Barça i Madrid se citen aquesta tarda al Santiago Bernabéu per disputar un nou clàssic. De les diferències dels equips dins del camp se n'ha parlat de dalt a baix; l'aposta per la Masia del Barça versus les inversions milionàries del Madrid o el joc de passades dels blaugranes contra els contraatacs dels blancs. Ara bé, fora del camp, els models de club de Barça i Madrid guarden similituds, i la seva enorme dimensió al futbol espanyol els fa convergir sovint.
Canvi de model?
Barça i Reial Madrid són els únics clubs de la Primera Divisió, juntament amb l'Athletic de Bilbao i Osasuna, propietat dels seus socis. Ara bé, la gestió d'ambdues entitats és ben diferent. A priori, ser propietat dels socis implica que són ells qui tenen el control directe del club, sense intermediaris empresarials ni societats anònimes esportives. Una condició que els resta múscul econòmic respecte a altres gegants europeus, com el PSG, propietat d'un fons d'inversió estatal de Qatar, o el Manchester City, amb una participació majoritària de l'Abu Dhabi United Group. El Barça intenta fer front a aquesta diferència apostant per jugadors de la Masia per estalviar diners en traspassos. El Madrid, sempre més temptat a deixar-se morterades en fitxatges, ara pretén fer un canvi.
Tal com va avançar el mitjà anglès, The Athletic, Florentino Pérez i la seva cúpula rumien presentar a la pròxima Assemblea General de Socis -que hauria de ser a finals de novembre- un canvi en el model de propietat. S'especula amb una mena de divisió de la institució entre la part esportiva i la part de negoci. De manera que els socis continuarien tenint poder. Una opció d'aquest estil, que segueixen clubs alemanys com el Bayern de Múnic, és el model 50+1, en què el club o els seus socis han de controlar almenys el 50%, més, com a mínim, una acció, de la societat que gestiona l’equip. Això implica que pot haver-hi inversors externs, però no poden tenir el control majoritari del club. Aquest model és del gust de Florentino perquè li permetria guanyar molt múscul econòmic, però a banda podria dir que el club continua sent dels socis. Ara bé, com que el Madrid segueix sent dels socis, la proposta l'haurien d'aprovar ells a la pròxima assemblea.
La impossibilitat de fer oposició a Madrid
Un club propietat dels seus socis implica, a banda de les assemblees generals anuals -que serveixen per aprovar els comptes i posar al dia de la situació de l'entitat- haver de fer eleccions per elegir el president del club. I aquí Barça i Madrid es diferencien completament. Per ser precandidat a president del Barça cal tenir dos anys d'antiguitat com a soci, veïnatge civil català i no haver estat vinculat al club, com a jugador, entrenador, tècnic o empleat, en els dos anys anteriors a la convocatòria. Per poder ser candidat cal recollir 2.534 signatures de socis amb dret a vot. Requisits prou senzills que fan que a cada elecció hi hagi una desena de precandidats i tres o quatre candidats.
A Madrid, la pel·lícula és diferent. Després de dimitir el 2006, i tornar a la presidència el 2009, Florentino Pérez va aprovar el 2011 una reforma estatutària que fa gairebé impossible presentar-se com a candidat. Per poder fer-ho, cal tenir vint anys d'antiguitat com a soci i un aval bancari equivalent al 15% del pressupost del club. Una quantitat propera als 140 milions d'euros que ha de ser patrimoni personal o provenir de crèdits de bancs. Això ha fet que des de fa setze anys, Florentino hagi estat elegit quatre vegades sense necessitat de passar per les urnes. L'última vegada, el gener d'enguany, així que Florentino seguirà al capdavant del Reial Madrid, com a mínim fins al 2029, perquè els mandats al club madridista s'allarguen quatre anys.
Desavinences a les competicions
El que sí que comparteixen Barça i Madrid són les competicions que disputen. I com a actors principals, tenen estira-i-arronses amb els dirigents. A la Lliga hi ha un nom que treu de polleguera a ambdós: Javier Tebas. El Barça considera que li fa la vida impossible amb el control econòmic. Portat a la pràctica amb el sarau de les inscripcions dels fitxatges. En l'episodi d'inicis d'any de Dani Olmo i Pau Víctor, Laporta va carregar durament contra el màxim dirigent de la Lliga: "A vegades tinc la sensació que el que no ens poden guanyar al camp ens ho intenten guanyar als despatxos". Però, el president culer, també s'hi posa bé quan Tebas fa moviments que poden ajudar a millorar els comptes. El darrer exemple és el frustrat Vila-real-Barça a Miami, que havia de servir per recuperar els cinc milions de pèrdues provocats pels partits disputats al Johan Cruyff, tal com va explicar Laporta a la darrera assemblea. El mateix Tebas es va entregar públicament al Barça en un missatge a X. "Agraeixo al Barça el compromís i la generositat en formar part del projecte".
Precisament el Madrid va ser un dels clubs més incisius a frenar el partit a Miami. David Álvarez, periodista de El País, especialitzat en el Reial Madrid explica que la relació entre el club i la Lliga és "dolenta". "Sempre que pot, Tebas critica Florentino i el Madrid". Álvarez assegura que l'enemistat és "pública" i hi ha desenes d'exemples. "El Madrid està en contra del CVC, el repartiment dels drets televisius, o el partit de Miami, a més, no deixa entrar les televisions a l'estadi per gravar la prèvia del partit o als vestuaris. En general, està sempre en desacord".
Barça i Madrid sí que van trobar un punt d'acord en el projecte de la Superlliga. Florentino i Laporta van ser dos dels impulsors d'una competició europea que es presentava com una alternativa a la Lliga i la Champions, motiu pel qual es van posar als dirigents d'ambdues competicions en contra. Això va ser el 2021, i fa mesos que el Barça se'n comença a desvincular. Laporta està interessat a mantenir una bona relació amb la UEFA -per afavorir la gestió del retorn al Camp Nou- i pretén ajudar a fer que l'organització europea arribi a un acord amb la Superlliga. Més tossut és Florentino, que entre tanta batussa amb Tebas, es manté com un dels únics defensors de la competició alternativa. La millor prova és que Bernd Reichard, CEO de la Superlliga, era a la llotja del Bernabéu en el partit del passat dimecres. Avui hi serà Laporta, que manté una relació cordial amb Florentino, tot i tenir gestions de club tan diferents.
