El febrer és el segon mes del calendari gregorià, si bé al calendari romà era un mes afegit, com el gener, situat just a finals d’any i posat sota la protecció de Neptú. El nom prové del februarius llatí, les setmanes dedicades a la purificació i a la penitència. És el més curt de l’any, amb 28 dies, excepte l’any bixest, bissextil o de traspàs, que en té 29 per fer que l’any civil consti de 366 dies, cada quatre anys. Tradicionalment amb canvis atmosfèrics, ho recull el refranyer quan diu: “pel mes de febrer, un dia al sol i un altre al braser” o “febrer, de cap o de cua, l’ha de fer”, “pel febrer, abriga’t bé”, “febrer mata més que el carnisser”, “de febrers, n'hi ha pocs de bons”, “l’aigua de febrer sempre va bé” o “mes de febrer, un dia dolent i l’altre també”. Entre els pocs que en duen avui el cognom, escrit “Febrer/Fabrer/Fabré”, present a tots els Països Catalans, en destaquen el gramàtic, lexicògraf i poeta maonès Antoni Febrer i Cardona (1761-1841), personatge destacadíssim de l’anomenat “període menorquí de la literatura catalana”, i l’escriptor terrassenc, Jaume Cabré i Fabré (1947), Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, tots dos amb una gran obra escrita íntegrament en català.
La Candelera és la festa major de l’Ametlla de Mar, La Cala, i també titular de la catedral de Menorca, ja que en aquesta data se’n purificà l’antiga mesquita i és quan es desmuntaven els pessebres o betlems que s’havien començat a fer, a les cases, a partir del dia de la Puríssima, el 8 de desembre. Aquest dia 2 de febrer era costum de dur a beneir les candeles i la dita que s’hi refereix fa: “La Mare de Déu del Candeler, segon dia de febrer, sant Blai dia tres, endevina quin mes és”, si bé encara és més conegut el que assegura que “si la Candelera riu, l’hivern és viu, si la Candelera plora, l’hivern ja és fora”. En cas de tos, era costum de fer alguns copets al pit de l’estossegador tot dient “Sant Blai”, invocant-ne la protecció, d’acord amb el prec “Sant Blai gloriós, cureu-nos la gola i el mal de tos". En alguns indrets, aquest dia, es fan uns dolços anomenats blaiets i abans s’untava la gargamella amb oli beneït per a parlar bé. El Blai més destacat de la nostra cultura és el poeta mallorquí Blai Bonet (Santanyí 1926-1997), de qui enguany celebrem el centenari.
El dia 11 de febrer és la Mare de Déu de Lorda, forma occitana i catalana del que en altres llengües en diuen Lourdes. I, l’endemà, santa Eulàlia, nom grec que significa “que parla bé”, l’hipocorístic o nom familiar del qual ja és avui més utilitzat que la forma originària: Laia. Antiga patrona de Barcelona, la bandera de santa Eulàlia és la que enarborava Rafael Casanova l’11 de setembre de 1714, bandera capturada per l’enemic i traslladada a Madrid com a botí, després de la caiguda de la capital catalana. A Eivissa, un municipi duu el nom de Santa Eulària des Riu. El 24 de febrer és Sant Macià (“per Sant Macià, l’oronella ve i el tord se’n va”) malgrat que fa poc més de mig segle que l’església de Roma en canvià la data i ens esgavellà el refranyer i el calendari. La forma espanyola “Maties”, en comptes de “Macià”, no ens arribà aquí fins al segle XVIII.
