La reunió de la comissió de seguiment del Pacte Nacional per la Llengua d'ahir va acabar amb una bona notícia i una mala constatació. El motiu d'alegria és que el Govern va anunciar que esmenarà el reglament del govern espanyol que desplega la regularització extraordinària d'immigrants per garantir que en les renovacions del permís d'estrangeria s'hagi d'acreditar el coneixement del català o l'interès per fer-ho a través de cursos. En tot cas, l'administració pròpia serà la que podrà decidir com i què s'ha d'acreditar. Veurem ara com s'articula.

[Si vols rebre El Despertador i no hi estàs subscrit, fes-ho aquí i el rebràs cada matí]

La mala notícia és que a l'executiu espanyol se l'hagi d'esmenar. Si no hi hagués un conseller persistent com Francesc Xavier Vila i uns socis de Pedro Sánchez, tant a Catalunya com a Madrid, que pressionessin per la llengua, és improbable que el reglament de regularitzacions acabés contemplant la necessitat de conèixer llengües oficials diferents del castellà. I tampoc es podria parlar català al Congrés i al Senat o es lluitaria la seva oficialitat a la UE. És trist constatar la deixadesa del PSOE en aquest tema (pitjor encara és l'animadversió del PP) perquè polititza la llengua. En aquest tema només hi posen ambició els independentistes. No hauria de ser així, però fa que la seva presència i incidència tingui més valor.

Cal esperar que l'anunci del Govern estigui pactat i que sigui assumit sense problemes per l'executiu espanyol, que sovint és refractari a complir o desplegar els acords. Plantejar requisits lingüístics per renovar permisos era un dels reclams del traspàs de la gestió de les competències d'immigració pactades entre el PSOE i Junts que està pendent de tramitació al Congrés. L'assumpte de projectar el català com a eina d'arrelament i integració va al nucli de la preocupació de molts catalans quan s'afronta el debat de la immigració.

El català no ha perdut parlants i molts immigrants que arriben el nostre país l'acaben coneixent i fins i tot usant. El mateix passa amb els seus fills. Però seria enganyar-se no assumir que les persones que arriben de fora, que són les que expliquen el nostre creixement demogràfic el darrer quart de segle, sovint no tenen necessitat d'usar-lo. Per això baixa el seu ús social.

És evident que quan algú ve a Catalunya a treballar, sobretot si ho fa per feines en remot o d'altíssim nivell o per fer les més mal pagades del mercat laboral, no té la necessitat de saber català i tampoc l'obligació. I, lògicament, no ho té com a prioritat si ningú li ho exigeix. A Catalunya es pot viure només en castellà perquè la llengua legalment preeminent -la justícia ens ho recorda cada cop que retalla el règim lingüístic de l'escola- és la de l'Estat. Però és responsabilitat dels parlants i de les administracions convertir la llengua pròpia del país en inevitable per aquells que s'hi volen establir. També entre els funcionaris de l'Estat, com ara jutges o policies, oi?

Avui no et perdis

• Rufián dibuixa el pla de conjura de l'esquerra: «No podem competir 14 partits iguals»; per Lluís Girona Boffi.
• Opinió: Esquerra Nacional; per Josep-Lluís Carod-Rovira.
• Un pla de xoc contra el sensellarisme amb 30 milions d'euros: nou acord Illa-Comuns; per David Cobo.
• Crònica: Dol a Manlleu per la mort de cinc joves: «Estem molt tristos»; per Irene Giménez Vinyet.
• La borrasca Pedro ja és aquí: com afectarà Catalunya?; per Arnau Urgell Vidal.

El passadís

La gala dels 20 anys del Polònia al Teatre Victòria que es va gravar dilluns i s'emet aquesta nit a TV3 va ser tot un èxit. Cap programa de la televisió a Catalunya aconsegueix reunir tantes personalitats sota un mateix paraigua i amb un element unificador: el somriure. L'esdeveniment es podrà veure dijous en prime time a TV3, però el que no podran veure els espectadors són les converses informals a les portes del teatre, on es va reunir la plana major de la política i la comunicació. Es van produir imatges singulars, com la gran representació de Junts (Jordi Turull, Mònica Sales, Míriam Nogueras i el president del Parlament, Josep Rull) fent-se una foto al photocall com un grup d'amics que va a veure un monòleg.

Diversos presentadors del Telenotícies van petar la xerrada al vestíbul entre ells, comentant imitacions (o fins i tot quotes de pantalla d'audiències) i també l'expedient a Xavi Valls per les crítiques públiques a un altre programa. Qui va passar més desapercebuda va ser Sílvia Orriols, que va respondre a les preguntes a la catifa vermella, però no va participar pràcticament de les converses. L'absència més sensible va ser Pep Guardiola, un clàssic del programa i, sobretot, del seu germà petit, el Crackòvia. Caldrà esperar als 25 anys.

Vist i llegit

L'analista i exdirigent del PP José María Lassalle ha publicat a El País un article que vol ser un advertiment sobre la deriva d'extrema crispació de la política espanyola. A partir d'un vers del poeta peruà César Vallejo, "Cuida-te'n, Espanya, de la teva pròpia Espanya!", assegura que el fort malestar social es veu incrementat per la irresponsabilitat dels dos grans partits, el PSOE i el PP, que s'han deixat dur per una espiral d'"intolerància" que ha fet forat a la societat i que augura, segons ell, un esclat "electoral i social".

Opina també que l'actitud de la classe política és "la pitjor estratègia de país en un món on la Xina i els Estats Units es disputen qui exercirà l'hegemonia d'aquí a dues dècades". Lassalle, que va ser secretari d'estat de Cultura amb Mariano Rajoy i estava alineat amb la vicepresidenta Sáenz de Santamaría -i va estar casat amb Meritxell Batet-, és de les poques veus del centredreta que fa un discurs crític amb la radicalització del PP que l'encamina als acords amb els ultradretans de Vox.

La cançó

Les ruptures són doloroses i, a vegades, preparar-les és tota una litúrgia. D'això va Avui hem quedat a les quatre, l'última cançó de La Ludwig Band, amb una clara inspiració del seu productor Pau Vallvé. No és gens clar que els socialistes i ERC siguin aquí (menys encara els Comuns) i l'anunciat trencament de Junts amb el PSOE no s'ha consumat. Però per si tot es torça, el tema escrit per Quim Carandell els pot ajudar. Que tingueu un bon final de setmana!

[Si t'ha interessat El Despertador i no hi estàs subscrit, fes-ho aquí i el rebràs cada matí]