Cinquanta dies després de l’accident de Gelida la pràctica totalitat de les línies de Rodalies continuen amb trams tallats i serveis complementaris amb autobús. Més enllà del curt termini de solucionar la crisi, el Govern aposta per planificar a llarg termini les infraestructures ferroviàries. En aquest marc, l’executiu ha ressuscitat definitivament el denominat Eix Transversal Ferroviari, una línia mixta de passatgers i mercaderies que uneixi Girona amb Lleida per Vic, Manresa i Igualada. Inicialment, es pretén prioritzar la connexió entre la capital de Ponent i Martorell per tal de combinar-ho amb la voluntat del Ministeri de Transports de construir un nou eix d’alta velocitat.
La consellera de Territori, Sílvia Paneque, ha destacat la voluntat del Govern de "treure la pols" a carpetes enterrades, amb una mirada a llarg termini per adaptar el sistema ferroviari a les necessitats "de present i de futur". "L'Eix Transversal Ferroviari és fonamental per generar un nou corredor ferroviari central a Catalunya", ha remarcat Paneque. Per a l'executiu, impulsar ara aquest projecte no és incompatible amb la gestió de la crisi de Rodalies, que continua sense haver-se solucionat del tot. "És del tot oportú", ha indicat Paneque, i ha recordat que si aquest corredor, planificat fa més d'una dècada, s'hagués executat "probablement no hi hauria els problemes d'ara a Rodalies".
Actualitzar els estudis de 2010
L’Eix Transversal Ferroviari no és un projecte nou. El va dibuixar el Tripartit quan Joaquim Nadal era conseller de Territori i el seu germà Manel Nadal el secretari de Mobilitat. Ara, aquest segon torna a ocupar el càrrec i ha estat l’encarregat de desenterrar una infraestructura que es va incloure en l'Estratègia Ferroviària de Catalunya aprovada recentment pel Govern.
Un dels punts a favor del projecte és que el 2010 se’n va aprovar el pla director urbanístic que en defineix el traçat principal. Aquest fet ha suposat que des d’aleshores s’hagi reservat un recorregut i que s’hagi blindat a possibles creixements residencials o industrials.
El consell executiu d’aquest dimarts ha acordat encarregar a l’empresa Ifercat -l’Adif catalana- l’actualització de tots els estudis per valor de 4,5 milions d’euros. A més del traçat principal -254 quilòmetres entre Vic i Girona passant per Vic, Manresa, Igualada i Cervera-, s’ha d’analitzar el ramal Igualada-Martorell -ja inclòs en la proposta inicial- i també una variant per mercaderies al Vallès que eviti dependre totalment del túnel de Rubí com ha passat en la recent crisi.
Consensuar els projectes amb el Ministeri
El Govern considera que es tracta del gran projecte ferroviari a Catalunya per a les pròximes dècades una vegada es culmini la línia 9. En justifica la necessitat per la voluntat de reequilibrar el creixement cap a la Catalunya interior, pel desenvolupament industrial i logístic previst a Lleida així com per la futura saturació del Corredor Mediterrani -ho alertava Joan Amorós en aquesta entrevista- que es preveu que augmenti el trànsit de mercaderies una vegada s’acabi d’instal·lar l’ample europeu el 2027.
Paral·lelament, el govern espanyol ha anunciat recentment la voluntat d’establir un eix d’alta velocitat que uneixi a 350 km/h el corredor Madrid-Barcelona -a la pràctica suposaria crear una nova línia des de Lleida a la capital catalana sense passar per Tarragona-. Per l’executiu, aquest projecte s’ha de coordinar amb l’Eix Transversal Ferroviari. En aquest sentit, aposten per prioritzar el tram Lleida-Cervera-Igualada-Martorell. Això sí, ambdues parts hauren de negociar quin model volen: el d’alta velocitat pura o el mixt que planteja la Generalitat: trens de passatgers a 250 km/h i de mercaderies a 140. Una combinació semblant a la que ja funciona entre Barcelona i Girona i que només pot funcionar si es construeixen apartadors.
Els plans del Govern impliquen tenir l’actualització dels estudis informatius a finals de 2028 i poder començar a licitar els estudis constructius l’any següent. Sigui com sigui, la complexitat de l’obra, el pressupost elevadíssim i la necessitat de compatibilitzar-ho amb el projecte del Ministeri fan que, fins i tot el primer tram, sigui una obra a molt llarg termini.
L’Eix Transversal Ferroviari, en dades
- Longitud: 254 km
- Estacions (segons projecte 2010): 10*
- Velocitat trens: passatgers (250 km/h) i mercaderies (140 km/h)
- Cost estudis informatius: 5,4 milions d’euros
- Termini per tenir-los aprovats: finals 2028
- Licitació d’estudis constructius: a partir de 2029
- Cost (segons projecte 2010): 12.000 milions d’euros
* Lleida-Pirineus, Mollerussa, Tàrrega, Cervera, Igualada, Manresa, Vic, Santa Coloma de Farners, aeroport de Girona