Pel que fa a esdeveniments notables, el primer de febrer apareix a València El Mole (1837), primer periòdic en la nostra llengua, i a Barcelona La Renaixensa (1871), el diari en espanyol La Vanguardia (1881) i el poemari Els fruits saborosos (1906) de Josep Carner, els Quatre Gats acullen la primera exposició de Picasso (1900), l’Assemblea de Catalunya, l’1 i el 8 de febrer, es manifesta per l’amnistia (1976) i batlles de la Franja aproven la Declaració de Mequinensa a favor del català (1984); el 2 s’autoritza el comerç lliure transatlàntic des del port d’Alacant (1778), el 3 s’inaugura el transport ferroviari entre Lleida i Balaguer (1924); el 4 comença a funcionar la impremta de Montserrat, avui l’editorial més antiga d’Europa en funcionament (1499) i es refunda el PEN Català en un viatge clandestí amb escriptors, dalt d’un autobús de Barcelona a L’Espluga de Francolí (1973); el 5 s’inicia la construcció de la Llotja de la Seda a València (1483) i a Barcelona arrenca la vaga de la Canadenca (1919); el 6, a Mallorca, és empresonat Joanot Colom i l’endemà hi esclata la revolta de les Germanies (1521); el 7, a Tortosa, estrena en català de Terra Baixa d’Àngel Guimerà (1897); el 9, s’inaugura el Palau de la Música Catalana (1908) i l’Acadèmia Valenciana de la Llengua reconeix la unitat de l’idioma i en recomana la denominació de “valencià” (2005); el 10 l’exèrcit franquista culmina l’ocupació de Catalunya amb l’arribada a la frontera (1939) i apareix el primer número de la revista Serra d’Or (1955).
La creació del Consell de la Terra, a Andorra, té lloc l’11 de febrer (1419); el bombardeig de l’aviació feixista italiana a l’estació de Xàtiva causa 129 morts (1939), el 12 de febrer; el 14 surt el periòdic La Rambla. Esport i ciutadania (1930) i s’estrena El Cafè de la Marina, de J. M. de Sagarra (1933); el 15 apareix la revista modernista Joventut (1900); el 16, primera exposició individual de Joan Miró, a Barcelona (1918) i el Front d’Esquerres guanya les eleccions a Catalunya i al País Valencià (1936); el 17 es crea el Servei de Biblioteques del Front (1937) i els franquistes afusellen quatre militants del PSUC, J. Puig Pidemont, À. Carrero, P. Valverde i N. Mestre (1949); el 18 el RCD Espanyol inaugura l’estadi de Sarrià (1923), apareix el setmanari L’Opinió (1928), Joan Coromines presenta el primer volum del Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana (1980) i una gran manifestació demana a Barcelona el respecte al text estatutari aprovat pel Parlament amb el lema “Som una nació i tenim el dret a decidir”; el 19 el F. C. Barcelona posa la primera pedra al Camp de les Corts (1922); el 20 es dicten instruccions secretes per introduir el castellà a Catalunya de forma dissimulada “perquè s'aconsegueixi l'efecte, sense que se'n noti la cura” (1712).
El 21 de febrer té lloc la primera Assemblea Lliure d’Estudiants a la Universitat de Barcelona (1957); el 22 Albert Einstein comença la visita a Catalunya convidat per la Mancomunitat (1923) i Francesc Macià torna del seu exili a Bèlgica pels Fets de Prats de Molló (1931); el 23, a València, impressió del primer incunable seguint la tècnica de Gutenberg (1475), primer concert públic de Pau Casals a Barcelona, amb 14 anys (1891) i aparició de la revista El Llamp (1984); el 24 els franquistes afusellen a Palma els batlles Emili Darder i Antoni Mateu, el diputat Alexandre Jaume i l’empresari Antoni Maria Ques (1937) i a Girona apareix Punt Diari (1979); el 25 surt la revista il·lustrada Catalònia (1898), les corts espanyoles aproven l’Estatut d’Autonomia de les Illes Balears (1983) i el Parlament declara Els Segadors himne oficial de Catalunya (1993); el 27 els angelets de la terra s’apoderen d’Arles en la revolta del Vallespir (1670); el 28 tenen lloc a Barcelona els Rebomboris del pa (1789) i el 29 s’inaugura el Museu d’Història de Catalunya (1996).
