Els sindicats educatius estan convençuts d'haver executat una jornada de vaga "històrica" en què no només s'ha mobilitzat el múscul habitual de les reivindicacions laborals, sinó que la professió en conjunt -també aquells treballadors que no estan acostumats a sortir al carrer- s'ha fet seva la pressió al Govern. Les seves xifres parlen d'un seguiment de la vaga de més del 80%, i de problemes per poder sostenir els serveis mínims decretats per l'administració. En aquest sentit, les dades de la Generalitat a les 18h de la tarda apunten que, amb la informació del 39% de centres del país, s'ha detectat un 41% de seguiment de la vaga, un dels registres més notoris que es recorden.
Desenes de milers de persones s'han mobilitzat des del centre de Barcelona fins a la seu de la conselleria d'Educació i Formació Professional, a la Via Augusta, mentre altres ciutats han viscut també protestes destacades o accions de boicot a la carretera. I ara què? Una de les jornades de protesta educativa més contundents de les últimes dècades deixa ara la pilota a la teulada de la Generalitat, que si no mou peça ràpidament, veurà créixer el problema a les aules.
La força per aturar les classes d'arreu del país i mobilitzar-se a peu de carrer ja s'ha demostrat que ara hi és, després d'altres cicles de mobilitzacions amb menys consens. Els canvis que reclamen s'han condensat, sobretot, en una triple entesa col·lectiva: la millora de sou, la reducció de les ràtios d'alumnes per classe i menys burocràcia. Si l'executiu català no fa una proposta suficient en aquests àmbits, a parer dels sindicats, el desafiament es mantindrà. Ja s'ha promès una nova vaga educativa la setmana del 16 al 20 de març si en aquell moment no s'ha plantejat cap solució. Mirant més enllà, la portaveu del sindicat majoritari, Iolanda Segura, ha insistit que "si no hi ha un acord d'aquí a final de curs, aquest curs no acabarà amb normalitat".
La data clau al calendari de la Generalitat: 19 de febrer
Al parer dels sindicats, l'actual conselleria, en mans d'Esther Niubó (PSC), es caracteritza per les bones paraules i per l'absència de mesures concretes que donin seguiment al to cordial. Ara, aquesta equació s'ha fet insostenible. La comunicat educativa ha evidenciat un nou grau d'indignació i l'acció sindical manté un to exigent. Tanmateix, haurà d'esperar uns dies més per veure quins són els efectes reals de la seva pressió.
De moment, l'executiu català ha plantejat algunes pistes. Té una proposta de millora salarial que té a veure amb la part del complement autònomic que reclamen els mestres i professors -una altra part del seu sou depèn de l'Estat- i també hi ha avenços en les altres dues carpetes prioritàries. Tanmateix, la concreció la reserva per al dijous 19 de febrer, quan hi ha convocada una mesa sectorial amb presència dels sindicats.
"Presentarem la proposta que hem estat treballant l'equip del Departament d'Educació i Formació Professional conjuntament amb el Departament d'Economia i Funció pública, és una proposta que intenta abordar el conjunt de les demandes que ens estan formulant el conjunt de les plataformes sindicals", ha apuntat aquest dimecres el secretari de Millora Educativa, Ignasi Giménez Renom. S'ha referit explícitament a noves condicions tant pel que fa al nombre d'alumnes per classe -les ràtios- com a la "desburocratització del sistema educatiu". De la mateixa manera, també ha mencionat noves eines per a "l'escola inclusiva".
Peticions de comprensió amb els canvis econòmics
Sigui com sigui, les paraules de Giménez Renom han desprès també una certa cautela. Després que els sindicats reclamin que s'augmenti el complement econòmic que correspon a la Generalitat, que no es toca a Catalunya des del 2001, el mateix representant de la conselleria ha demanat comprensió amb la mesura que el Govern acabi posant sobre la taula. "No resoldrem 20 anys sense haver tocat el complement econòmic d'un dia per l'altre", ha advertit. Ara bé, també ha reivindicat que "per primera vegada" en dues dècades es proposarà "abordar un increment" i es començarà a avançar en aquest sentit. El debat que s'obrirà els pròxims dies serà fins a quin punt l'esforç de l'administració convenç els mestres i professors. De moment, el secretari de Millora Educativa demana comprensió: "El professorat del nostre sistema educatiu representa el 54% del conjunt de treballadors públics que té la Generalitat de Catalunya. Per tant, això té un impacte més que rellevant sobre les arques públiques".
En una reunió amb un toc espontani, aquest mateix dimecres s'han trobat un representant de cada sindicat i la cúpula de la conselleria, després de la mobilització barcelonina. Els representants del personal educatiu n'han sortit decebuts, insistien en la manca de propostes concretes. Els responsables del Departament d'Educació i Formació Professional demanen temps mort fins a la setmana vinent. En vuit dies -si no abans- hi haurà un nou capítol.
