Els fonaments de l'atenció social a les persones desnonades a Barcelona s'esquerden. La pressió del mercat, i dels jutjats, supera els recursos desplegats. Es combinen dues realitats: l'Ajuntament està pagant una pensió a més persones que mai (3.480, a finals del desembre passat) i, alhora, està comunicant als serveis socials que ja no tenen més habitacions per allotjar les famílies que són expulsades de casa seva. Almenys durant aquestes setmanes. El consistori confirma a Nació l'actual moment de col·lapse als allotjaments turístics que habitualment s'utilitzen per donar una habitació a les persones que es queden sense llar, mentre se'ls busca una altra solució més digna. Ara, però, hi ha casos a qui ni tan sols se'ls pot oferir això. Les alternatives són diners perquè intentin trobar un lloguer d'urgència o passar les nits a un alberg, amb menys intimitat i recursos que a les pensions.

La literalitat del missatge intern que han rebut els treballadors dels serveis socials, tal com va presentar recentment El País i també ha pogut comprovar aquest diari, és: "Us informem que en aquests moments el servei d'Allotjament Temporal i Urgent (ATU) no disposa de places disponibles. A data d'avui, totes es troben ocupades i la previsió de disponibilitat de noves places no es preveu a curt termini". Tot seguit, es recomana la prestació directa de 1.500 euros mensuals a les famílies que s'hagin quedat sense llar, per pagar una habitació, un pis de lloguer, o un allotjament turístic pel seu compte. "Aquesta prestació va ser dissenyada precisament per actuar en contextos com l'actual", sosté el missatge.

Tanmateix, els equips de professionals que es troben aquestes situacions recorden que les necessitats són immediates i que les famílies -moltes migrants, i totes pobres- tenen dificultats per trobar ofertes de lloguer en el moment que ho necessiten, a més de trobar moltes vegades dificultats afegides per formalitzar el lloguer, per motius de racisme immobiliari o aporofòbia. Però què passa si no troben res, les famílies, amb els seus contactes? En aquestes situacions, se'ls acaba oferint anar a dormir a un dels espais -tipus alberg- del Centre d'Urgències i Emergències Socials de Barcelona (CUESB). Són espais temporals pensats per a estades de pocs dies. 

Des dels serveis socials de la CGT denuncien públicament a la xarxa social X -anterior Twitter- casos complexos que es veuen colpejats per aquest manca de recursos municipal. "Han desnonat una mare amb 4 infants. No hi ha allotjament d'urgència, cal que vagi al CUESB, dos nits màxim. Tenim una dona gran amb pluridiscapacitat, amb Allotjament Temporal d'Urgència demanat des del dia 20, sense allotjament també", exposa un missatge publicat d'aquest mateix dimecres, alhora que demanen més espais residencials per a situacions de pèrdua d'habitatge. 

Fonts oficials de l'Ajuntament de Barcelona remarquen que, si bé no hi ha places a tensions, això no significa que no s'atengui a les persones afectades. "Cap situació d'alta vulnerabilitat quedarà desatesa", resolen des del govern municipal. També es remarca que la idea dels ajuts econòmics -que n'hi ha més d'un- busca oferir més solucions, i que persegueix l'objectiu que ningú quedi "sense allotjament". 

Un escenari encara més desafiant

Per als professionals que atenen directament les famílies, però, la situació és límit. Veient la progressió de l'ocupació de les places actuals a pensions, s'haurien d'aconseguir més espais residencials dignes, insisteixen a xats interns. 

Mentrestant, el panorama no deixa una fotografia esperançadora a curt termini. Mentre l'accés a l'habitatge continua sent el principal maldecap social tant a Catalunya com a Barcelona, quest mateix dimarts va caure una mesura clau que frenava milers de desnonaments: el conegut com a escut social, sorgit a partir de la pandèmia. Aquest supòsit feia que famílies que feia temps que tenien situacions de vulnerabilitat acreditada i que vivien a habitatges de grans tenidors poguessin mantenir el sostre, i no se les pogués desallotjar. Finalment, el vot contrari de PP, Vox i Junts va fer caure el decret òmnibus que incloïa aquesta i altres mesures.