La figura de Josep Irla i Bosch , segon president de la Generalitat a l’exili (1940-54), ha aplegat el president Salvador Illa, el president del Parlament, Josep Rull, i el líder d’ERC, Oriol Junqueras. Un encontre que es produeix just quan l’enrocament entre el Govern i ERC en la negociació dels pressupostos és més evident i s’acosta la cita del 20 de març, quan està previst el debat a la totalitat sobre els comptes. Enmig d’aquest estancament, aquest dimarts hi ha hagut un moment per a la retrobada a través del record d’un dels dirigents històrics d’Esquerra Republicana, que, certament, va viure unes circumstàncies més tràgiques que les actuals.
Potser el moment amb més intenció de l'acte s'ha produït quan l'actor Miquel Garcia ha lelgit la carta que Irla va escriure a l'expresident del Parlament Joan Casanovas, just un mes després de l'afusellament de Companys, el novembre del 1940. En la missiva, Irla reclamava "concòrdia" entre els catalans en un dels moments més dramàtics de la història contemporània de Catalunya i que la força del país depenia de la seva unitat.
El president Illa ha invocat l'esperit d'unitat d'Irla: "Commemorem el president Irla perquè tenim memòria, compartim valors i país", reclamant "no menystenir tot el que hem construït". Illa ha afirmat que quan el catalanisme sap aplegar totes les diversitats i pluralitats del país esdevé un estri cohesionador. El president ha reclamat estar a l'alçada de l'honor dels qui ens van precedir, començant per la necessitat de preservar la continuïtat institucional. Illa ha recordat el moment de guerra que es viu, amb el retorn de nous imperialistes: "Vivim un temps esquerp amb algunes semblances del que va viure el president Illa".
Oriol Junqueras ha contextualitzat la Catalunya que va veure néixer Irla, el 1876, un país amb una capital en creixement dins d’un Estat políticament fallit. Ha presentat Irla com un gran gestor (la protecció de la infantesa o la defensa del patrimoni durant la guerra) i un polític de raça que va guanyar totes les eleccions en què va concórrer. Irla va ser “baula sòlida en moments dificilíssims, d’aquelles persones a qui devem la nostra continuïtat nacional. Homenatjar-lo a ell homenatgem també el que ha de ser el nostre futur”.
El president del Parlament, Josep Rull, ha elogiat Irla per haver dit “sí” en uns moments dramàtics i ha assenyalat que representa l’agenda modernitzadora que van suposar la Mancomunitat -anys en què fou diputat de la corporació- i el Parlament de la Generalitat republicana, que va aprovar 122 lleis. Rull ha conclòs agraint a Irla el seu compromís i comprometent-se a recordar els qui van caure en la nit fosca.
La historiadora Mercè Morales, biògrafa d’Irla, ha perfilat la significació d’un president que mai no va poder governar, però a qui algú va definir com “una curiosa barreja de prudència política i seny català”. N’ha destacat la seva insistència en “la unitat i la cohesió davant el gran repte urgent de restablir la democràcia”. La seva presidència es va desenvolupar a l’exili, quan l’afusellament de Lluís Companys va fer que accedís, com a president del Parlament, a l’alta magistratura d’una Catalunya ocupada i vençuda. Li van tocar els anys més tristos, quan es va passar de l’esperança en el retorn a la decepció en veure Franco eternitzar-se enmig de baralles esgotadores entre els republicans.
Els expresidents d ela Generalitat José Montilla i Pere Aragonès han estat presents, així com els expresidents del Parlament Roger Torrent i Laura Borràs. L’acte ha estat musicat per membres de l’escola Esmuc, que han versionat temes com la composició feta de Màrius Torres a aprtir del poema Chanson d’automne de Paul Verlaine, o les Corrandes d’exili de Pere Quart.
Josep Irla va ser president entre un mite màrtir i un Tarradellas que després d’un llarg exili, com a mínim assaboriria un triomf en forma d’epíleg. Pels actors polítics de l’avui i pels adeptes a l’optimisme, malgrat la complexitat dels temps presents, sempre quedarà un consol: Irla ho va tenir molt més difícil.
