t'ha interessat El Despertador i no hi estàs subscrit, fes-ho aquí i el rebràs cada matí]