El mes de març era el primer de l’any en el calendari romà antic, quan l’any només en tenia deu, fins que van afegir-hi gener i febrer. És un mes dedicat a Mart, el déu romà de la guerra, exactament com el dimarts (dia de Mart) o bé el quart planeta solar, Mart. També és a l’origen de noms com Martí o bé Marçal i, segurament, també del topònim Marçà, al Priorat. El març era el mes en què els romans acostumaven a iniciar el període bèl·lic fins a l’octubre, que ja cessaven les batalles. Cap al 20 o 21 de març és quan comença la primavera a l’hemisferi nord i tot floreix, si bé acostuma a ser un mes ventós com ja recorda la dita: “Mas marçot mata la vella a la vora del foc i a la jove si pot”.
És un dels més de 450 refranys catalans que es refereixen a aquest mes, com ara “boira de març, aigua segura i la mar moguda”, “en el mes de març no et llevis ni un pedaç”, “quan març soleja, abril ploviqueja” o bé l’expressió “ser més variable que el març” en al·lusió als canvis habituals de temps que s’hi solen produir.
La data tradicional més destacada del març és el dia 19 d’aquest mes, dedicat a sant Josep, un nom abans molt generalitzat com recull la dita “Joseps, Joans i ases, n’hi ha per totes les cases”, si bé avui ja quasi no se’n diu ningú entre els nens que neixen. El significat en hebreu és “Déu augmentarà” i d’aquest idioma va passar a la resta. En català disposem de les formes Josep, Josepa/Josefa i Josefina, amb els noms familiars de Pep (Bep a Menorca) i Fina. És un sant estrany, aquest. Fins fa uns segles, només se’n deien jueus i moros, en record del fill de Jacob, no pas del pare de Jesucrist. Hi ha pocs llocs dedicats a sant Josep, ni se’n conserven relíquies, ni se sap on és enterrat i al Nou Testament es pot dir que hi surt de passada. És un sant contraprogramat per reduir l’impacte reivindicatiu del primer de maig, declarat dia de sant Josep Obrer per Pius XII, el 1955. Un sol municipi del país en duu el nom: Sant Josep de sa Talaia, a Eivissa. I és per sant Josep que a València fan les falles.
En aquest mes han tingut lloc fets destacats de la nostra història en tots els àmbits:
- El dia 1, es funda el Club Gimnàstic de Tarragona (1886); el president Companys torna amnistiat per presidir la Generalitat (1936) i el 1940 organitza a França el Consell Nacional de Catalunya; s’inicia la vaga de tramvies a Barcelona contra l’augment de tarifes (1951; apareix a Figueres la revista Canigó (1954); el consell de ministres presidit per Franco confirma la pena de mort per a S. Puig Antich i Heinz Ches (1974); entra en vigor l’Estatut d’Autonomia de les Illes Balears (1983); es crea la Universitat Ramon Llull (1990) i comencen les emissions d’IB3 a les Balears.
- El 3, s’inaugura la línia de tren Girona-Barcelona (1882).
- El 4, neix el Centre Autonomista del Comerç i de la Indústria (CADCI), veritable fàbrica de patriotes (1903).
- El 5, comença la vaga de la Canadenca, referent emblemàtic del moviment obrer català.
- El 6 de març, Primo de Rivera destitueix la Junta del Col·legi d’Advocats de Barcelona per publicar-ne la llista professional en català (1926).
- El 9, tancada de constitució del Sindicat Democràtic d’Estudiants Universitaris de Barcelona als caputxins de Sarrià, acte conegut com la Caputxinada (1966).
- El 10, lliurament al rei Alfons XII del Memorial de Greuges de reivindicació pel tracte que rep Catalunya per l’Estat (1885); constitució, a Reus, del Moviment de Defensa de la Terra (1984).
- El 12, expulsió de l’abat Escarré del país per les seves declaracions a Le Monde (1965).
- El, 13, apareix a Perpinyà la revista Sant Joan i Barres (1961).
- El 14, aprovació en referèndum de la primera constitució d’Andorra.
- El 16, neix la Viquipèdia en llengua catalana.
- El 18, fundació del València Club de Futbol (1919); darrer dia dels terribles bombardejos de Barcelona per l’aviació italiana (1938) i fundació de la Crida a la Solidaritat en Defensa de la Llengua, la Cultuar i la Nació Catalanes (1981).
- La confluència d’Estat Català, Partit Republicà Català, el grup de l’Opinió i tot de grups locals diversos dona lloc al naixement d’Esquerra Republicana de Catalunya, el 19 de març de 1931.
- El 20 de març, es crea la Universitat de Perpinyà (1350); Primo de Rivera dissol la Mancomunitat de Catalunya (1925) i se celebren les primeres eleccions al Parlament de Catalunya des de 1932 (1980) que fan Jordi Pujol president de la Generalitat i Heribert Barrera del Parlament.
- El 21, Jaume I confereix lleis pròpies a València, origen dels Furs valencians (1238).
- El 24, es crea la Biblioteca Arús.
- El 26, pel Tractat d’Almizra, els territoris de Múrcia acabats de conquerir s’adjudiquen a Castella (1244) i Joan Manuel Serrat, que volia cantar en català a Eurovisió, és substituït per Massiel (1968).
- El 27, és executat el general Josep Moragues per les autoritats ocupants, a Barcelona (1715).
- El 28, es col·loca la primera pedra del Camp Nou del F. C. Barcelona (1954). El 30, l’exèrcit franquista entra a la ciutat de València i Alacant és ocupada pels feixistes italians de la divisió Littorio.
- El 31, acaben les sessions de les darreres Corts Catalanes de la Història (1706); es funda l’Orfeó Lleidatà (1861) i la Mancomunitat crea el Servei Meteorològic de Catalunya, dirigit per Eduard Fontserè (1921).
El 2 de març de 1836, Texas va declarar la seva independència de Mèxic i nou anys més tard s’incorporà als Estats Units d’Amèrica del Nord, després d’haver obert la seva primera ambaixada a París. També un 2 de març, Ho Chi Minh va ser nomenat president de Vietnam del Nord (1946) i el Marroc es convertí en estat independent (1956). El 3, pel Tractat de San Stefano, es reconeix la independència de Bulgària, que s’annexiona llavors bona part de Macedònia.
El 6, l’antiga colònia britànica de Costa d’Or es declara independent amb el nom de Ghana (1957). El dia 11, Lituània s’independitza de la URSS. El 12, Mahatma Gandhi comença la Marxa de la Sal, de 300 km, un dels fets rellevants en el combat per la independència de l’Índia i les Illes Maurici es declaren independents de l’Imperi Britànic (1930).
El 13, Mongòlia s’independitza de la Xina (1921) i el 20 ho fa Tunísia de França (1956). El 21, Namíbia esdevé república independent després d’anys d’ocupació sud.africana (1990). El 25, Grècia es declara independent de l’Imperi Otomà en una revolta que durarà mesos i que no es reconeixerà oficialment fins al gener de 1922. I, el 26 de març de 1971, el Pakistan Est declara la seva independència del Pakistan i amb el nom de Bangla Desh es converteix en un nou estat sobirà.
