La paraula “porta” en llatí es diu “ianua”. I el nom del mes de gener ve de “januarius” o “ianuarius”, mot derivat de Janus, el déu de les portes i dels passatges. És, doncs, el mes que obre la porta de l’any civil, el primer mes de l’any, tot i que el calendari escolar i acadèmic s’inicia al setembre i també l’esportiu. El calendari romà primitiu començava el mes de març i només tenia deu mesos cada any, de manera que gener i febrer són un afegit posterior.

El calendari julià situà gener al cap de l’any, però un cop ja desaparegut l’imperi romà, cada país tirà pel dret a l’hora d’obrir l’any: Polònia i alguns principats germànics optaren pel primer de gener; Venècia, fins a la seva desaparició com a República el 1797, ho feia el primer de març; els Països Catalans, com Anglaterra, Florència i altres ciutats-estat, el 25 de març, data de l’Encarnació en què es commemora que Crist es va fer home; França i el Regne de Navarra, el Diumenge de Pasqua, fins que, el 1582, el papa Gregori XIII, establí, de manera oficial, el primer de gener com a data d’inici de l’any a tots els territoris cristians. El primer dia de gener els catalans celebrem que comença un any (Cap d’Any), a diferència d’espanyols i francesos que festegen que se n’acaba un altre, el dia abans, el darrer de l’any anterior.

El gener és el mes d’hivern per excel·lència, aquell que, a l’hemisferi nord on nosaltres ens ubiquem, fa més fred i més fosca durant 24 hores, ja que els dies són curts. El refranyer català és especialment riquíssim amb relació al calendari i, pel que fa al gener, el paremiòleg Víctor Pàmies ha recollit prop de 700 refranys diferents, com ara aquests: “el gener és el mes vertader perquè és el primer”, “aigua al gener, tot l’any va bé”, “pluja de gener cada gota val uns diners”, “al gener, tanca la porta i encén el braser”, “amoretes de gener, per Pasqua muller i per Nadal bolquer”, “el gener, fred o temperat, passa’l abrigat”, “pel gener no siguis matiner”, “si bon formatge vols fer, fes-lo pel mes de gener”, “si pel gener hi ha flors, després vindran els plors”, “figues al mes de gener no pot ser”, etc.

El 6 de gener és el dia de Reis d’Orient, dels quals parla l’evangeli de Mateu, esmentats com a mags i no pas com a reis. A les representacions que se’n troben no hi surt un Baltasar negre fins al tombant dels segles XIV-XV i la tradició de dur regals als nens no sembla anterior al segle XIX i, avui, és present als Països Catalans amb Andorra, l’Estat espanyol i alguns territoris americans de llengua espanyola. Aquest dia és tradició de menjar en família el tortell de reis, com  a Espanya, Portugal,  Occitània i els països francòfons, un dolç que, històricament, duia amagada una fava a l’interior i al qual, en temps molt més recents, s’ha afegit la figureta d’un rei i tot. Paga el tortell qui li toca la fava en el seu bocí de pastís i es posa una corona de cartró el beneficiat amb el rei.

D’entre els 10.200 sants de l’Església catòlica, el dia 16 és sant Honorat, nom el diminutiu del qual és Norat. Els mallorquins Jaume Trias i Honorat Trias, coneguts com els Norats, van ser dos guerrillers antifeixistes a la muntanya mallorquina els anys 40, finalment, exiliats a Algèria i morts a Eivissa, la vida dels quals ha estat historiada per Mateu Morro. L’endemà és sant Antoni, que completa la setmana dels barbuts, amb sant Pau ermità i sant Maur, dies de molt fred com recorda la dita: “Setmana dels barbuts, setmana d’esternuts”. És festa ben celebrada, sobretot al País Valencià i a les Balears, on es fan fogueres o foguerons i algunes revetlles.

Aquest dia és també la Diada del Poble de Menorca, en record de la conquesta de l’illa, el 1287, per Alfons el Liberal, fill de Pere el Gran, i la seva incorporació a la cultura catalana. El 20 de gener és sant Sebastià, patró de Palma, festivitat celebrada en alguns municipis mallorquins com Alcúdia, Bunyola, Calvià, Deià i en diferents poblacions de la resta del país com ara Almenar, Badalona, la Canonja, Guimerà, Moià, Matadepera, Monistrol, la Pobla de Vallbona, Riudoms, Súria, Vinaròs, Xàbia o Xixona, entre altres. 

Sant Vicenç Màrtir, Vicent amb “t” final a València, se celebra el dia 22 i és el patró de la capital del Túria, mentre que sant Vicent Ferrer, el famós predicador que, en la nostra llengua, sermonejava per mig Europa, ho és de tot el País Valencià. El seu germà, Bonifaci, fou el primer traductor de la Bíblia al català, el segle XV, el tercer idioma que n’imprimí el text, després de l’alemany i l’italià. El nom és present també en topònims com Sant Vicenç de Castellet, Sant Vicenç dels Horts o Sant Vicent del Raspeig on en celebren la festa patronal, com a Castellbisbal, Mollet del Vallès, la Nucia, Torregrossa o la Vall d’Uixó. El dia de la conversió de sant Pau és el 25 de gener i tot i que avui, en català, el nom de Pau no sembla gaire modern, sí que n’és utilitzada, paradoxalment, la seva forma més antiga: Pol. També la trobem en el topònim Sant Pol de Mar. A Mallorca, una tradició popular assegura que els nascuts aquest dia tenen la saliva beneïda i, per tant, poden guarir picades d’insectes i altres bestioles.

Entre els qui duen “Gener” com a cognom, trobem el prolífic i cosmopolita escriptor modernista Pompeu Gener, Peius; l’industrial tabaquer a Cuba Josep Gener i Batet, promotor de la marca de tabac, encara existent avui, que en duu el cognom i que feu bastir un palau senyorial al seu Arboç natal,  o l’escultor reusenc Modest Gener, resident durant anys a la Guinea Equatorial.

En la forma “Giner” destaquen els pintors Balbí Giner, mort a l’exili a Perpinyà pel seu republicanisme, i Carles Giner, especialitzat en temàtica religiosa, el músic Salvador Giner i Vidal, autor d’un Himne a València, el filòleg Josep Giner, deixeble de Pompeu Fabra, tots valencians, i el sociòleg barceloní Salvador Giner, president de l’Institut d’Estudis Catalans.

Escrit “Janer”, hi ha els mallorquins Gabriel Janer Manila, autor d’una setantena de llibres i guardonat amb els premis literaris més destacats, i la seva filla Maria de la Pau Janer, escriptora prolífica i periodista. I en la modalitat “Jané” tenim Albert Jané i Riera, gramàtic, escriptor, traductor, director de Cavall Fort i Premi d’Honor de les Lletres Catalanes. Finalment, amb la grafia “Jené” hi ha l’advocat i polític lleidatà F. de Paula Jené i Aixalà i escrit “Janés” trobem l’editor i poeta Josep Janés i Olivé.

Per a saber-ne més: Santoral apòcrif. Els sants i la cultura popular, Gabriel Bibiloni, Edicions Documenta Balear, Palma, 2024.