Els ministres José Manuel Albares, Óscar Puente, i Óscar López eren espectadors il·lustres del Reial Madrid-Juventus. Seien al costat de Florentino Pérez a la llotja del Bernabéu. Unes butaques més enllà, hi era José Luis Almeida, seguidor de l'Atlètic de Madrid i alcalde de la ciutat. Aquesta imatge del passat dimecres, que fa vint anys que es repeteix amb diferents protagonistes, ajuda a explicar la figura de Florentino Pérez. La faceta de president del Reial Madrid d'aquest empresari madrileny és prou coneguda per l'opinió pública, però no tant la seva etapa com a polític -amb vincles amb l'antiga CiU a través de l'Operació Reformista que va liderar Miquel Roca-, o les interioritats de la seva constructora, ACS. Alguns periodistes com Fonsi Loaiza -Florentino Pérez, el poder de la Llotja (2025, Akal)- o Juan Carlos Escudier -Florentino Pérez, Retrat en blanc i negre d'un conseguidor (Foca, 2005)- han intentat a partir dels llibres posar llum sobre el personatge del qual, a Madrid i a la premsa estatal, se'n parla amb alguna cosa més que prudència.

Etapa 1: Polític i empresari

El primer en què es fixa Loaiza per començar a analitzar la figura de Florentino és el seu cognom: Pérez. "No és un cognom de plebeu, ell va néixer a la petita burgesia madrilenya". Allò que el va fer anar guanyant importància va ser "rodejar-se de gent franquista". El seu primer padrí va ser Juan de Arespacochaga, alcalde franquista de Madrid, que el va introduir en les institucions públiques. D'aquí va saltar a la política, primer a la UCD d'Adolfo Suárez i després de la mà d'un català: Miquel Roca i el Partit Reformista Democràtic. El PRD era el projecte impulsat per Convergència i Unió a nivell estatal, i Florentino s'hi va involucrar per continuar fent contactes i guanyant poder. "Va anar a tots els mítings de CiU fins al 2000, i el seu somni era que Roca fos president de l'Estat", explica Loaiza. Tot i que, finalment, Pérez va tenir mals resultats electorals -el PRD no va aconseguir cap diputat a les eleccions de 1986 tot i que CiU va fer bon resultat a Catalunya- va treure'n molts contactes, estima per la coalició nacionalista i una lliçó: "Els seus dies com a polític havien acabat", detalla Escudier.

Paral·lelament, va començar a guanyar terreny en el sector que el va acabar enriquint: la construcció. Primer ho va fer amb una empresa catalana, Padrós, una constructora que havia construït la singular seu de Banca Catalana a la Diagonal (ara del Grupo Planeta) o trams del metro de Barcelona. Florentino va expandir l'activitat de la constructora fora de Catalunya, "però la mida de l'empresa seguia sent minúscula i la rendibilitat escassa", explica Escudier, així que va fer el salt a ACS. Una constructora més gran, que Pérez, a partir dels seus contactes, va fer enorme. Amb dades del 2022, ACS compta amb uns cent vuitanta mil treballadors i factura més de cent milions d'euros cada dia. El president del Madrid és la novena fortuna de l'Estat, amb un patrimoni personal de 1.700 milions d'euros. Loaiza insinua que la constructora va estar implicada en el cas del 3% -tant a Catalunya com a fora de l'Estat- amb adjudicacions d'obra pública que finançaven irregularment a CDC.

Etapa 2: Primer mandat

El salt de Florentino a la presidència del Reial Madrid no va ser senzill. Per què volia ser president? Loaiza assegura que va adonar-se que "per fer més gran la seva constructora necessitava la influència mediàtica del Madrid". Però va perdre les eleccions de 1995 "per falta de carisma". Va tornar el 2000 amb una carta guanyadora sota el braç: el fitxatge de Luís Figo, aleshores l'estrella del Barça. Loaiza posa en dubte la legitimitat del traspàs i apunta a "una concessió de crèdits per part de Miguel Blesa", president de Caja Madrid i "íntim amic de Florentino Pérez". Blesa també mantenia una gran amistat amb José María Aznar. Loaiza explica que tots tres van formar "una entesa que va permetre grans fitxatges del Reial Madrid" i que sintetitza amb una imatge del 2014: Florentino anant a buscar Aznar a la llotja de l'estadi Da Luz de Lisboa per celebrar el gol de Bale que donava la desena Champions al Madrid, tot i que el rival també era espanyol, l'Atlètic de Madrid.

