El pla de barris és una de les prioritats del Govern per regenerar pobles i ciutats arreu del país i els nous pressupostos, si finalment tiren endavant, preveuen duplicar-lo en la nova convocatòria d'aquest any perquè més municipis se'n beneficiïn. Així ho ha detallat la consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque, en la compareixença d'aquest dilluns al Parlament per detallat els comptes que va aprovar el consell executiu la setmana passada. Davant dels grups parlamentaris, i com ha fet el conseller Albert Dalmau aquest matí, Paneque ha estès la mà per negociar i tirar endavant la principal llei de l'any. ERC, de moment, s'espolsa les responsabilitat i insisteix que no es mourà fins que hi hagi concrecions en la recaptació de l'IRPF.
Mentre continuen les converses discretes per desencallar la situació, el Govern va avançant i aquests dies presenta els pressupostos al Parlament. La conselleria que comanda Paneque disposa d'un pressupost de 3.453 milions d'euros, que creix fins als 7.075 milions si s'inclouen empreses públiques i consorcis. Es tracta d'un creixement "important", del 32% respecte el 2023. D'aquests recursos, una bona part es destina a polítiques d'habitatge, prioritari pel Govern i que també s'han reforçat després dels acords amb els Comuns i amb els agents econòmics i socials. Hi ha previstos 1.900 milions d'euros en habitatge, dels quals 1.250 són de recursos propis i 650 de crèdits de l'Institut Català de Finances (ICF). "L'habitatge és una prioritat política", ha destacat Paneque.
Les línies d'actuació en aquest àmbit passen per ampliar les ajudes al lloguer a les famílies que destinen més del 40% dels ingressos a l'habitatge i també els joves. Es destinen, en aquest àmbit, 350 milions. També es destinen 394 milions per incrementar el parc d'habitatge públic protegit, intensificar la rehabilitació dels pisos i millorar la qualitat de vida a pobles i ciutats. En aquest sentit, en l'últim pla de barris ha beneficiat 20 zones del país, i Paneque ha garantit que amb els nous pressupostos, si finalement s'aproven, permetran ampliar aquestes ajudes fins a 40 municipis en la nova convocatòria de 2026, amb una dotació pressupostària prevista de 464 milions d'euros. "Si hi ha pressupostos es podrà arribar a més barris que en la primera convocatòria", ha recordat Paneque.
El pressupost preveu més ajudes al lloguer per arribar fins a les 89.500, destinar 2.000 nous habitatges amb prou limitat per a joves de fins a 35 anys que adquireixin el primer pis i continuar implementant el fons d'emancipació juvenil per finançar l'entrada per comprar un pis; i arribar a 25.000 pisos de l'Agència de l'Habitatge de Catalunya, siguin de titularitat pròpia o cedits. "Els pressupostos permetrien ampliar i consolidar el parc residencial protegit, ampliar i consolidar el parc públic i regular per afavorir l'ús residencial de l'habitatge", ha dit Paneque. Una de les mesures estrella pactada amb els Comuns és la prohibició de la compra especulativa, que Foment ja ha amenaçat de portar al Tribunal Constitucional (TC).
Més diners pel transport públic
Més enllà d'això, Paneque també ha detallat els recursos destinats en infraestructures i transició ecològica. El projecte posa èmfasi en l'ampliació de serveis de transport públic, amb un pressupost total que arribaria als 2.000 milions d'euros. Es preveuen 529 milions d'euros per implementar el model tarifari integrat. "S'han elaborat cinc plans directors per reforçar la planificació i la coherència del conjunt del model", ha indicat. També es preveu impulsar la T-Mobilitat. La consellera ha afirmat que hi haurà 60 milions d'euros per reforçar les línies de bus interurbà o 26,4 milions d'euros pel desdoblament de la xarxa de tramvia de Barcelona. Es destinaran també 60 milions d'euros per a les empreses concessionàries de transport públic, per "millorar el transport regular de viatgers". Amb els pressupostos es reforcen també els contractes de gestió de rodalies.
En transició energètica, els pressupostos preveuen impulsar l'electrificació basada en energies renovables i 187 milions d'euros per a l'Energètica i 15 milions per a la instal·lació fotovoltaica en edificis públics. Tot i que ara no hi ha sequera, la gestió del cicle de l'aigua també és una prioritat del Govern, que destinarà 895 milions per l'ACA i l'ATLL.
ERC es manté en el "no"
Però a banda dels números, el principal problema dels pressupostos és que no tenen garantit l'èxit al Parlament. La consellera ha arrencat la intervenció ressaltant la necessitat de tenir pressupostos i fent una crida als grups -a ERC- per votar-hi a favor. "El patriotisme es determina per la voluntat de trobar consensos i construir majories sòlides per fer avançar el país", ha afirmat, i ha estès la mà per intentar arribar a un acord abans de la primera meta volant del 20 de març, quan està previst el debat a la totalitat. De moment, Junts, el PP i Vox han presentat esmenes a la totalitat, però els republicans encara no ho ha fet.
La diputada d'ERC Lluïsa Llop ha traslladat el mateix missatge dels darrers dies. "No ens asseurem a negociar sense garanties en la recaptació de l'IRPF, que tant el PSC com el PSOE", ha dit Llop, que ha assegurat que no miren de fer xantatge ni és una mostra d'orgull, sinó que és qüestió de complir amb la paraula donada i amb els acords signats. En aquest sentit, la diputada ha demanat que la pressió no es dirigeixi cap als republicans, sinó cap al PSOE perquè accepti fer moviments en la recaptació dels impostos.
La resta de grups han anat en la línia prevista: Junts ha denunciat que els pressupostos arriben tard i no tenen els vots necessaris. La diputada Judith Toronjo ha assenyalat la pressió fiscal cap a la classe mitjana i ha denunciat que, amb l'acord amb els Comuns, s'intenta "exportar el model fallit de Barcelona" al conjunt del país. El PP també ha dit que es tracta d'un pressupost continuïsta de les polítiques de l'"esquerra radical". La CUP ha dit que hi ha un increment important de recursos, però ha assenyalat que és insuficient, per exemple en matèria d'habitatge, per evitar que els diners de les polítiques se'ls quedin els grans tenidors.
