L'exconseller delegat de la BPA Joan Pau Miquel ha relatat aquest dimarts a l'Audiència Nacional, durant el judici contra la família Pujol Ferrusola, les pressions de la "policia patriòtica" perquè el 2014 els revelés informació bancària de la família Pujol però també d'Artur Mas i del líder d'ERC, Oriol Junqueras. Miquel ha explicat que l'excap d'afers interns de la Policia Nacional li va dir que l'Estat espanyol estava "en guerra contra el nacionalisme català" i volia descobrir possibles corrupteles dels seus líders. Ell només li va donar un "dossier de premsa" amb informacions publicades amb sospites, però al cap de pocs dies El Mundo va publicar una captura de pantalla amb moviments bancaris de la família Pujol a la BPA.
A preguntes de l'advocat de Jordi Pujol Ferrusola ha explicat que el juny del 2014 l'agregat d'Interior a l'ambaixada espanyola a Andorra, Celestino Barroso, va contactar amb l'amo del banc, Higini Cierco, per donar-li un missatge procedent del govern espanyol. Cierco va avisar Miquel que Barroso es volia reunir amb ell i el va prevenir que allò era "anòmal". Barroso va arribar al cap de deu minuts al despatx de Miquel i aquest va gravar secretament la conversa on l'enviat espanyol li deia que si no col·laborava amb l'Estat espanyol, el banc "moriria". En aquell moment s'estava acabant una inspecció del servei de prevenció del blanqueig de capitals de l'Estat espanyol, el Sepblac, sobre el Banc de Madrid, filial de la BPA, i Barroso li va insinuar que l'informe final podia ser negatiu i que els Estats Units podien acabar intervenint el banc. El policia no li va confirmar si la visita era oficial del tot, ha dit Miquel.
Barroso el va citar amb l'aleshores cap d'afers interns de la Policia Nacional, Marcelino Martín-Blas en un hotel de Madrid, tot i que Miquel no sabia amb quin càrrec es reunia. Miquel va preguntar a l'advocat José María Fuster-Fabra, que defensava algun directiu de la BPA i que ara defensa un empresari acusat en el judici dels Pujol, si coneixia aquells policies. El lletrat li va dir que era gent "complicada" i amb capacitat executiva i que es reunís amb ells.
Martin-Blas li va donar un paper on deia que l'Estat espanyol estava "en guerra" contra els nacionalistes catalans i per això volia informació bancària de les famílies dels seus líders. Per amenaçar-lo, va tornar a esmentar el Sepblac i els seus contactes policials a l'ambaixada dels Estats Units. Miquel es resistia a donar-li informació, i Martín-Blas tampoc concretava quin tipus d'informació volia o disposava. Fins i tot, en un casament del nebot de Fuster-Fabra, al qual va convidar els alts càrrecs policials i a Cierco, no es va avançar en la negociació.
En una tercera reunió entre Miquel i Martín-Blas, el banquer li va donar una mena de dossier de premsa amb notícies sobre suposades corrupteles dels polítics nacionalistes, cosa que considerava "informació innòcua" per al banc però "rellevant" per als policies. En cap cas va donar-li la informació bancària dels Pujol que 'El Mundo' va publicar al cap d'uns dies, ha assegurat. De fet, ha dit que la informació publicada pel diari no és una simple captura de pantalla, sinó un recull de les transferències bancàries dels Pujol des d'Andbank cap a la BPA. La notícia es va publicar a la portada d''El Mundo' el 7 de juliol i el 25 d'aquell mes l'expresident de la Generalitat va confessar tenir diners a l'estranger des de feia dècades.
Miquel ha dit que ell no té constància de cap requeriment judicial formal sobre comptes dels Pujol abans d'aquell juliol del 2014, però també ha dit que havia de saber-ho. Malgrat això, sí que ha dit que quan el març del 2015 la BPA va ser intervinguda, la policia espanyola es va bolcar nombrosa informació bancària abans d'aconseguir l'autorització judicial.
