Mojtaba Khamenei, fill de l'aiatol·là Ali Khamenei, és el nou líder suprem de l'Iran. Així ho ha escollit aquest diumenge a la nit l'Assemblea d'Experts, el cos deliberatiu format per 88 Muŷtahid (diligents, en català), que s'encarreguen d'aplicar els texts fundacionals de l'Islam i transcriure'ls al dret islàmic, així com de triar el líder suprem i supervisar la seva tasca.
La tria del segon fill de l'aiatol·là assassinat el 28 de febrer per liderar el país persa enmig de la guerra amb els Estats Units i Israel és una declaració d'intencions i un pas endavant en el torcebraç amb Donald Trump, que havia advertit poques hores abans que el nou cap iranià "no durarà gaire" si no compta amb el seu vistiplau.
L'anunci es va produir a la plaça Vanak de Teheran, segons recull la televisió pública de l'Iran, i l'Assemblea d'Experts ha publicat un comunicat oficial en què explica que la decisió ha estat unànime i ha fet una crida a les elits i als intel·lectuals a "jurar-li lleialtat i mantenir la unitat" del país. Tanmateix, recorda el "martiri" del seu predecessor i d'altres, com els caps militars i les estudiants de l'Escola Sayare Tayiba de Minab, el dia que The New York Times apuntava a l'autoria estatunidenca d'aquest atac civil.
Mojtaba Khamenei, un religiós de rang mitjà i dur amb la dissidència
Mojtaba Khamenei, de 56 anys, és el segon fill de l'aiatol·là Ali Khamenei i l'únic amb un paper en l'esfera pública. El nou líder suprem iranià no ha concorregut mai a unes eleccions, però fa dècades que exerceix discretament la seva influència en el cercle més proper al pare i està molt relacionat amb la Guàrdia Revolucionària, el cos militar i ideològic d'elit de les forces armades.
Dins del clergat iranià, Mojtaba és un hoyatoleslam, un religiós de nivell mitjà, i no un aiatol·là. Però tampoc el pare era aiatol·là quan es va convertir en líder del país, el 1989, i la llei va ser modificada per permetre el seu nombrament.
Mojtaba no ha parlat mai en públic sobre la possibilitat de succeir el pare i podria despertar recels perquè suposa instaurar una dinastia que recorda a la monarquia del Pahlevi enderrocada en la Revolució islàmica de 1979. De fet, ha mantingut sempre un perfil baix. Els analistes apunten que el seu nomenament tanca la porta a una sortida negociada de la guerra amb els Estats Units i Israel.
Des de jove, Mojtaba va començar a relacionar-se amb la Guàrdia Revolucionària, quan va servir al Batalló Habib i va participar en la guerra contra Iraq de la dècada de 1980. De fet, diversos companys d'aleshores han assolit alts càrrecs en l'aparell de seguritat i intel·ligencia iranià.
El mateix Mojtaba Khamenei està a les llistes de sancions dels Estats Units i els seus aliats i té milers de milions de dòlars i propietats de luxe en diversos països, segons mitjans occidentals, sempre a través de testaferros. Des de l'exterior i l'oposició reformista l'han assenyalat per la repressió violenta de la dissidència, per arreglar les eleccions i per utilitzar a la força paramilitar per perseguir a manifestants pacífics durant les protestes de 2009.
