El mes de gener ha estat el mes de naixement de personatges destacats de la nostra història i cultura. El 7 d’aquest mes nasqueren el poeta Teodor Llorente (1836), el narrador Raimon Casellas (1855) i el pintor Joaquim Mir (1873); el 8, l’estudiós del dret català Lluís Roca-Sastre (1930), el periodista Joan de Sagarra (1938) i el pintor Miquel Barceló (1957); el 9, el diplomàtic i bibliògraf Eduard Toda (1855), el gramàtic Josep Miracle (1904) i l’escriptor Biel Mesquida (1947); el 10, Francesc Ferrer i Guàrdia, pedagog (1859), el poeta Marià Villangómez (1913), l’assagista Ricard Torrents (1937) i el lingüista Joan Solà (1940); l’11, Antònia Buades, madò Buades, cantadora i folklorista (1911); el 12 de gener, Josep de Ribera, conegut com lo Spagnoletto, pintor (1591) i l’historiador Fèlix Cucurull (1919); el 15, Fructuós Gelabert, promotor de cinema (1874), Antoni Ribera i Jordà, escriptor i ufòleg (1920), Frederic Roda, director teatral (1924) i Lluís Racionero, escriptor i urbanista (1940); el 17,Roger de Llúria, militar, Prudenci Bertrana, escriptor (1867), Eugeni Xammar, periodista (1888), Ernest Martínez Ferrando, historiador (1891) i Lluís Ferran de Pol, escriptor (1911).
Un 19 de gener va venir al món Josep Tarradellas, 125è president de la Generalitat, els polítics Víctor Torres (1915) i Antoni Gutiérrez Díaz (1929 i el poeta Joan Brossa (1919)); un 20, Joan Estelrich, escriptor i polític (1896), Joan Garcia Oliver, militant anarquista (1902), Maria Manonelles i Riera, activista política (1913) i l’escriptor Joan Barril (1952); un 21, Ricard Zamora, porter de futbol (1901) i Ernest Lluch, economista i polític (1937); un 22, Gaietà Ripoll, mestre, darrer executat per la Inquisició (1768), Ferran Canyameres, escriptor (1898) i Lina Òdena, dirigent comunista (1911); un 23,Vicent Ferrer, predicador dominic i Emili Vendrell, tenor (1893); un 25, Ramon Llull, figura màxima de la cultura catalana (1233); un 26, Marí Benejam, autor de còmic (1890); un 27,Joan Rebull, escultor (1889); un 28, J. V. Foix, poeta (1893); un 29, Vicent Blasco Ibáñez, escriptor i polític (1867) i Antoni Serra, escriptor (1936); un 30, Jordi Rubió i Balaguer, filòleg (1887) i Llucieta Canyà, escriptora (1901) i un 31 de gener el poeta Joan Barat (1918).
- Teodor Llorente, Madò Buades, Marià Villangómez i Joan Solà van néixer el mes de gener
- ACR
El 2 de gener va morir el gran filòleg Joan Coromines (1997); el 3, el poeta i sacerdot Climent Forner (2026); el 5, la guàrdia civil matà el maqui anarquista Quico Sabaté (1960); el 7, morí el dibuixant caricaturista Toni Batllori (2023); el 8, el bandoler Serrallonga (1594), Antoni M. Alcover, lingüista (1932), Manuel Blancafort, compositor (1987), Jaime Gil de Biedma, poeta (1990), Pepita Escandell, dramaturga (2014) i Ventura Pons, director de cinema (2024); el 9, Miquel dels Sants Oliver, periodista (1920) i Josep M. Castellet, crític literari i editor (2014); el 10, Carles Soldevila, escriptor (1967), Alexandre Cirici Pellicer, crític d’art (1983), Joan Teixidor, editor i escriptor (1992), Joan Barat, escriptor (1996) i Emma Alonso, actriu (2000); l’11 de gener, Josep Pallach, polític (1977) i Anna Lizaran, actriu (2013); el 12 , Carles Mira, director de cinema (1993); el 13, Enric Valor, escriptor i gramàtic (2000), Joan Reventós, polític (2004), Isabel Clara Simó, escriptora (2020) i Juli Mira, actor (2024); el 14, Francesc Ribalta, pintor (1628), Víctor Balaguer, polític i escriptor (1901), Maria Rúbies, matemàtica ipolítica,(1993) i Ricard Bofill, arquitecte i urbanista (2022).
