"El Govern ressuscita l’Eix Transversal Ferroviari en plena crisi de Rodalies". Aquest és el títol de la informació que ahir publicava l'Arnau Urgell Vidal sobre els plans de l'executiu de Salvador Illa. Aquesta idea se suma a una altra, assumida també fa vint anys, d'un eix orbital ferroviari entre el Penedès i el Maresme, i a la necessitat d'acabar les obres del corredor mediterrani. Són tres projectes faraònics i cars, però també necessaris i que, en cas de realitzar-se amb èxit, demostrarien compromís de les administracions amb el transport ferroviari que, per assequible i sostenible a més de segur, ha de ser el del futur.
Passa, però, que això arriba en un context de prestigi més aviat baix dels trens que fa que les apostes siguin menys creïbles i atractives. Els accidents a l'alta velocitat han projectat ombres sobre la seva seguretat i la xarxa de Rodalies de Catalunya continua immersa en els seus problemes de tota mena que han provocat que, malgrat la creixent mobilitat i l'increment poblacional, hagin baixat els usuaris els darrers anys. Cinquanta dies després de la gran crisi arran de l'accident de Gelida totes les línies de la xarxa tenen algun problema encara. La normalitat en el servei -la dels trens que arribin a l'hora- és encara una quimera i no hi ha horitzó de solució.
Partim d'una realitat que és alarmant al nostre país, que és que segurament ara estem planificant i executant infraestructures que, en desplegar-se de forma tan lenta i poruga, poden quedar petites quan les estrenem. El cas de les línies ferroviàries de l'interior, del corredor mediterrani i de l'orbital és especialment clar. I ens fixem sempre en el transport de viatgers, però cal també posar atenció al transport de mercaderies, més encara davant l'evident col·lapse de l'AP7.
Només el 4% de les mercaderies a Espanya viatgen en tren. El ministeri de Transports ha situat l'objectiu en el 10% i Europa marca que s'hauria d'arribar fins al 30%. El medi ambient ho agrairia, però és evident que queden moltes vies per posar. De fet, a la xarxa de Rodalies el darrer quilòmetre es va construir el 1975 per connectar el Prat amb l'Aeroport. El ministeri de Transport, que no té clar com hauria de garantir, per exemple, el manteniment i el servei de l'R-1 al Maresme, ens anuncia, això sí, una nova línia d'AVE entre Madrid i Barcelona per viatjar a 350 kilòmetres per hora sense passar per Tarragona.
Segurament l'alta velocitat per unir les dues capitals no hauria de ser la primera prioritat, però com que l'Espanya radial va com va i planifica com planifica, més val posar-s'hi bé i demanar que, com a mínim, es pugui aprofitar per a les mercaderies i l'eix ferroviari Lleida-Cervera-Igualada-Martorell-Barcelona. Ja seria tot un èxit.
Avui no et perdis
- El Govern i ERC continuen enrocats i s'allunya l'última oportunitat de Montero; per Bernat Surroca Albet.
- Eleccions al Barça: les famílies de Junts trien entre Laporta i Font; per Oriol March.
- ERC i Bildu passen pàgina del front d'esquerres de Gabriel Rufián; per Lluís Girona Boffi.
- Dades: Quant cal esperar per ser atès per un metge especialista a Barcelona?; per Marc Descals.
- Un Mercat del Ram de Vic sense porcs ni vaques... però amb toreros; per Irene Giménez Vinyet.
El passadís
L'inici de l'Any Irla -es compleixen els 150 anys del seu naixement- va fer coincidir al Saló Sant Jordi del Palau de la Generalitat el president Salvador Illa i el líder d'ERC, Oriol Junqueras, en el moment decisiu de la negociació dels pressupostos. La intervenció de Junqueras va tenir un lapsus que fou molt celebrat: en el moment de perfilar la figura de Josep Irla, i de recordar una trajectòria en què mai havia perdut unes eleccions, va pronunciar el nom d'Illa en lloc d'Irla. Només una lletra els separa quant al cognom. Però al final de l'acte, el que volien els periodistes és que el líder independentista concretés moviments de cara a l'aprovació o no dels comptes, que ara depenen de que el govern espanyol es comprometi a complir els acords signats. Junqueras es va mostrar cordial però hermètic recordant la posició fixada pel seu partit d'exigir el traspàs de l'IRPF. "Jo he vist moltes coses. També deien que no hi hauria finançament", es va acomiadar.
Vist i llegit
La guerra entre els Estats Units, Israel i l’Iran està provocant una allau de vídeos i imatges d'explosions i combats generades amb IA a les xarxes. Són falsos, però acumulen milions de visualitzacions per la seva espectacularitat i realisme i compleixen l'objectiu de generar audiència o diners. La velocitat amb la qual es produeixen i viralitzen dificulta separar el gra de la palla i accentua el problema de la desinformació. El periodista del departament de verificació de la BBC, Thomas Copeland, ho explica en aquesta informació, pregunta a experts i recull alguns exemples eloqüents.
Recordem
Avui fa 25 anys que va morir el genial còmic barceloní Eugeni Jofra, conegut com a Eugenio. El seu humor càustic alhora que popular i la seva singular posada en escena amb ulleres fosques, cigarreta, vodka amb taronja en got allargat, i barreja de català i castellà van donar-li una singularitat que el va fer popularíssim als vuitanta. La seva estrella es va anar apagant, ofegada també en els problemes de salut mental. L'hem recordat amb una peça de Victor Rodrigo sobre Eugenio a les pantalles i una altra de Guillem Delso que ens ha triat els seus millors acudits.
