Una de les decisions destacades del govern de Pedro Sánchez (PSOE-Sumar) durant aquesta legislatura serà la regularització extraordinària que traurà de la clandestinitat al voltant de 500.000 persones migrants. La idea, que havia quedat anestesiada per les posicions de la dreta al Congrés dels Diputats, irromprà a través d'un mecanisme que esquivarà la votació parlamentària. Tanmateix, el govern espanyol ja ha donat pistes de com pensa executar-la i les entitats socials han abraçat un anunci que fins i tot supera expectatives prèvies. Ara, Nació analitza tres claus d'una iniciativa que pot comportar que mig milió de residents a l'Estat guanyin drets i deixin de tenir a sobre l'amenaça d'una possible expulsió del territori espanyol.
Una mesura amb missatge internacional (i algun risc)
Un dels elements que ha irromput amb més força ha estat la manera d'anunciar la mesura, un fet que ha tingut, en gran part, Podem com a protagonista. Malgrat que la mesura s'aprova en el Consell de Ministres i no necessita cap suport parlamentari afegit, l'executiu ha permès que la força liderada per Ione Belarra capitlitzi també part del mèrit d'aquest moviment, ja que ho havien prioritzat com a front polític i ha facilitat que ara el partit morat s'obri a negociar el traspàs de competències en migració que havia quedat bloquejat. De fons, però, cal recordar que la mesura és molt similar al que reclamava la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) que va arribar al Congrés gràcies a la recollida de 700.000 signatures, després d'una campanya de la plataforma Regularització Ja!, impulsada per col·lectius de migrants. Aquell text, malgrat sumar molts de suports ciutadans, ara feia mesos que havia entrat a un calaix. La distància del PP, Junts o el PNB l'havia fet embarrancar.
La manca de majories fa que el govern de PSOE i Sumar ho tramiti com a reial decret, per la via de la modificació del reglament d'estrangeria. Aquest gest, a més, tindrà diverses implicacions. Una és la seva lectura política. "Tindrà molta transcendència a nivell internacional, i més concretament europeu, en un context que predomina una visió contrària en temes migratoris. Països com Itàlia o Portugal ho van fer recentment també, però en el moment de la pandèmia, amb un relat més específic. Això, ara, suposa una aposta molt explícita i ferma per prioritzar una perspectiva de drets", apunta Sonia Parella, directora del centre CER de Migracions de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).
La via escollida, però, també comporta riscos. El Tribunal Constitucional (TC) es podria pronunciar en el futur de manera contrària a la iniciativa del govern espanyol. I això deixaria dues possibibilitats. "El TC pot anul·lar el reial decret i considerar que les persones que s'han regularitzat no haurien de tenir aquest benefici perquè la norma era il·legal, o bé, la que jo crec que és més raonable, impedís la regularització d'aquestes persones amb una sentència en què s'impugnés i s'anul·lés aquest reial decret, però mantingués la residència de les persones que la van obtenir per aquesta via", estableix l'advocat expert en drets humans Xavier Muñoz Soriano. Aquesta última possibilitat "és la hipòtesi més plausible", remarca el jurista.
Un calendari ràpid i una administració que s'hauria de reforçar
Malgrat encara quedi pendent veure el text definitiu, les condicions plantejades són clares i especialment garantistes per als migrants: se'n beneficiaran totes les persones que residissin a l'estat espanyol abans del 31 de desembre de 2025 i puguin demostrar que hi vivien des d'almenys cinc mesos abans. "És una manera gairebé de posar el comptador a zero", emfatitza Parella.
Una de les grans preguntes era quin seria el calendari, però també l'ha resolt ràpidament la ministra d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions, Elma Saiz, que ha remarcat que les sol·licituds es podran fer entre mitjans d'abril i el 30 de juny. Això ho fa gairebé imminent, però deixa espai per a què l'adminsitració dissenyi el pla per assumir centenars de milers de tràmits nous. "Evidentment, s'hauran de dotar de mitjans les administracions d'estrangeria, perquè actualment ja estan en una situació de col·lapse", apunta Muñoz Soriano, també assessor de Gerardo Pisarello (Sumar) al Congrés dels Diputats. Tanmateix, puntualitza que aquest reforç no hauria de suposar un gran desafiament adminstratiu: "Es poden aportar contingents de treballadors per a matèries específiques en un moment donat, són tramitadors, no són funcionaris amb complexitats afegides". La directora del Centre de Migracions CER de la UAB hi coincideix: "Els tempos fan pensar que caldra destinar recursos perquè sigui operatiu complir amb els terminis". Per fer-ho, però, recorda que l'estat espanyol ja té experiència en regularitzacions extraordinàries, que es van executar tant amb governs liderats pel PSOE com pel PP, en el passat.
Per demostrar que vivien al territori espanyol des de fa més de cinc mesos, els sol·licitants podran aportar des de documents del padró fins a factures de la llum o altres proves. De fet, Victoria Columba, una de les implicades en el col·lectiu Regularització Ja!, afegeix que també es tindrà en compte "la vinculació a una entitat social". Així, els pròxims mesos els agents del tercer sector social també s'activaran per ajudar, en clau documental, a la població migrant. De la mateixa manera, Columba puntualitza que la part més rellevant del procés és l'admissió a tràmit de la sol·licitud. "Per sort, això serà ràpid, i amb això ja es permet que la persona pugui treballar en quinze dies, el que farà que les empreses també fer contractacions ràpidament. I després el procés, si l'administració trigués molt, entraria en joc el silenci administratiu positiu", remata l'activista.
Millora de drets, però no per incidir a eleccions espanyoles
L'impacte principal de la norma és indiscutible: unes 500.000 persones deixaran de tenir menys drets que la resta de la ciutadania. No tenir papers implica no tenir permís de residència ni de treball, i viure sota el risc que la Policia Nacional espanyola pugui detenir-aquestes persones, tramitar un expedient d'expulsió del territori i, fins i tot, tancar-les a un Centre d'Internament d'Estrangers (CIE). Però a banda d'això, també hi haurà altres conseqüències, remarca Sonia Parella: "A nivell estatal, hi haurà altres beneficis, ja que farà que l'economia submergida pugui emergir i hi haurà més persones contractables".
Alhora, mentre que les persones en situació irregular no poden votar a cap elecció, els que aconsegueixin el permís de residència i treball també guanyaran el dret al sufragi a les eleccions municipals, però només en el cas que siguin nacionals d'algun dels països amb els quals Espanya té conveni de reciprocitat: Bolívia, Cap Verd, Xile, Colòmbia, Corea, Equador, Islàndia, Noruega, Nova Zelanda, Paraguai, Perú, Regne Unit i Trinidad i Tobago.
Ara bé, al contrari del que agitadors d'ultradreta com Vito Quiles ja han estès a les xarxes socials, que denunciaven que era una maniobra per aconseguits vots massius a Pedro Sánchez, aquesta regularització extraordinària no tindrà cap efecte a les pròximes eleccions espanyoles: per votar als comicis estatals cal tenir la nacionalitat, una condició administrativa molt diferent, que pot requerir fins a 10 anys de residència legal a l'Estat.
