Els catòlics catalans esperen el Papa amb candeletes i s’espera una participació massiva en els actes amb Lleó XIV. La visita també mostra la complicitat del Govern amb l'actual línia vaticana, que el mateix president Salvador Illa ha explicitat. Des de l'executiu, el viatge està servint per teoritzar sobre el paper de la religió a la societat. Aquest dissabte, el conseller Ramon Espadaler es referia a una "sana laïcitat", expressió de Benet XVI, per defensar un espai comú entre institucions i Església sense confessionalisme, però apreciant l'aportació de l'Església en cohesió social o preservació del patrimoni.
La visita papal, a més de ser un viatge d’Estat i tenir implicacions polítiques evidents, mostrarà la realitat de la Catalunya catòlica. Serà també l’ocasió perquè cada sensibilitat de l’Església catalana expressi la seva rebuda. Així preparen l’arribada del Papa les diverses branques del catolicisme català.
Els cristians catalanistes: pendents de la llengua, però no només
La visita del Papa ha estat vista com una oportunitat per mostrar la vitalitat del catolicisme catalanista. Va ser després de l’anunci oficial del viatge que es va crear la Xarxa d’Entitats Cristians, formada per una vintena llarga d’associacions que ocupen un ventall ideològic molt ampli. Van des de col·lectius de base com el grup de dones Alcem la Veu al cristianisme obert d’entitats com el Grup de Sant Jordi, Cristianisme Segle XXI o la Fundació Catalunya Religió, o d’altres ubicades en un catalanisme més tradicional, com la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat.
Però tots ells estan d’acord en dos punts essencials: l’esperit reformista del Concili Vaticà II i el llegat del Concili Provincial Tarraconense del 1995, del qual va sorgir el document Arrels cristianes de Catalunya. Un text referencial que consideren plenament vigent. Sectors propers a la xarxa han explicat a Nació el que esperen de la visita de Lleó XIV: “N’esperem una presència significativa de la llengua catalana i una afirmació de l’esperit d’obertura del Concili”. Esmenten amb simpatia l’encíclica publicada i en destaquen la defensa que hi fa dels drets dels pobles i les nacions, aspecte que ha quedat al marge dels destacats informatius.
Una figura rellevant d’aquesta sensibilitat destaca que el cardenal Juan José Omella es dirigirà al Papa en català i castellà, tot un senyal positiu. També recorda que en una entrevista que l’antecessor de Lleó XIV, el papa Francesc, va donar a l’ABC el 2022 va al·ludir a la situació política de Catalunya esmentant les diverses vies de solució, des d’una autonomia com la de l’Alt Adigio a la independència de macedònia, passant per la “solució anglesa” d’un referèndum per a Escòcia. Els cristians catalanistes estaran pendents de tot gest que pugui fer el Papa de reconeixement de la identitat catalana.
De l’agenda del viatge, hi ha un fet que no ha agradat en aquest sector: la instal·lació de cinquanta confessionaris en l’acte de l’Estadi Lluís Companys. Es considera “fora de context, ja que no s’hi fa una missa”. Però això, que a Madrid l’arquebisbe José Cobo va descartar, ha estat un dels triomfs de l’ala més conservadora del govern episcopal. El coordinador d’aquest acte és el jove sacerdot Carlos Bosch, responsable de pastoral de joves del govern episcopal. Bosch treballa a les ordres de Bruno Bérchez, delegat d’Educació Catòlica i, com ell, és considerat conservador.
L’Opus, clau en l’organització i pendent dels seus estatuts
El viatge papal es produeix en un moment molt decisiu per a l’Opus Dei. Mentre la prelatura es prepara per celebrar a l’engròs el seu centenari, que serà el 2028, està pendent de l’aprovació dels seus estatuts. Que són una exigència després de la decisió de Francesc de posar l’Obra d’Escrivá de Balaguer sota l’autoritat del Dicasteri del Clergat i treure al prelat (el cap de l’Opus) el rang de bisbe. La mort de Francesc va obrir un parèntesi en el procés de nous estatuts, que encara resten pendents. Lleó XIV no va tenir una relació fluida amb l’Opus durant el seu període com a bisbe al Perú i caldrà veure com evoluciona la relació amb el pontífex.
En tot cas, l’Opus és una organització disciplinada i amant de la discreció. El prelat, Fernando Ocáriz, ha demanat als seus que rebin les paraules del Papa “amb devoció”. I el cert és que hi ha persones de l’Obra en llocs clau de la preparació del viatge, tot i que fonts coneixedores subratllen que treballen a títol individual. Yago de la Cierva, membre de l’Opus, és el coordinador de la visita a nivell estatal. Aquest home format a l’IESE ja va ser el responsable de la Setmana de la Joventut el 2011, quan la visita de Benet XVI.
Amb prestigi com a comunicador i organitzador, es va recórrer a ell d’immediat. Ha estat clau a l’hora de trucar a la porta de destacats empresaris que ja van contribuir a finançar aquella anterior visita papal. Però no és l’únic membre de l’Obra que intervé de manera destacada en l’agenda del viatge. El sacerdot Joan Costa, responsable de Pastoral Social de l’arquebisbat, és el coordinador de l’acte del Papa al Raval. Costa és un teòleg reconegut i se l’ubica en el sector catalanista de l’Obra.
El conservadorisme de trinxera, crític amb el “caos” organitzatiu
No tothom està content amb l’organització de la visita. En el nucli més conservador i espanyolista de l’Església s’han llançat crítiques pel suposat “caos” en comparació a Madrid. L’advocat Oriol Trillas, figura clau del grup arxiconservador que es mou entorn Germinans, es queixava fa uns dies que mentre a madrid es fan actes oberts, a Barcelona s’han establert filtres i un sistema d’invitacions que impedirà molts fidels d’acostar-se a Lleó XIV. Trillas apuntava contra els caps de l’organització a Catalunya, el bisbe auxiliar David Abadías i el jesuïta Enric Puig.
El cert és que algunes parròquies conservadores han organitzat un viatge a Madrid per poder veure un Papa que, segons ells, aquí no serà accessible. De totes maneres, les parròquies més tradicionalistes s’estan movent per fer-se veure i el viatge permetrà fer-les visibles. A Santa Inès, amb el rector Beto Sols, a l’Upper Diagonal, volen repartir banderes vaticanes. Els kikos (Comunitats Neocatecumenals) s’estan movent des de les parròquia de Santa Juliana i Semproniana, de Sant Adrià, i Joaquima de Vedruna, a Barcelona.
De Nou Barris, amb la parròquia de Sant Rafael i Sant Mateu, a les de la Barcelona alta que celebra adoracions nocturnes, els feligresos es mobilitzen per rebre el cap de l’Església. D’aquesta manera, de forma potser subtil, la visita del Papa serà també una escenificació magnífica de la correlació de forces dins del catolicisme català. I tothom vol atreure la barca de Pere a l’escalf del seu port.
