L’atac desfermat pels Estats Units i Israel contra el règim iranià ha incendiat la regió. L’operació ha suposat l’assassinat del guia suprem xiïta, Ali Khamenei, i alts dignataris i comandants militars, mentre el president nord-americà, Donald Trump, i el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, han fet crides a la població iraniana, molt castigada per la repressió, per aixecar-se i derrocar el règim. De moment, però, la població civil del país ja ha patit centenars de víctimes mortals pels bombardejos aeris, incloses prop de 200 nenes d’un grup escolar al sud d’aquest país de gairebé 90 milions de persones. Què se’n pot esperar d’aquesta guerra i com ens pot afectar? Ho responen els experts.
Un dels grans experts en economia internacional és el doctor Joan Tugores, catedràtic de Ciències Econòmiques i exrector de la Universitat de Barcelona (UB). "A curt termini, el que més ens impactarà és el bloqueig de l’estret d’Ormuz, per on passa una part sensible del tràfic petrolier, aproximadament el 20% del gas i el petroli del món", remarca. En aquests moments, el tràfic s’ha desplomat, però la primera incògnita que tenim és saber si estem davant una crisi puntual, que no s’allalrgui, o si es cronifica, amb l’impacte que això suposaria. De moment, l'Ibex ha baixat més d'un 2% aquest dilluns.
Joan Tugores: "La UE patirà més que els Estats Units"
Per a Tugores, s’acumulen les preguntes sense resposta: "Si el conflicte es generalitza, impactarà de ple en el preu del petroli. Però això encara no ho sabem, com tampoc quina serà en aquest cas la resposta de l’Aràbia Saudita, els Emirats, Qatar i la resta de productors. Estaran disposats a augmentar la productivitat per moderar l’increment de preus? I Rússia, que és el principal país de l’anomenada OPEP+?". El catedràtic assenyala, amb tot, que la major part del petroli que passa per Ormuz va a la Xina, i assegura que l’impacte serà molt irregular i menor en el cas dels Estats Units: "Els nord-americans, ara amb més accés al petroli veneçolà, ja són autosuficients des de fa anys i si la crisi s’allarga encara podran vendre més gas natural a Europa".
Per Tugores, les campanes tornen a tocar per la UE: "Aquest conflicte subratllarà l’assimetria entre els Estats Units i Europa, és l’enèsim avís perquè els països europeus afrontin la dependència energètica i avancin de debò, discursos a banda, la seva autonomia". Considera que Espanya ho té millor que altres països europeus: "Disposa de plantes preparades per regasificar el gas natural que arriba, però possiblement es replantejarà el tema de les relacions, sempre amb alt-i-baixos, amb el nord d’Àfrica i, en especial, amb Algèria". Tugores considera que ja s’ha acabat el temps de les bones paraules sobre la no dependència de les energies fòssils: "En aquest tema no es va al ritme desitjable".
Antoni Segura: "No hi ha una política europea"
Per Antoni Segura, catedràtic d’Història Contemporània de la UB i col·laborador de Nació, la crisi certifica la "defunció" de les institucions internacionals sorgides de la II Guerra Mundial i escenifica de nou la incapacitat política de la UE: "No hi ha una política europea i la crisi mostra el profund trencament dins de la Unió, amb el Regne Unit, Alemanya i França ara disposades a atacar l’Iran". Segura, com Tugores, considera que la UE s’ha de posar les piles i avançar en el camí que ha iniciat amb acords amb l’Índia i el Mercosur, que exigeixen també atendre les reivindicacions de la pagesia.
Des d’una mirada geopolítica, Segura creu que Trump s’ha posat en un fangar. "L’Orient Mitjà no és Caracas i sempre que els nord-americans s’hi han ficat han sortit malament. El règim xiïta és execrable i criminal, però això no implica aplaudir una guerra il·legal", radiografia. Apunta a l’obsessió de Trump contra la Xina, que obté a través d’Ormuz petroli iranià. I creu que l’Iran pot col·lapsar, però difícilment a curt termini, ja que disposa d’una reserva de míssils sota terra.
Una analista que segueix molt de prop la crisi és la politòloga Anahita Nassir. Filla de pare iranià i mare catalana, la família va abandonar el país en els primers anys de la revolució khomeinista, a inicis dels 80. Després de veure amb bons ulls la caiguda del sha, van veure com el que venia no era el que esperaven: "El meu pare no va voler que creixés en un règim com aquell. Primer vam anar a Itàlia i des del 1989 a Catalunya", explica. Nassir és experta en Relacions Internacionals per la UAB i coordina a Barcelona les tasques de la Fundació IBO, que treballa en projectes d’ajut al desenvolupament.
La primera incògnita: la cohesió del règim
Nassir pronuncia la mateixa paraula que tots els analistes quan se li pregunta pels efectes d’aquesta guerra en l’entorn europeu més proper: "Ormuz. En aquests moments, l’estret pateix un bloqueig gairebé total, fet que impactarà en el tràfic mundial del petroli i el gas". La primera de les incògnites a revelar, segons ella, és la cohesió del règim iranià: "Ali Khamenei era el guia, però alhora un àrbitre entre les diverses faccions. De moment, resta dempeus l’estructura administrativa mentre s'elegeix un nou guia suprem, que ha de sorgir de l’Assemblea d’Experts, formada per 88 persones", apunta.
"No és el preu del petroli només el que es veurà afectat. També són els costos de transport si Ormuz queda tancat molt de temps", explica la politòloga catalanoiraniana. Nassir no es vol fer moltes il·lusions, però confia en un canvi de règim a mig termini: "Això convertirà l’Iran en un gran mercat. És un país amb moltes possibilitats, un gresol de cultures meravellós". El pas del temps determinarà què passarà en un conflicte que sacseja el món sencer.
