L’Ajuntament de Barcelona té un problema, i els focus estan repartits entre diferents serveis bàsics. La plantilla dels serveis socials, de les oficines d’atenció ciutadana (OAC), del seguiment a les dones víctimes de violència masclista o de les escoles bressol fa setmanes que han obert un conflicte que ara només fa que créixer. L’origen és clar -la signatura del nou conveni col·lectiu per als treballadors de l’Ajuntament 2025-2028- però les conseqüències són molt més àmplies. D'entrada, des de la CGT asseguren que s'obre "un escenari de conflictivitat sense precedents", mentre que a la lntersindical remarquen que volen "paralitzar els centres de treball" per enviar un missatge al govern municipal.
Mentre el govern municipal fa silenci, després de nombroses vagues parcials, s'ha marcat una nova al calendari: aquest dimarts 10 de març. La Intersindical i Ábacos han convocat una vaga indefinida a l'Institut Municipal de Serveis Socials (IMSS), també amb el suport de la CGT. Així, els xiulets, els cartells i les protestes tornaran a l'edifici que aplega gran part d'aquests treballadors, al carrer València.
"Anul·lacions massives de cites" i protestes a Collboni
La clau del conflicte és que el conveni col·lectiu el van signar el gruix dels sindicats -CCOO, UGT i CSIF, que sumen 12 dels 15 representants sindicals de la negociació- sense arribar a la unanimitat. Això ha fet que els perfils professionals que no estan especialment representats pels tres sindicats que sí que ho van signar, com és el sector social o d'atenció ciutadana, han quedat discriminats, segons denuncien. Entre els serveis afectats hi ha tots els treballadors de l'Institut Municipal dels Serveis Socials (IMSS) -uns 1.500- així com els de les OAC, el Servei d'Atenció, Recuperació i Acollida (SARA) en casos de violència masclista, els educadors socials del programa A partir del carrer (APC) o els Punts d'Atenció i Informació a les Dones (PIAD).
Fa setmanes que, en diferents moments i formats, treballadors de diversos serveis de l'Ajuntament de Barcelona deixen de fer la seva feina i allarguen la vaga durant dues, tres o quatre hores. En alguns casos això comporta "l'anul·lació massiva de cites prèvies", com passa a les oficines d'atenció ciutadana, asseguren els treballadors en lluita. Aquesta és una de les estratègies de pressió a l'administració però no l'única. "Avui fa 51 dies que el PSC a Barcelona menysprea la plantilla municipal", deia una publicació de la secció de la CGT als serveis socials de Barcelona, a la xarxa social X -antic Twitter- aquest dilluns. Els dies anteriors havien fet publicacions idèntiques, però canviant el número. "Avui fa 49 dies que...", "avui fa 48 dies que...". Es tracta d'insistir, enraonen.
També les accions a peu de carrer han evidenciat el conflicte i fins i tot han permès una trobada espontània amb l'alcalde Jaume Collboni. Va passar el divendres passat, durant la jornada de vaga del servei SARA, que atén les persones víctimes de violència masclista, i els PIAD. La protesta es va transformar en una oportunitat per fer-li arribar les reclamacions a la màxima autoritat del consistori. "Li vam explicar que entre el conveni i la manca de personal i de recursos, l'Ajuntament no està complint amb el protocol marc de diligència deguda de la Generalitat. I que estava molt bé poder-li transmetre les demandes a ell, però que volíem un espai de negociació, i que volíem una data", explica l'Àlex López, educador social del SARA i delegat de la CGT. En conjunt, reclamen una mesa de negociació pròpia que atengui les realitats dels serveis d'atenció directa.
L'Ajuntament opta pel silenci
La resposta per part de l'administració de moment és nul·la, de portes enfora. Fonts oficials de l'Ajuntament rebutgen aportar cap resposta a les preguntes d'aquest diari, fet poc habitual. L'única referència concreta que fan és remetre's a allò que es va pactar en el conveni col·lectiu amb la resta de sindicats.
Mentrestant, les reclamacions s'acumulen en dos àmbits. El primer és el que implica de manera conjunta el conveni col·lectiu. Sobre aquest pacte, es lamenta que no hi ha la jornada de 35 hores establerta per a tota la plantilla i es denuncia que s'han eliminat mesures de flexibilitat i conciliació, sobretot a feines especialment feminitzades. Aquesta és la part laboral.
A banda, però, cada servei hi diu la seva i recorda els greuges que l'administració podria millorar en la seva realitat quotidiana, multiplicant l'abast de la indignació. Aquesta és la part organitzativa, que alhora hauria de ser més fàcil de resoldre des d'un punt de vista executiu. Els centres de serveis socials assenyalen que les ajudes econòmiques que abans arribaven en tres dies ara s'allarguen fins a un mes, amb famílies en situacions límit. Els professionals que atenen les víctimes de violència masclista mencionen una sobrecàrrega laboral desbordant. I les escoles bressol municipals prioritzen una baixada de ràtios dels alumnes, per poder atendre millor els infants. Són algunes de les demandes que s'acumulen, de manera cada vegada més intensa, als despatxos municipals. Mentrestant, les vagues continuen succeint-se. Aquest dimarts n'hi ha una de nova. La gran pregunta és com i quan mourà fitxa el govern de Jaume Collboni.