Finalment, la inspecció del Sepblac va acabar en res, però el banc va haver de tancar aquell 2015. Preguntat finalment per la fiscalia sobre per què no va denunciar les coaccions policials patides, ha dit que no ho va fer perquè "no és habitual veure's coaccionat per un estat poderós com l'espanyol".
Efectiu i fundacions
Miquel, condemnat a Andorra per blanqueig de capitals en el cas 'Gao Ping', també ha explicat que quan a mitjans dels anys 90 es va derogar el secret bancari i els comptes anònims a Andorra, molts titulars no residents van sol·licitar identificar els seus comptes amb codis numèrics o a nom de fundacions panamenyes, per evitar que empleats de les entitats financeres poguessin revelar els seus noms. "Era un instrument habitual en l'entorn que estàvem, un règim 'off-shore', eren estructures jurídiques amb finalitat de confidencialitat interna", ha relatat. Tot i així, ha dit que això no evitava els controls antiblanqueig ni la identificació dels comptes en cas de requeriment judicial.
També ha dit que era habitual fer ingressos en efectiu als comptes, però en cap cas es va donar un tracte preferent a la família Pujol Ferrusola pel que fa als controls antiblanqueig.
Per la seva banda, Manuel Cerqueda, president no executiu d'Andbank des del 2001, ha declarat per videoconferència des d'un jutjat d'Andorra. Ha dit que sabia que algun membre de la família Pujol Ferrusola era client del banc, però no sabia que en realitat tota la família hi tenia comptes que procedien de l'antiga Banca Reig. Ha explicat que el 2010 va saber que la família Pujol Ferrusola havia demanat destruir part de la documentació sobre els seus comptes bancaris a l'entitat. El banc s'hi va negar i els van "donar totes les facilitats" per marxar del banc. Va ser aleshores quan els Pujol van acabar a la BPA.
Un amic va rebre diners del Júnior
També ha declarat l'empresari andorrà Antoni Zorzano, que s'ha declarat com a vell amic de Jordi Pujol Ferrusola, ja que es van conèixer fa uns 50 anys jugant a rugbi, però fa més de 20 anys que no veu i tampoc coneix la resta de la família. És l'amo del Museu Iconogràfic Sant Jordi d'Andorra i ha assegurat que després de patir problemes de cor i una mort sobtada durant 9 minuts, ha perdut alguns records.
Així, ha dit que no recordava ser l'apoderat del primogènit, però sí que ha admès que algun cop li podria haver ingressat diners en efectiu que el fill gran de l'expresident li donava per a comptes andorrans. Ha explicat que ho feia en dilluns si Pujol Ferrusola anava al principat en diumenge quan els bancs estaven tancats. De fet, ha assegurat que quan li van dir que els seus comptes tenien diners procedents dels Pujol ho va demanar al seu banc i no va rebre mai la confirmació. En tot cas, ha negat tenir les quantitats milionàries que les acusacions diuen que van passar pels seus comptes, i ha assegurat que mai va tenir negocis o va cobrar de Jordi Pujol Ferrusola. Tampoc ha tingut comptes a l'estranger, ha dit.
Un empresari, conseller delegat d'Ibadesa, ha explicat que Jordi Pujol Ferrusola feia, com altres persones, de "promotor comercial", ja que no treballava per a cap empresa concreta, sinó diverses, no tenia infraestructura pròpia i només aportava possibles inversions en negocis. També ha assegurat que en aquest sector "mai es paga per avançat, sinó per èxit", al contrari del que passa en altres països.
Per últim, ha declarat el segon cap de la UDEF que es va fer càrrec de la investigació, que ha refermat que van sospitar de molts moviments bancaris de Jordi Pujol Ferrusola a l'estranger, com comissions per feines no justificades documentalment o préstecs intersocietaris, a més de nombrosos moviments en efectiu en bancs andorrans.