El bandoler mallorquí Mateu Reus, Rotget, fou ajusticiat un 15 de gener (1729), data també de la mort de la soprano Victòria dels Àngels (2006); un 16, morí A. Bori i Fontestà, pedagog (1912) i Camil Geis, poeta (1986); un 17,Joan Amades, folklorista (1959), Ramon d'Abadal i de Vinyals, historiador (1970) i Enric Solà i Palerm, jurista (1922); un 18, Simona Gay, poeta i pintora (1969) i Carles Buïgas, arquitecte (1979); un 19, Roger de Llúria (1305) i Josep Trueta, metge (1977); un 20, Miquel Utrillo, pintor (1934) i Dolors Piera, mestra (2002); un 21, Francesc Badenes i Dalmau, poeta (1917), Dolors Sistac, escriptora (2018) i Jordi Fàbregas, músic (2021); un 22 de gener, Agustí Villaronga, director de cinema (2023); un 23,Ramon Violant i Simorra, etnògraf (1956) i Salvador Dalí, pintor (1989); un 25, Josep Sebastià Pons, escriptor (1962); un 26,Martí Marcó, militant de Terra Lliure (1979) i Maria Mercader, actriu (2011); un 27, Caterina Albert, Víctor Català (1966) i Carles Hac Mor, escriptor (2016); un 28, Vicent Blasco Ibáñez, escriptor i polític (1928), Llorenç Villalonga, narrador (1980), Josep Maria Llompart, poeta (1993) i X. Rubert de Ventós, filòsof (2023); un 29,els poetes Maria Antònia Salvà (1958), J. V. Foix (1987) i Carles Miralles, hel·lenista; un 30,V. Martín i Soler, compositor (1806), J. Ferrater Mora, filòsof (1991) i Quima Jaume, poeta (1993) i un 31 de gener els escriptors J. Pin i Soler (1927) i Jaume Fuster (1998).
El gener ha estat també l’escenari temporal d’esdeveniments importants de la nostra història nacional. Així, l’1 gener apareix La Veu de Catalunya, periòdic que es publicarà fins al 1937, amb dues edicions diàries (1899); el 2, surt al carrer el setmanari Cucut (1902) i el 4 el primer número d’En Patufet (1904); el 12, el dictador Primo de Rivera destitueix els diputats de la Mancomunitat de Catalunya (1924); el 13, s’emet per primer cop el programa en català Radioscope, de Salvador Escamilla a Ràdio Barcelona (1964); el 16, el president Pau Claris proclama la República Catalana sota la protecció de França (1641), el Consell de Castella, en nom del rei Felip V, promulga el Decret de Nova Planta, que annexiona Catalunya a Espanya com a territori conquerit (1716) i s'estrena l'obra La Santa Espina, amb text d'Àngel Guimerà i música d'Enric Morera (1907) i, el 17, té lloc la conquesta de Menorca, que incorpora l’illa a la cultura catalana (1287).
- Caterina Albert i els filòlegs A. M. Alcover, Enric Valor i Joana Coromines van morir tots un mes de gener.
- ACR
El primer banc públic d’Europa, la Taula de Canvi (1401), s’obre a Barcelona un 20 de gener; un 22, a Prats de Molló (Vallespir) es produeix una revolta popular contra la dominació francesa (1670) i es crea l'Institut d'Estudis Eivissencs (1949); un 24, l'Institut d'Estudis Catalans promulga les Normes ortogràfiques (1913) per les quals s’adopta l’ortografia oficial de la llengua catalana i, per això, aquest és el “Dia del Punt Volat” que figura a la ela geminada, grafia característica del català; un 26, durant la guerra dels Segadors, tropes catalanes i franceses derroten a Montjuïc l’exèrcit castellà de Felip IV (1641), Catalunya deixa de formar part d’Espanya després que França en decreta l'annexió i subdivisió en quatre departaments (1812), l’exèrcit franquista ocupa Barcelona (1939) i el Govern Balear declarat Dragonera Parc Natural (1995) i el 31 de gener, a bona part del litoral català, una terrible maregassa s’enduu la vida de desenes de mariners en el que es recordarà com “l’any de les desgràcies” (1911), apareix la revista Mirador (1929) i un incendi destrueix el Gran Teatre del Liceu (1994).