L'altra gran carta del seu primer mandat va ser la requalificació de la ciutat esportiva. El club tenia un deute de 277 milions d'euros, i Florentino, amb l'argument que "era just ajudar el Madrid perquè és la millor marca comercial que té Espanya al món", va convèncer l'Ajuntament, la Comunitat de Madrid i els altres actors implicats per canviar l’ús dels terrenys i construir quatre torres d'oficines en aquell emplaçament. ACS també va posar-hi mà i va construir part de les torres. Amb tot, el club es va embutxacar 500 milions d'euros, "prou per saldar el gegantesc deute i fitxar el planter de galàctics", tanca Escudier. En els anys posteriors el president del Madrid va poder-se gastar-se 413 milions en fitxatges com Figo, Ronaldo o Beckahm. El periodista José María García va definir el cas com "el major escàndol esportiu de la democràcia".

Etapa 3: Consolidació a la presidència i silenci mediàtic

Després de dimitir el 2006 per mals resultats esportius, Florentino va tornar a la presidència el 2009 i va assegurar-se de treure's de sobre la possible oposició futura. Loaiza assegura que ha "segrestat el club als socis carregant-se la democràcia interna. És l'enemic de la democràcia".  Fa referència als requisits necessaris per ser candidat a les eleccions -vint anys d'antiguitat com a soci i un aval equivalent al 15% del pressupost del club. Però a banda, Loaiza posa èmfasi en el "control mediàtic i la censura dels mitjans de comunicació". "Contracta a dit i fa fora a directors de diaris i censura qualsevol comentari negatiu". Loaiza destaca la figura d'Antonio García Ferreras -home de màxima confiança de Pérez i que va passar de cap d'informatius de la SER a cap de comunicació del club- i impulsor de La Sexta. Com a director va impulsar la figura de Josep Pedrerol i el Chiringuito de Jugones i donar màxima notorietat a Eduardo Inda, exdirector de Marca i ara propietari del mitjà d'ultradreta Ok Diario. Considera que el Chiringuito és del gust de Florentino perquè "banalitza l'anàlisi futbolística i passa per alt la fiscalització dels escàndols de corrupció".

Ferreras y Pedrerol pic.twitter.com/xcCX4QC9VM

— Pistone (@Pistonebcn) October 19, 2023

L'obsessió de Florentino va arribar fins a un dels casos de corrupció del PP: la trama Púnica. Pérez va contractar per 300.000 euros el cap informàtic de la trama, Alejandro de Pedro. Aquest va crear un mitjà fals, que portava per nom Diario Bernabéu. Segons Loaiza, s'utilitzava per "pressionar l'entrenador, criticar àrbitres, rivals, o l'expresident Ramón Calderón, sempre seguint les directrius del president del Reial Madrid". El president del Madrid tenia contacte directe amb De Pedro, que mensualment l'informava "del posicionament que havien recollit als principals cercadors d'internet les informacions sobre l'equip, quin tipus de notícies negatives s'havien publicat sobre l'entitat i qui n'havien estat els autors", segons va informar El Confidencial. Florentino va declarar davant del jutge com a testimoni de la trama, però no va rebre cap condemna.

Etapa 4: La llotja del Bernabéu i el «club estat»

L'altre tòtem del seu mandat és al títol del llibre de Loaiza: la llotja del Bernabéu. Escudier explica que una virtut de Florentino és aconseguir que "tothom s'hi senti important". Així, a la llotja hi assisteixen "tant els secretaris generals d'UGT i CCOO com els amos de les constructores". I explica el modus operandi dels grans directius. "Tot es cou als descansos. En aquells quinze minuts, es compra, es ven, es fan contactes, es creen aliances i fins i tot es cultiven enemistats". Loaiza posa un altre exemple, "Marta Silva, advocada general de l'Estat, baixava al vestidor del Reial Madrid a demanar samarretes a Cristiano Ronaldo quan aquest havia de ser investigat per Hisenda".

El Barça, com a rival del Madrid, també ha tingut presència a la llotja. Loaiza ressalta el nom de Sandro Rosell. "El primer cop que va rebre Florentino al Camp Nou li va fer una reverència. El pare de Rosell [amo de la constructora EMTE, que es fusionaria després amb COMSA, i fundador de CDC] era amic de Pérez i l'expresident del Barça somiava a ser com el seu homòleg a Madrid". Avui el representant del Barça serà Joan Laporta, de qui Loaiza diu que "la relació no és tan fluida". La millor prova són les darreres desavinences, després d'una entesa inicial, amb la Superlliga o el partit entre Vila-real i Barça a Miami. Assumptes, en què, vint anys després, Florentino intenta imposar el seu poder amb les seves armes habituals, tal com feia a la política o amb la construcció.