La maquinària organitzativa del viatge de Lleó XIV a Catalunya està a tot ritme. A poc més de dues setmanes de l’arribada del Papa -que aquest dilluns publicarà la seva primera encíclica-, el Govern i l’Església catalana viuen amb emoció una visita pastoral que ha escenificat com mai l’encaix entre totes dues institucions, plasmat en una clara sintonia entre el president Salvador Illa i el cardenal Juan José Omella, arquebisbe de Barcelona.
Persones coneixedores dels moviments als dos palaus en els darrers mesos subratllen el paper decisiu d’Omella en el procés que va fer possible la visita pontifícia. També va ser determinant per l’audiència papal al president català celebrada al Vaticà l’1 d’octubre passat. Un moment crucial perquè va ser quan Illa va convidar oficialment Lleó XIV a viatjar a Barcelona.
Un fet que ha quedat constatat en els preparatius del viatge és que el cardenal Omella no ha perdut pistonada a Roma després de l’elecció de Robert Francis Prevost. Persona de la confiança màxima de Francesc, ha conservat el seu ascendent amb Lleó XIV. Tots dos es coneixien molt bé. Quan Prevost, aleshores bisbe al Perú, va ser designat per Francesc prefecte del dicasteri dels Bisbes (el “ministeri” vaticà que prepara tots els nomenaments episcopals de l’Església), Omella ja n’era un dels membres veterans. Després, la batalla del conclave els va unir encara més.
El Govern atorga una rellevància especial al viatge del Papa, que entén com una visita pastoral. Però que en aquests moments ha agafat transcendència geopolítica. Quan les institucions multilaterals estan en crisi, Lleó XIV emergeix com una contrafigura de tot el que representa Donald Trump i els nous lideratges autoritaris. El missatge de pau que emet Roma ha trobat ressò en el Govern Illa.
Potser el moment més gràfic d’això es va produir el 7 de maig passat, quan en la inauguració d’una exposició sobre Gaudí al Palau Robert, el president de la Generalitat va proclamar que “en un món on perillen els valors humans, està i estarà al costat del Papa”. Tot indica que Illa no estalviarà gestos envers el pontífex. De fet, en els cercles eclesiàstics s’espera que el president assisteixi a la pràctica totalitat dels actes del Papa.
Can Brians, un acte central
La Sagrada Família i el centenari de Gaudí han fet possible el viatge. La visita a Montserrat és un altre dels plats forts de l’estada. Però a mida que han avançat els preparatius, la visita a la presó de Can Brians ha adquirit rellevància. Inclòs en el programa en el darrer moment, a iniciativa del conseller de Justícia, Ramon Espadaler, i del bisbe de Sant Feliu, Xabier Gómez, un religiós vinculat a la pastoral penitenciària, el Vaticà va acollir la proposta amb molta simpatia. Cal recordar que en l’audiència de l’1 d’octubre, Illa i Espadaler van lliurar al Papa una estola feta per preses de Wad-Ras.
La visita a Can Brians serà breu, just abans d’anar a Montserrat, però serà intensa. Pel Vaticà, és un moment espacial de la visita i ha demanat que hi hagi senyal de televisió per poder retransmetre la trobada del pontífex amb un grup de recluses. Lleó XIV i Francesc compartien una querència pels més marginats. Francesc va començar el seu pontificat visitant una presó romana i hi anava per Setmana Santa per rentar els peus a dotze presos. Durant la pandèmia, va fer una pregària sol a la plaça de Sant Pere, sembla que per suggeriment d’un sacerdot penitenciari amic seu.
El Govern ha estat molt curós en tot el referent al viatge papal. La discreció amb què s’han fet les coses ha agradat a Roma. Pel Govern, la personalitat de Lleó XIV depassa en molt els límits del catolicisme per esdevenir un referent que va més enllà dels creients. Illa ho va dir el 7 de maig al subratllar que aquest país es redescobrirà durant l’estada del Papa com a terra d’acollida i convivència.
