La nit del 19 d'abril de 2021, Florentino Pérez -poc assidu a donar entrevistes- s'asseia al plató de El Chiringuito de Jugones. Ho feia per presentar en societat la Superlliga, un projecte presidit per ell i amb el suport de dotze dels clubs més importants del futbol europeu que havia de substituir la Champions i posava en dubte les competicions domèstiques. Aquella nit, Pérez explicava a Josep Pedrerol en què consistiria el seu projecte-una mena de Lliga europea amb vint equips-, però unes hores abans, i amb l'anunci de la seva creació, milers d'aficionats dels clubs fundadors ja havien sortit al carrer a oposar-s'hi.
Aquell va ser el primer tret a un projecte que va néixer ferit i ha anat caient agònicament. A la negativa de les masses socials dels clubs s'hi va sumar la de la UEFA i les lligues de cada país, i això va fer que la majoria dels clubs fundadors abandonessin el projecte prematurament. Van resistir-hi -per mantenir la pugna amb la UEFA- el Barça i el Madrid, però la marxa dels blaugranes fa quatre dies i dels madridistes avui, posen punt final a un projecte que ha mort sense haver sigut mai una realitat.
Primer els seguidors, després les institucions
"Els diners no compren els fans". Així resava una de les pancartes dels aficionats que van agrupar-se a les portes dels estadis dels seus clubs per mostrar la seva disconformitat amb la Superlliga. Un dels arguments per justificar la creació de la competició era que els 12 clubs fundadors rebrien un pagament de 3.500 milions d'euros per a "plans d'inversió en infraestructures i compensar l'impacte de la Covid-19". Nascuda en un context de pandèmia -Pérez parlava de "moment crític"-, la Superlliga també havia de ser una bombona d'oxigen econòmica pels clubs. "Quan no tens cap ingrés més que la televisió, l’única solució és fer partits més atractius… si en comptes de tenir una Champions League tenim una Superlliga, podríem alleujar el que hem perdut", explicava Pérez al Chiringuito. Però els seguidors sempre van preferir mantenir el model de competicions als diners.
Originalment, la competició preveia tenir 20 equips: els dotze fundadors, tres convidats i cinc que s'ho guanyarien amb els seus resultats durant la temporada. Els fundadors sempre es mantindrien a la Superlliga, independentment dels seus resultats. Pérez ho justificava en la necessitat de retenir l'audiència jove. "Ja no s’interessen pel futbol… hi ha molts partits de poca qualitat". Els clubs fundadors eren el Reial Madrid, el Barça, l'Atlètic de Madrid, el Liverpool, el Manchester City, el Manchester United, el Chelsea, el Tottenham, l'Arsenal, el Milan, l'Inter de Milà i la Juventus.
La negativa dels aficionats va encoratjar les institucions. Les federacions i lligues anglesa, espanyola i italiana van mostrar el seu rebuig i van amenaçar els clubs amb deixar-los fora de les seves competicions. Al mateix temps, el màxim organisme europeu va enviar una nova amenaça als futbolistes: si jugaven a la Superlliga, no podrien anar a les seves seleccions. Entrenadors com Pep Guardiola o jugadors com Toni Kroos també van oposar-se. Al final tota la pressió va acabar condicionant els fundadors i en un lapse de tres dies tots excepte la Juventus, el Barça i el Reial Madrid van abandonar la competició.
Una reculada contínua
L'abandonament massiu dels fundadors no va provocar la rendició dels tres supervivents. De fet, després de les múltiples marxes, Joan Laporta va refermar el seu suport a la Superlliga qualificant-la d'"absolutament necessària" i definint d'"error històric" no haver-se sumat al projecte. Però el fracàs inicial va obligar els màxims dirigents de Barça i Madrid a presentar modificacions de la idea inicial per tornar a guanyar suports. L'enemistat d'ambdós amb la UEFA es mantenia i donar el braç a tòrcer no era una opció. Tot i això, la Juventus, el tercer club fundador supervivent, també va abandonar la competició.
Així, l'octubre de 2021 es presentava una nova proposta amb una competició oberta a qualsevol club europeu, i sense cap mena ni de membres permanents ni de places fixes. Però el projecte va quedar en un calaix i no se'n va tornar a parlar fins al cap de dos anys, el desembre de 2023, quan el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) va determinar aquest que la FIFA i la UEFA tenien una posició d'"abús de poder dominant", sobre la Superlliga. Això va fer que el desembre del 2024, A22 Sports, empresa matriu de la competició, presentés una nova proposta amb el nom de Lliga Unify. Malgrat el suport judicial, el Barça i el Madrid continuaven com a únics defensors del projecte.
L'adeu del Barça, i del projecte
Amb el projecte ja desinflat, una de les últimes estocades la va donar la Champions amb el canvi de model. El pas de la fase de grups a la fase lliga -amb una classificació única de 36 equips- suposava crear un model similar al de la Superlliga i avançar-se a la seva creació. Això també va accelerar l'adeu del Barça, que s'ha fonamentat en dos factors. D'una banda, la millora de les relacions amb la UEFA, amb qui va convindre recuperar la sintonia per afavorir la gestió del retorn al Camp Nou. De l'altra, l'enemistat creixent amb el Reial Madrid fins a trencar relacions. El linxament mediàtic madridista pel cas Negreira, la pressió sobre el col·lectiu arbitral o la diferència de suports a Javier Tebas han acabat per desesperar Laporta.
Amb tot, el president i ara precandidat, en una entrevista als mitjans oficials del club, va justificar la decisió de marxar de la Superlliga en què era una competició que "s'anava desfent, no es podia implementar i no generava benefici". La marxa del Barça -anunciada el 7 de febrer- ja va deixar el projecte tocat de mort. Avui, en un sobri comunicat, el Reial Madrid confirmava "un acord amb la UEFA" que ha de servir per "resoldre les disputes legals amb la Superlliga. És la confirmació de la fi d'un projecte fallit que passarà a la història com un dels grans fracassos de Florentino Pérez.
