El febrer ha estat el mes de naixement de personatges destacats del nostre país, com el president de la Generalitat Pau Claris, el primer dia de mes (1586), igual que el metge Jaume Ferran (1851), l’escriptor J. Pous i Pagès (1873), el musicòleg Higini Anglès (1888), el músic i dibuixant Xavier Cugat (1900), l’escriptora Montserrat Abelló (1918), la feminista llibertària Sara Berenguer (1919) i l’activista nacional Aureli Argemí (1936); Jaume I neix a Montpeller un 2 de febrer (1208), com el lingüista Antoni M. Alcover (1862), el pintor i poeta A. Ràfols-Casamada (1923), l’escriptora Rosa Fabregat (1933), l’actor Alfred Lucchetti (1934) i el músic Xesco Boix; el 4, el pintor Francesc Gimeno (1858), el polític i traductor Andreu Nin (1892), el promotor cultural Esteve Albert (1914), el cantant i actor Ovidi Montllor (1942) i la lingüista Carme Junyent (1955); el 5, el músic Ricard Viñes (1875), l’escriptor J. Puig i Ferreter (1882) i el periodista Joaquim Ventalló (1899); el 6, Zoe Rosinach, primera doctora farmacèutica de l’Estat (1894); el 7, el pintor Josep Tapiró, el poeta Camil Geis, l’assassí de Trotski Ramon Mercader (1913), l’escriptora Teresa Jové (1921) i el poeta Miquel Bauçà (1940).
Mn. J. M. Ballarín va venir al món un 8 de febrer (1920), com també el dibuixant Josep Coll (1924); el 9 ho feren l’escriptor Josep Carner (1884), l’empresari i promotor cultural Ermengol Passola (1925), el director coral Manuel Cabero (1926) i el músic Xavier Benguerel (1931); el 10, el polític Josep Pallach (1920) i el sociòleg Salvador Giner (1934); el 12, la líder anarquista Federica Montseny i l’escriptor Robert Saladrigas; el 14, l’espia Joan Pujol Garbo (1914); el 15, la pintora Roser Bru (1923) i, el 16, el pintor Miquel Utrillo (1862) i el bisbe Pere Casaldàliga (1928); el 17, el periodista Xavier Vinader (1947); el 18, el dibuixant Xavier Nogués (1873) i el sindicalista Joan Peiró (1887); el 19, el lingüista Pere Labèrnia (1802) i el músic Felip Pedrell (1841); el 20, el filòleg Pompeu Fabra (1868); el 23, l’escriptor Alfons Maseras (1884); el 25, el pintor i escriptor Santiago Rusiñol (1861), el matemàtic Nadal Batle (1945) i l’arquitecte Enric Miralles (1955); el 26, el científic Francesc Aragó (1787) i el folklorista Aureli Capmany (1868); el 27, el pintor Joaquim Sorolla (1863) i l’empresari P. Duran Farell (1921); el 28, l’arpista Clotilde Cerdà ((1861) i, el 29, l’escriptor J. M. Folch i Torres (1880) i el polític Carles Pi i Sunyer (1868).
El primer de febrer van morir el periodista i crític literari Domènec Guansé (1978), l’humorista gràfic Jaume Perich (1995), el ninotaire Josep M. Madorell (2004), el psiquiatre i cantant Delfí Abella (2007) i l’escriptor Pere Verdaguer (2017); el 2, l’escriptor J. Puig i Ferreter (1956) i, el 3, el lingüista Eudald Solà (2001); el 4, l’historiador Fèlix Cucurull (1996), l’actor Joan Capri (2000) i el poeta Francesc Garriga (2015); el 5 de febrer l’anarquista Teresa Mañé (1939) i l’escriptor Josep M. Espinàs (2023); el 6, el pintor i escriptor Marià Vayreda (1903), l’escriptora Maria Oleart (1996) i el pintor Antoni Tàpies (2012); el 7, el bisbe J. Torras i Bages (1916) i, el 8, el científic Alfred Giner Sorolla (2005); el 9, Miquel Batllori, historiador (2003), Carlota Soldevila, actriu (2005) i Aina Moll, lingüista (2019); el poeta Miquel Bauçà (2005) i l’escriptora M. Antònia Oliver (2006) van morir un 10 de febrer; l’advocat Amadeu Hurtado (1950) i el pintor Manuel Viusà (1998) van fer-ho l’11 del mateix mes; el 12 moriren els escriptors Joan Ramis (1819) i Teresa d’Arenys (2004); el 13, el científic F. Salvà i Campillo (1828), el 14, l’historiador N. Feliu de la Penya (1712) i l’economista Muriel Casals (2016); el 15, el pedagog Baldiri Reixach (1781), l’escriptor R. d’Amat i de Cortada (1819), el cantant i poeta Guillem d’Efak (1995) i la mezzosoprano Anna Ricci (2001).
- Alcover, Fabra, Junyent i Nin, nascuts el febrer.
- Viquipèdia
El psiquiatre Emili Mira va morir el 16 febrer (1964), com també l’escriptora M. Teresa Vernet (1974), el químic Enric Casassas (2000), el cuiner Santi Santamaria (2011), el cantant Jordi Barre (2011) i el poeta i arquitecte Joan Margarit; el 17, Clementina Arderiu, poeta (1976), el 18, F. de B. Moll, filòleg (1991) i el 21, el pintor Isidre Nonell (1911); el 22, els escriptors Salvador Espriu (1985) i C. Sánchez-Cutillas (2009) i el traductor Joaquim Mallafrè (2024); el 23, els poetes Joaquim Folguera (1919) i J. Palau i Fabre (2008) i el líder socialista Llorenç Bisbal (1935); el 24, el músic i polític J. A. Clavé (1874) i, el 25, Joan Alcover, poeta (1926), Fructuós Gelabert, promotor cinematogràfic (1955), Just Cabot, escriptor (1961) i la cantant Merxe Banyuls (2018); el 27, el president Pau Claris (1641), la beata Francinaina Soler (1855) i l’escultor Josep Llimona (1934); el 28, l’escriptora Rosa M. Arquimbau (1992) i l’escultora Gertrudis Galí (1998) i, el 29, el pintor Ramon Casas (1932).
- També del febrer, Montseny, Carner, Montllor i Abelló.
- Viquipèdia
En l’àmbit internacional, el 21 de febrer va ser declarat Dia Internacional de la Llengua Materna per la Unesco el 1999, a proposta de Bangla Desh. En aquesta data es lliura el premi Linguapax en reconeixement a les persones destacades en la defensa del plurilingüisme. A Mèxic, el dia 24 celebren el Dia de la Bandera, establert pel president Lázaro Cárdenas el 1940, recordant la data del 24 de febrer de 1821, durant la guerra d’independència contra Espanya, en què s’aprovà el “Plan de Iguala”, proclama de caràcter independentista. L’antiga Ceilan, des de 1972 Sri Lanka, commemora el 4 de febrer la festa de la seva independència aconseguida el 1948 en separar-se del Regne Unit de la Gran Bretanya. I Gàmbia ho fa el 18 de febrer, recordant aquesta data de 1965 en què se n’aprovà també la bandera nacional, en independitzar-se del Regne Unit.
