"Al meu institut som 48 membres al claustre. Tothom diu que farà vaga. Encara no sé com cobrirem els serveis mínims". La frase, pronunciada per un professor d'un centre de secundària de Barcelona en conversa amb Nació, engreixa el presagi que sindicats, entitats i treballadors fa dies que fan córrer. Prometen que la convocatòria de vaga educativa d'aquest dimecres 11 de febrer és diferent. Asseguren que no tindrà un seguiment moderat, com ha passat en anteriors convocatòries els darrers anys. I expliquen que hi ha uns motius contundents -i uns preparatius que encara no poden pronunciar en veu alta- que ho garanteixen. Així, a poques hores que els vaticinis passin el filtre de la realitat, diverses fonts detallen a Nació els ingredients d'una vaga que promet accions destacades i es presenta com la possible obertura d'un nou cicle de mobilitzacions.
La convocatòria crida a mestres, professors, personal laboral i de lleure a l'aturada total aquest dimecres. Amb uns serveis mínims encara en disputa, després que s'hagin considerat excessius ja que arriben el 50% en diversos casos, la realitat és que la mobilització convocada pels sindicats Ustec, Professors de Secundària, CCOO, CGT i UGT s'iniciarà amb protestes ja tangibles unes hores abans. Aquesta mateixa tarda s'han iniciat tancades a centres d'arreu de Catalunya i aquest dimecres hi haurà accions diverses amb intenció de causar afectacions importants al territori.
Els motius de la pressió laboral aquesta vegada tenen un punt de conjura perquè concentren debats especialment conciliadors, a diferència d'altres crides anteriors. Es reclama un millor salari, una baixada de les ràtios d'alumnes per classe i una reducció de la burocràcia que han d'assumir els professionals en el seu dia a dia. "Hi ha una situació objectiva del poder adquisitiu de la professió educativa. S'ha anat degradant de manera molt accentuada els darrers 15 anys, per la inflació i pel preu de l'habitatge. A Catalunya estem a la cua del nivell retributiu, si es té en compte el cost de la vida. Un docent cada vegada té més difícil llogar un pis", exposa Andreu Mumbrú, coordinador d'acció sindical d'Ustec, el sindicat majoritari.
El mateix representant de la pressió per les condicions laborals i la reducció de la saturació a les aules concreta l'excepcionalitat que atribueix a aquesta convocatòria. "A diferència de cicles anteriors de mobilització, aquest no és tan reactiu com construït. El cicle contra la LEC va ser la reacció a un canvi, o les protestes amb la conselleria d'ERC, per l’actitud de Cambray i les imposicions. Des que va acabar el cicle anterior, marcat per les peticions d'estabilització dels interins i la reversió de les retallades, vam pensar que havíem de fer alguna cosa nova. I fa un any i mig que estem preparant això. S'ha anat construint pas a pas. Primer vam fer 14.000 enquestes amb 80 preguntes, i més d'11.000 persones les van respondre totes. I també vam buscar les reivindicacions més transversals i compartides, amb més de 6.000 entrevistes a centres de treball del sector educatiu", explica Mumbrú. D'allò va sortir el que ve ara, una protesta educativa de país que si no troba una resposta efectiva per part de la Generalitat, ja preveu noves jornades de vaga al març.
Professors, lleure i entitats, a l'una
Professors contactats per aquest diari detallen que entre companys que anteriorment no havien estat especialment mobilitzats les qüestions del sou o les ràtios són dos fronts que ara els han activat amb força. Pau Roig, docent des de fa 15 anys i actual membre de la plantilla de l'institut Salvador Vilaseca, a Reus, explica com les actuals condicions fan que "molts companys pensen que l'ofici no està fens ben pagat i que es pot millorar l'atenció a l'alumne si les aules estiguessin menys sobrecarregades". En el mateix sentit, planteja que les ràtios de 30 alumnes per classe a instituts amb un mínim de tres línies per curs a l'ESO fan que no es pugui atendre bé la diversitat, especialment si hi ha alumnes amb necessitats especials, però al batxillerat també provoca disfuncions: "De sobte has de corregir 90 exàmens d'història de la filosofia de cop, que són molt extensos, de cop. Aquells dies et desborda la feina".
Però no tot és la docència. Altres perfils professionals també han estat convocats a fer un pas endavant, com els treballadors de suport educatiu, els integradors, els fisioterapeutes, els d'acollida, els d'extraescolars o els de menjador. En aquest sentit, Laura Gener, treballadora del lleure i membre de la Federació d'Ensenyament de la CGT, apunta que els motius per implicar-se a la vaga d'aquest 11-F són que "les escoles són un engranatge i el que passa a una part de les feines afecta la resta". "Si tenim uns docents que tenen menys burocracia, per exemple, significa que tindran més temps per poder fer els relleus de l’espai migdia i per poder treballar mes en equip. Això entre lleure i docents, i amb les vetlladores. Perquè com no ens paguen les hores per coordinar-nos, ho fem entre passadissos, o hem d’entrar abans o després, i això d’anar estressades o amb l’aigua al coll en algun moment s'ha d'acabar", apunta Gener.
Fins i tot des de l'àmbit no sindical, des d'entitats que es fixen en el model educatiu, reconeixen que l'actual situació recull un profund malestar que lliga amb un clima de protesta a les escoles i instituts del país. "Està claríssim, i ens ha arribat per moltes fonts, que això tindrà un seguiment molt alt. I està molt bé, hem de tonar al carrer a dir les coses com són, perquè existeix un desgast acumulat", planteja Mar Hurtado, presidenta del col·lectiu Rosa Sensat, associació especialitzada a treballar per la qualitat de l'ensenyament. En aquest cas, per "complementar" les peticions laborals, Hurtado planteja que seria interessant que les reduccions de les ràtios d'alumnes per classe servissin també per rebaixar el pes de "les classes magistrals" i augmentar la presència "d'altres metodologies". O que el temps alliberat de la burocràcia es destinés a "més trobades d'equip", i no només alliberament individual dels docents.
Una línia vermella i un Govern implicat a mitges
Mentrestant, el Govern assegura que té una proposta de millora del complement específic del sou per presentar als sindicats, però que la seva materialització depèn del fet d'aconseguir tenir pressupostos a la Generalitat. Aquesta maniobra de pressió política de l'executiu de Salvador Illa, però, no satisfà els espais de reivindicació laboral, que consideren que després de més d'un any i mig de mandat encara no hi ha hagut cap proposta sòlida per part de la conselleria. "S'escuden en la manca de pressupost, però això hi és sempre. Això se supera amb nous mecanismes i amb una majoria parlamentària que saben que tenen", insisteix Mumbrú.
Malgrat això, el representant de la Ustec remarca que la millora retributiva és una "línia vermella" però que no és suficient: si no hi ha avenços en les altres dues matèries, ràtios i exigències burocràtiques, no es frenaran les mobilitzacions.
