Com es respon a l'augment dels casos de morts, o de tirotejos, amb armes de foc al carrer? És especialment útil l'enduriment de penes de presó, com plantegen des de la Generalitat i l'Ajuntament de Barcelona? Hi ha referents internacionals sobre situacions similars? Els Mossos tenen prou eines per combatre un fenomen que asseguren que respon a la professionalització de les xarxes criminals del narcotràfic i als seus vincles internacionals? S'estan barrejant naps i cols, al debat públic? Hi ha mesures que no tenen res a veure amb la policia i que poden ajudar? Les preguntes que aquests dies travessen l'opinió pública les responen a Nació diversos experts en seguretat i polítiques públiques.
El punt de partida és, com acostuma a passar amb els casos de violència més descarnada, el que marca l'actualitat. Sis persones han mort aquest 2026 per trets de pistola, sovint amb situacions de plena quotidianitat, al carrer. L'últim exemple és el d'aquest dimecres, durant la visita del Papa a Barcelona, moment en què un home va assassinar-ne un altre en ple matí al carrer Balmes, un fet que se sumava a un episodi molt similar de feia pocs dies a la Zona Franca. Això, però, no és una mera concatenació de fets que distorsiona la realitat. Els darrers anys han anat creixent els incidents que impliquen trets amb armes de foc -del 2024 al 2025 es va passar de 69 casos a 93, mentre que el 2023 n'eren una cinquantena- i això té diferents motius. Les situacions més letals, com els darrers sis assassinats a Catalunya, tindrien a veure exclusivament amb el crim organitzat al voltant de la droga, asseguren els Mossos.
Amb una convocatòria d'urgència, la consellera d'Interior, Núria Parlon, i la cúpula de la policia van defensar aquesta setmana la necessitat de canviar el marc normatiu i endurir el codi penal. Especialment, es planteja que portar una arma de foc comporti penes de fins a 5 anys de presó, i no els dos actuals. De la mateixa manera, es proposa que en comptes de castigar la plantació i el tràfic de marihuana amb entre 1 i 3 anys de presó, això s'elevi a entre 6 i 9 anys de tancament penitenciari, com ja passa amb la cocaïna o l'heroïna. La idea té el vistiplau també de l'alcalde barceloní, Jaume Collboni. L'argument que sosté aquesta proposta és que s'ha d'actualitzar el codi penal per igualar-lo amb els dels països de l'entorn, per evitar que les xarxes criminals tinguin incentius per instal·lar-se a Catalunya.
L'augment de penes: una prioritat discutida
Tanmateix, el tema de les penes obre un debat. D'entrada, aquestes possibilitats depenen del Congrés, dels seus tempos i de les seves majories. "Diria que amb el que queda de legislatura, a l'estat espanyol, no és possible tramitar les modificacions que s'estan plantejant, així que cal oferir també altres vies", planteja Amadeu Recasens, l'exdirector de l'Escola de Policia de Catalunya i excomissionat de Seguretat a l'Ajuntament de Barcelona (2015-2019). Demana distingir entre els assassinats que són part de l'entramat del narcotràfic a escala internacional -"en aquests casos es maten entre ells i és relativament poc arriscat per a la resta de la població, si bé genera molta alarma"- i els casos de trets a l'aire, que es concentren a "barris de la perifèria de Barcelona" i que busquen "intimidar-se entre grups locals, que poden fer de petits distribuïdors del negoci de la droga". A més, hi suma una altra tipologia: els tirotejos entre grups rivals per robar-se producte.
"No pots tractar igual els trets de bandes transnacionals, els de les bandes locals i els de les plantacions. La solució ha de ser plural", adverteix el criminòleg. La seva recepta prioritzaria les infiltracions d'agents a les organitzacions criminals internacionals, afinar la intel·ligència policial, els seguiments a xarxes socials i la comunicació amb les altres policies internacionals. A banda, reclama abocar més esforços a la detecció dels conreus de marihuana i agilitzar els processos judicials perquè es puguin dictar sentències a temps. "Diuen 'increment de penes'. Em confirmaria que senzillament s’apliquessin les que hi ha ara de manera eficaç", exposa.
En canvi, el punt de vista de Pere Ferrer, actualment consultor en seguretat i director dels Mossos entre 2019 i 2024, és que el codi penal, en un context de tanta mobilitat criminal a escala europea, s'ha d'adaptar tant sí com no. "No som una illa. Si el nostre entorn tenen penalitats molt més altes, evidentment el cost d’oportunitat perquè operin al nostre país és més agraït. El delicte es desplaça d'acord amb l’oportunitat i segurament en les tipologies una revisió és més que necessària, no només per la tinença d’armes i tràfic de drogues, sinó també en tots els agreujants que les acompanyen. I això necessita un treball jurídic fi. Hem de veure com està en el context europeu: mirar cap a França, Itàlia, Portugal, i llavors entendrem per què a Catalunya tenim el que tenim", remarca Ferrer, en la línia del també es planteja actualment des de l'administració catalana.
