El Govern pressiona Pedro Sánchez perquè la regularització extraordinària de migrants vagi vinculada al coneixement de la llengua catalana. L'executiu català ha acordat aquest dimecres presentar una esmena a aquest decret pactat entre el govern espanyol i Podem per fer que els migrants regularitzats hagin d'acreditar el coneixement de la llengua en la primera renovació del permís de residència. La proposta estableix que les persones regularitzades disposaran d’un any, fins a la primera renovació del permís de residència, perquè s'iniciïn en l’aprenentatge de les llengües oficials de les diferents comunitats autònomes.
La iniciativa preveu que cada comunitat autònoma pugui determinar com articula i acredita els coneixements lingüístics en el seu àmbit competencial. L’objectiu, segons el Departament de Política Lingüística, és reforçar la integració lingüística com a eina de cohesió social i consolidar el català com a llengua d’inclusió i de participació plena. En el cas de Catalunya, la mateixa Conselleria s’integrarà als mecanismes de seguiment de la regularització per garantir una oferta adequada de cursos i materials d’aprenentatge de llengua.
La decisió s'ha acordat en la reunió de seguiment del primer semestre del Pacte Nacional per la Llengua, i que ha comptat amb la presència de la Generalitat i dels partits i les principals entitats signants de l’acord. Ha estat encapçalada pel conseller de Política Lingüística, Francesc Xavier Vila i la directora general d'Accés al Coneixement i Impuls de l'Ús del Català, Vanessa Bretxa. A banda de l’anunci sobre els nouvinguts, durant la reunió de seguiment, el Govern ha detallat que 71 mesures ja han estat completades i 124 més estan en procés d’execució.
Uns 150.000 migrants regularitzats a Catalunya
Uns 150.000 migrants que actualment viuen a Catalunya podrien acollir-se a la regularització extraordinària que el govern espanyol ha anunciat recentment, després que una iniciativa ciutadana amb 700.000 signatures introduís la proposta al debat polític. Per aconseguir-ho, els interessats primer hauran de salvar alguns tràmits administratius, com demostrar que viuen a l'estat espanyol des de fa més de cinc mesos o certificar que no tenen antecedents penals. Però després, per consolidar-ho, seran claus les oportunitats laborals que trobin. Si un any després d'obtenir el permís de residència i treball els migrants regularitzats no tenen un contracte de feina vigent, tornaran a la casella de sortida.
La Generalitat, més enllà d'introduir aquest requisit lingüístic vinculat al permís de residència, assegura que vol col·laborar activament en els processos d'estrangeria i fins i tot obre la porta a fer contractacions de nou personal per facilitar-ho. Mentre encara s'han de resoldre els últims detalls de la normativa estatal que facilitarà la regularització extraordinària, que encara no està enllestida, la idea de l'Estat és que les entitats socials -des de les més reconegudes, com Càritas o Creu Roja, fins a les més petites que conformen el tercer sector social- quedin habilitades d'alguna manera per ajudar en la tramitació dels expedients. La concreció, però, encara no apareix.
