Dimarts 10 de març farà tres anys que el Parlament va aprovar els últims pressupostos, els del 2023. Pere Aragonès era president d'un govern en minoria que va aconseguir els vots a favor de PSC i Comuns gairebé mig any després que Junts marxés de l'executiu. El període més llarg sense nous pressupostos des de la I legislatura ha estat de poc més de tres anys. És l'interval entre els comptes aprovats el març del 2017, amb Carles Puigdemont de president, i els de la pandèmia de l'abril del 2020, amb Quim Torra i després de l'aplicació del 155. En cas que ERC no retiri l'esmena a la totalitat, seran els tercers tombats al Parlament. Puigdemont es va sotmetre a una qüestió de confiança el 2016 i Aragonès va convocar eleccions el 2024.
En el seu primer any com a president de la Generalitat, Salvador Illa no va aconseguir prou suports per aprovar els pressupostos del 2025. No els va portar al Parlament i va optar per pactar amb els socis d'investidura, ERC i Comuns, tres suplements de crèdit per injectar 4.000 milions d'euros als comptes prorrogats del 2023. En canvi, aquest any, ha apostat per tirar pel dret i aprovar-los al Consell Executiu sense els suports necessaris d'ERC.
Si finalment hi ha acord amb ERC i els republicans retiren l'esmena a la totalitat, els comptes d'Illa es podrien aprovar el 24 d'abril. Per tant, tant sí com no se superarà el rècord històric sense pressupostos fixat fins ara en tres anys i un mes.
6 pressupostos aprovats en els últims 13 anys
Des del 2013 el Parlament només ha aprovat 6 pressupostos i en 7 anys no n'hi ha hagut. El 2013, 2018, 2019, 2021 i 2025 no se'n van ni presentar a la cambra catalana. Mentre que el Parlament va tombar els del 2016 i 2024.
Durant el mandat de l'expresident de la Generalitat Quim Torra, la cambra catalana només va aprovar uns pressupostos amb pròrroga prèvia, els del 2020, i els altres tres anys no se'n van ni presentar al Parlament. Ni el 2018, ni el 2019 ni el 2021. Cal tenir en compte que el mandat de Torra va estar condicionat per ser el primer govern després de l'aplicació del 155 i va acabar amb la seva inhabilitació el setembre del 2020.
Amb Artur Mas com a president de la Generalitat el Parlament va aprovar quatre pressupostos amb pròrroga pressupostària prèvia: els del 2011, 2012, 2014 i 2015. I només va haver-hi un any que el seu executiu no els va portar al Parlament, els del 2013.
En els 23 anys de governs de Jordi Pujol, del 1980 al 2003, hi va haver pressupostos cada any. Durant quatre legislatures va governar amb majoria absoluta, sense necessitat de pactar els comptes. I les altres dues, la primera i l'última legislatura, va aconseguir els suports necessaris per als pressupostos.
Les pròrrogues es converteixen en habituals
Tenint en compte l'històric dels últims 26 anys es veu clarament com del 2000 al 2010, durant l'últim govern de Jordi Pujol i els governs de Pasqual Maragall i José Montilla, la gran majoria de vegades el Parlament va aprovar els pressupostos dins de termini per entrar en vigor l'1 de gener. De fet, només es van necessitar tres pròrrogues dels comptes: el 2000 amb Jordi Pujol, el 2004 amb Pasqual Maragall i el 2007 amb José Montilla.
Una tendència que més tard va canviar. En els últims 15 anys només una vegada s'han aprovat els pressupostos dins de termini: el 23 de desembre del 2021 la cambra va donar llum verda als comptes per al 2022 del govern presidit per Pere Aragonès amb Jaume Giró de conseller d'Economia.
Tres pressupostos aprovats a l'estiu
En els últims dies, ERC ha instat el Govern a tornar a presentar els pressupostos al Parlament si el 20 de març queden rebutjats per manca d'acord sobre l'IRPF. En aquest escenari, segons els republicans, l'executiu els podria tornar a presentar més endavant perquè la cambra els aprovés al juny.
Des del 2000, només s'han aprovat tres pressupostos als mesos de juny i juliol, a l'equador de l'any. I en els tres casos es dona la circumstància que el president de la Generalitat havia estat investit a finals de l'any anterior. El juliol del 2004 el Parlament va aprovar els comptes després que Pasqual Maragall fos investit el desembre del 2003. De la mateixa manera, el juny del 2007 es van avalar els pressupostos del govern de José Montilla, que havia arribat al govern set mesos abans. I el juliol del 2011 el Parlament va aprovar els compres del primer govern d'Artur Mas, investit al desembre de l'any anterior.
Dos comptes rebutjats
El 13 de març del 2024 el Parlament va rebutjar els pressupostos del Govern de Pere Aragonès en minoria, que no van superar el debat a la totalitat. Un fet que va precipitar la convocatòria d'eleccions anticipades per al 12 de maig.
Fins llavors el Parlament només havia rebutjat un cop els pressupostos de la Generalitat, l'any 2016 amb Carles Puigdemont de president de la Generalitat. Com a conseqüència, Puigdemont va anunciar que se sotmetria a una qüestió de confiança que va superar. L'any següent, el 2017, el govern de Puigdemont sí que va poder aprovar els comptes.
En els dos casos, tant el 2024 com el 2016, el rebuig als pressupostos va tenir conseqüències polítiques.