Però algunes experiències europees donen a peu a dubtes. Marc Costa, expert en polítiques públiques de seguretat i director general de Coordinació de les Policies Locals (2023-2024), assenyala que la intensificació dels conflictes violents a partir del creixement del negoci criminal transnacional no és un fenomen català. "Aquesta problemàtica ja l’han viscut els Països Baixos o Bèlgica i és interessant perquè allà per més penes i més policies que es despleguessin, les xarxes acabaven regenerant-se. I això els va portar a la conclusió que el problema no eren els trets, ni l’arma, ni la droga, sinó que el motor que explicava tots aquests fenòmens era el negoci criminal, els diners. I el focus es va anar traslladant cap a les finances, el blanqueig de capitals i la corrupció associada. Ni Països Baixos ni Bèlgica van resoldre el problema endurint les penes. A Catalunya hem d’aconseguir actuar en aquest negoci que hi ha al darrere", reflexiona l'expert en polítiques públiques de seguretat.
De seguir els diners fins a l'Europol
On hi ha més camí per recórrer és en la "reducció de la rendibilitat del negoci" i a dificultar "la transformació dels beneficis il·lícits en diners que s'incorporen a l'economia real", assegura. "No ens podem limitar a una resposta merament policial, hem de fer més investigacions financeres i patrimonials. Massa sovint les investigacions acaben amb la intervenció de la droga i la detenció dels responsables, però ens hauríem de plantejar més on són tot els diners: quins béns, quins comptes, quins immobles hi ha involucrats", afegeix.
En un altre sentit, Sonia Andolz, analista de seguretat a l'Institut Català Internacional per la Pau (ICIP) i exdirectora de l'Administració de Seguretat del Departament d'Interior de la Generalitat (2021-2024), estableix que els càstigs més alts de presó "sí que pot fer de dissuasió per a organitzacions que estiguin plantejant-se instal·lar-se a Catalunya". "I la major presència policial, també", apunta. Tanmateix, hi ha altres canals que li semblen més interessants. "No es pot posar tot el pes de la resposta policial en les conseqüències", assenyala, abans de recordar que els Mossos d'Esquadra no tenen accés directe als òrgans d'informació internacional i que no estan integrats a l'Europol ni la Interpol.
"I això és perquè l'Estat no vol. Ara potser seria un bon moment, per la conjunció política dels governs de Catalunya i Espanya, per treballar-ho", apunta. Igualment, Andolz recepta més batudes policials a les infraestructures de transport: "Cal reduir les armes i el tràfic il·legal marítim, per trens i per camions. Que siguem un corredor té coses bones per a la població, però també grans dificultats per a la policia".
Així, la necessitat de fer un pas endavant en la coordinació i l'accés a informació policial internacional és un dels punts que més consens genera. El mateix Ferrer anomena la necessitat de tenir accés a bases de dades robustes que comparteixin l'ADN dels investigats i altres dades d'interès, i que tots els estats s'hi impliquin. A més, també pressiona per la integració del cos català a l'Europol: "Comença a ser indelegable. És una figura de coordinació única i un mecanisme de coordinació privilegiat que en aquest àmbit pot resultar estratègic per resoldre el problema de soca-rel. Si a Alemanya totes les policies dels lànders estan integrades a l'Europol, vol dir que es pot fer".
Sobre les capacitats actuals dels Mossos, Marc Costa incideix que encara hi ha molt de marge per muscular les investigacions en l'àmbit econòmic i financer, però Ferrer reivindica els passos ja avançats en altres matèries: la policia científica i, concretament, els laboratoris de balística i de genètica dels Mossos. "Són excepcionalment bons", apunta el consultor en seguretat. Si això es connectés amb els organismes de bases de dades més grans, això permetria "investigar millor".
Més enllà de la policia
A banda, cal abordar per separat els episodis d'ús d'arma de foc que no impliquen morts al carrer, però que també estenen l'alarma social, argumenten els experts. Tots ells apunten que hi ha diversos elements que han col·laborat a fer que sigui més habitual que algú acabi fent trets a l'aire a zones com la Mina, amb contextos socioeconòmics molt clars, i asseguren que en aquests punts calen altres aproximacions polítiques. "Hem de diferenciar entre organitzacions professionals de criminals i el que és el menudeo. Això normalment té una arrel de desigualtat social i econòmica molt important", estableix l'analista en seguretat Sònia Andolz. "Hi ha projectes com el Pla de Barris que s'està desplegant a alguns punts del país que és molt interessant també", afegeix Pere Ferrer. En aquestes situacions, també cal incidir abans que sigui massa tard perquè se subratlla que si es normalitza la presència d'armes de foc, això només "augmentaria la vulnerabilitat" de la població d'aquestes zones.
Els mètodes són variats, i les prioritzacions no sempre encaixen, però el consens entre totes les fonts consultades és que caldria defugir els maximalismes a curt termini. Parlar de reduir a zero aquestes situacions de trets en una ciutat com Barcelona i en un país com Catalunya, amb tantes facilitats logístiques per a les xarxes criminals transnacionals i després d'anys de creixement del sector de la marihuana, és inversemblant. "Se li ha d’explicar a la gent que no pots trobar solucions simples a problemes complexos", resol Recasens.
