La Fiscalia i l'Advocacia de l'Estat donen suport al Tribunal Constitucional (TC) perquè amnistiï a l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont i declari vulnerat el seu dret a la tutela judicial efectiva. En els seus escrits d'al·legacions en el recurs de Puigdemont al TC contra el Tribunal Suprem (TS), avançats per El Español i confirmats per l'ACN, els dos organismes acusen el TS d'una interpretació "irraonable" i "arbitrària" de la llei en rebutjar amnistiar el delicte de malversació a Puigdemont. El fiscal i l'advocat de l'Estat argumenten que la llei d'amnistia busca precisament perdonar els delictes relacionats amb el procés, excloent-ne només els casos d'enriquiment personal.
Segons les al·legacions, no hi ha evidència de benefici patrimonial personal per part de Puigdemont i consideren que la interpretació del TS contradiu el sentit i la finalitat de la llei. La decisió de la sala penal "constitueix un supòsit d'interpretació no motivada i irraonable de la llei d'amnistia", diu l'advocat de l'Estat. "Els raonaments en què el Tribunal Suprem recolza la seva interpretació no s'ajusten (...) al dret a una resolució jurídicament fundada, exempta d'error palès, irraonabilitat i arbitrarietat", afirma el fiscal. Si aquest criteri fos acollit, Puigdemont estaria més a prop de tornar a Catalunya sense cap causa pendent. No obstant això, l'empara del Constitucional encara hauria de ser concretada pel Tribunal Suprem, a qui correspon aplicar l'amnistia al cas concret.
L'advocat de l'Estat no entén el raonament del Suprem
Les al·legacions de l'advocat de l'Estat fan referència al "clar propòsit" de la llei d'amnistiar el delicte de malversació. El Suprem va destacar una modificació a la llei d'amnistia que marca la seva inaplicació al delicte de malversació quan s'hagués actuat amb un "propòsit de benefici personal de caràcter patrimonial". "Un subjecte se'n beneficia patrimonialment quan s'incrementa el seu patrimoni, però també quan el seu patrimoni no decreix perquè les seves obligacions són assumides il·lícitament pels fons públics", va argumentar la sala d'apel·lació. Per a la sala, els investigats, entre ells Puigdemont, "es van beneficiar patrimonialment en tant que van impulsar personalment el projecte polític il·legal i van endossar les despeses a l'administració autonòmica, sense que aquesta iniciativa respongués a la satisfacció de cap interès públic".
Segons l'advocat de l'Estat, tot i això, l'"única interpretació raonable" de la llei d'amnistia és que "aquest benefici orientat a procurar el projecte independentista sigui, precisament, el que la llei vol amnistiar". "Aquest és el sentit que sorgeix de la lletra de la norma, excloent-ne només els casos en què en el curs del mateix haurien pogut produir-se desviacions cap a supòsits de corrupció personal", assenyala. Indica, en aquest sentit, que en la sentència dictada pel Suprem "no es va fer menció de cap possible benefici personal de caràcter patrimonial dels que van resultar condemnats com a autors d'un delicte de malversació" ni es va apreciar "ànim d'enriquiment personal". L'Advocacia de l'Estat sosté, a més, que la interpretació del Suprem "no és previsible en la mesura que la interpretació del requisit de l'enriquiment personal no és la sostinguda per la norma".
El fiscal no veu "raonable" el criteri del Suprem
Més contundent encara, el fiscal indica que el criteri del Suprem "no pot de cap manera qualificar-se de raonable, en el sentit de coherent amb la norma que li serveix de fonament i les finalitats que justifiquen la institució". La llei d'amnistia, diu, "no pot ser interpretada ni aplicada partint de l'error palès que suposa prescindir del seu fonament -que sí que apareix explícitament explicat en el seu preàmbul- i la seva finalitat": una política "tendent a pal·liar els efectes del procés i a aconseguir una pau ciutadana més gran, mitjançant la reducció de les sancions imposades o a imposar a conseqüència d'aquells esdeveniments", en paraules del TC.
"Reduir a l'àmbit privat l'actuació de, en aquest cas, Puigdemont a l'abric del seu càrrec de president de la Generalitat constitueix una evident negació de la naturalesa de la llei que es diu aplicar", afirma el ministeri públic. "I, sobretot, una negació de la realitat, als efectes del codi civil", afegeix. "Tota la construcció argumental conduent a la no aplicació de la norma s'erigeix sobre una interpretació que nega i rebutja de manera expressa el seu tenor literal", sosté. Per al fiscal, "cal preguntar-se quin sentit lògic té esperar que els membres d'un govern paguin de la butxaca, perquè va constituir un benefici personal (privat, particular) per a ells, una actuació que només era factible, tal com es va dur a terme, precisament perquè ocupaven els càrrecs que ocupaven", argumenta.
Segons la seva opinió, "manca de tota lògica obviar, com si no existís, aquesta dimensió pública, política, social, de transcendència constitucional, per sostenir que és possible no aplicar l'amnistia al cas perquè els responsables de la sedició buscaven un benefici patrimonial personal, com el que persegueix qui carrega al pressupost públic les despeses d'un casament, o comparar la seva conducta amb la dels que sí que van contribuir de la seva butxaca al sufragi dels costos del referèndum". En aquest sentit, el fiscal defensa que "no cal sostenir raonablement que el legislador hagi abordat la conflictiva tasca de dictar una llei d'amnistia amb l'objectiu de desactivar la responsabilitat penal dels particulars participants en una col·lecta de fons". El fiscal al·ludeix a l'"obligació" de fer una "interpretació favorable al processat".
Segons la fiscalia, també s'ha compromès la previsibilitat en l'aplicació de la norma. Al·ludeix, en aquest sentit, a què "una sofisticada reconstrucció de la mateixa qualificació penal" ha donat com a resultat, "malgrat l'amnistia", la persecució penal de les conductes de disposició il·lícita de fons públics en el context del finançament del referèndum de l'1-O. També retreu a les resolucions del Suprem no haver "justificat, més enllà de confirmar-la com a conseqüència automàtica de la denegació de l'amnistia, la ratificació de les mesures cautelars adoptades prèviament", en particular l'ordre nacional de detenció de Puigdemont. "Tampoc no es dona resposta", afirma, "a les reiterades invocacions pel demandant del dret proclamat per la Constitució de l'exercici de càrrecs de representació política, que sens dubte resulta afectat pel que resol el Tribunal Suprem".
